Doble legalitat. Prou ostatges!

L’última aberració jurídica del Tribunal Constitucional (TC) ens demostra, una vegada més, que no estem parlant de ni de lleis, ni molt menys de justícia, sinó només i únicament de política. En un estat democràtic els temes polítics es resolen dialogant, debatent, votant i pactant. En un estat dictatorial els temes polítics es revesteixen sempre d’actes delictius i s’utilitza la judicatura al servei del règim per reprimir-los i eliminar-los.

Segons ens diu el darrer dictamen del TC el president Puigdemont només podrà ser investit de manera presencial, i sempre que abans obtingui una autorització judicial. La Mesa del Parlament i la majoria independentista es troba, doncs, davant de tres possibles alternatives.

La primera, que no crec que ningú contempli, seria la d’optar per presentar un altre candidat a la presidència de la Generalitat. Una submissió d’aquest tipus ningú estarà disposat a acceptar-la.

La segona, possible però no probable, és que el jutge Llarena concedeixi al president Puigdemont  l’autorització judicial que li permeti assistir físicament al ple d’investidura convocat per dimarts que ve.

Si s’opta per aquesta segona via, hem de tenir molt clar el que vindrà tot seguit: la detenció i posterior empresonament del president de la Generalitat. No tornem a pensar ni per un moment que l’Estat espanyol no serà capaç de fer-ho. A hores d’ara, si encara teníem algun dubte, tot sabem que l’Estat és capaç de fer el que calgui -i està determinat a fer-ho- per impedir la independència de Catalunya.

La tercera, passaria per obviar el dictamen del TC i escollir Puigdemont com a president de la Generalitat per la via telemàtica o qualsevol altre via no presencial.

És una via complicada que, des del punt de vista repressiu, comportaria la imputació per un delicte de desobediència del president del Parlament i dels membres independentistes de la Mesa. Sempre que no siguin capaços també d’anar molt més lluny i ampliar la imputació a tots els diputats que hagin permès la investidura del President, cosa que podria passar.

A banda del tema repressiu, cal tenir present, però, que el president Puigdemont no serà mai ratificat pel rei com a president de la Generalitat. I aquí és on podria entrar en joc la doble legalitat: govern autonòmic a l’interior amb l’objectiu d’eliminar el 155 i treballar el dia a dia del país, i govern a l’exili de la República. La doble legalitat ens permetria, d’una banda, recuperar l’administració de la Generalitat (i el control dels Mossos) i, alhora, mantenir el conflicte permanentment viu en l’àmbit internacional. Periòdicament, el govern autonòmic mantindria reunions de treball amb el govern a l’exili, augmentat així la tensió i l’evidència de trencament amb l’Estat espanyol.

La doble legalitat hauria de complementar-se amb la mobilització permanent de la societat civil. El carrer hauria de visualitzar constantment la força i la determinació dels més de dos milions de vots del 21-D. He escrit i parlat moltes vegades del “tamboret de tres potes” institucions, partits polítics i societat civil. La independència només serà possible si les tres potes són fortes i cadascuna fa la seva feina. Les tres potes són igual d’importants i igual d’imprescindibles i per garantir-ne l’èxit final cal, sobretot i per damunt de tot, que actuïn coordinadament.

Ignoro com es pot convertir en real aquesta doble legalitat, però estic convençut que, amb enginy, astúcia estratègia, és possible establir-la.

No ens podem permetre cap més presoner, cap més ostatge. Recordo les paraules del mateix president Puigdemont: Entre ser president o ser presidiari, sóc més útil de president." 

La lluita continua...