Ja som al 2018. Engeguem un nou any amb forces renovades. Ahir vaig escriure el darrer post del 2017 i avui li toca al primer del 2018. No ha calgut rumiar-hi gaire: enguany és l'any Pedrolo.
El 2018 es compliran cent anys del naixement del gran i prolífic escriptor català. Una obra impressionant per la quantitat, per la qualitat, per l'experimentació, per la diversitat, pel compromís polític i social.
Veurem com serà aquest any Pedrolo i si servirà, d'una vegada per totes, perquè l'escriptor obtingui el reconeixement, oficial i popular, que es mereix. Reconeixement a l'escriptor, a la seva obra i a la seva trajectòria personal i política. La Institució de les Lletres Catalanes, a causa també del 155, tindrà problemes per tirar endavant, tal com es mereix, l'any Pedrolo.
En aquest mateix bloc podeu trobar alguns articles que us poden servir de tast per conèixer l'escriptor i part de la seva obra. Ordenats per data podeu llegir Manuel de Pedrolo. Trencant l'oblit (2015); Pedrolo, un escriptor menor? (2017); Recordant Pedrolo (2017); Pedrolo i Temps Obert: Compromís i llegat (2017).
Per començar l'any, doncs, us deixo amb alguna de les seves frases, sempre actuals i sempre importants per la reflexió:
La
llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els
altres.
Abans de decidir com ha de ser, dintre d'un pensar
comú, una Catalunya independent, cal haver conquerit aquesta independència.
Divideix i venceràs és la consigna obligatòria d'un
enemic intel·ligent. Amb nosaltres se la pot estalviar; és pel nostre compte
que prenem la iniciativa. De vegades sembla que interessa més el sacrifici,
àdhuc fer màrtirs, que no pas el triomf.
Allò que no s'expressa no existeix.
Mai no es llegeix prou, encara que es llegeixi massa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada