divendres, 10 de juny de 2022

Un quart partit per a independentistes desencisats?

 

Avui he vist que naciodigital.cat es feia ressò de la trobada d’independentistes a Sant Cugat del passat 29 de maig. Com que veig que han escollit una fotografia en què hi aparec al costat del bon amic Joan Matamala; com que es remarca que hi havia partits identitaris i de tendència ultra, abans que algú vulgui fer la pilota grossa prefereixo deixar per escrit quina va ser (i continua sent) la meva postura en aquella reunió.

Vaig assistir a aquella reunió perquè m’hi va convidar un amic que lluita per la independència des de fa molts i molts anys. Tinc el costum de participar –sempre que puc- en qualsevol acte que impliqui debat o intercanvi d’idees.  Prefereixo escoltar a parlar i crec que escoltar i reflexionar amb criteri és sempre més bo que no pas dolent.

Em fa una certa gràcia el terme “identitaris. Sembla que hi ha un sector del moviment independentista que creu que per augmentar els partidaris de la independència, per “eixamplar la base”, cal descarregar-se del llast que representen els elements "identitaris"...

Ells, diuen, no són nacionalistes, són independentistes i remarquen una i altra vegada que l’independentisme català és d’arrel social i no pas identitari. I així intenten abolir del llenguatge paraules com nacionalisme....

És cert que en nom del nacionalisme s’han comès alguns dels pitjors crims contra la humanitat. Com també s’han comès crims execrables en nom de tots els –ismes... es diguin capitalisme, comunisme, socialisme, cristianisme o islamisme. Però, curiosament, els independentistes catalans només hem criminalitzat el mot nacionalisme.

Crec que tothom que em coneix sap que sóc nacionalista i independentista.

Dit això...

La reunió es va estructurar en una taula de ponents que, en les respectives intervencions, van expressar la seva voluntat de construir una alternativa als tres partits independentistes amb representació al Parlament. Després, hi havia un grup de persones (entre els quals érem en Matamala i jo mateix) que podíem intervenir en relació al que havien exposat els ponents.

En la meva intervenció vaig dir clarament que no m’havia convençut cap de les intervencions dels ponents. Compartia amb ells el meu desencís amb els nostres representants polítics (que no pas amb el moviment independentista); que, ara per ara, no creia en l’opció d’un quart partit que entrés en confrontació amb els actuals ja que podria acabar sent un “Primàries 2”, que l’únic que faria seria dividir encara més el vot independentista.

Un quart partit, per obtenir una presència important al Parlament, necessita d’una gran xarxa, de gran suport social, de ser present als mitjans de comunicació i, també, d’un important finançament.

Sempre, sempre, he manifestat la meva opció d’una candidatura única i unitària de país. La mateixa que, sempre, sempre, es va defensar des de l’ANC. És l’única opció que presentaria unes certes garanties de treballar des de la majoria per a la independència.

En l’acte, vaig demanar que els esforços que es podrien dedicar a construir una quarta força política es dediquessin a crear les condicions per convocar una II Conferència Nacional per a l’Estat Propi (com la que va donar pas a la fundació de l’Assemblea) en què participessin entitats, associacions (sobretot l’ANC), partits (si hi estiguessin disposats) i persones a títol individual. D’aquesta Conferència hauria de sortir un nou Moviment per la Independència (MxI) més fort, més unitari i més transversal que marqués el camí de la independència. D’aquest MxI podria sorgir, si fos el cas, la candidatura unitària de país.

Conclusió...

No formo part del possible grup de “desencisats”, ans al contrari, la meva valoració de la situació actual del moviment independentista, malgrat tot el que hem viscut, és positiva.

Defenso els punts i valors de la identitat catalana: llengua, cultura, història... sense que això sigui incompatible, ni molt menys, amb el desig de més llibertat, més justícia social, més igualtat...

No crec, ara per ara, en un quart partit. Per assolir la independència ja n’hi ha massa, de partits.

Sí que crec en un nou moviment que inclogui els actuals. Només d’aquesta manera, amb la participació de tothom, farem viable a independència i la república.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada