dijous, 23 de juny de 2022

La història dia a dia. Indrets de la memòria: Cuixà, exili i refugi, amb Jordi Tomàs. El compromís de Casp


LA CLAU de la nostra història. Programa 197. Emès el 22 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 197

Tarat. El diccionari ens defineix la paraula amb aquestes accepcions: Que té un defecte. Malmès. Pervers. Malvat. Dolent.

La trista piulada “Tarat és el que va proclamar la independència” i també que en el programa d’avui parlarem del llibre de Jordi Tomàs “Cuixà, exili i refugi” fa que aquest davantal tracti sobre l’exili.

Històricament, Catalunya ha estat una terra d’exilis i diàspores. La Guerra de Successió de principis del segle XVIII va provocar una allau continuada d’exiliats i refugiats que s’allarga fins al 1725. La població catalana de l’època sumava uns 450.000 habitants. Més de 30.000 es van exiliar, gairebé un 10% de la població. Vint anys després, d’aquests 30.000, només uns 3.500 havien sobreviscut a l’exili.

Un altre període en què Catalunya viu de nou un exili és al final de la primera Guerra Carlina, el 1840, quan en diferents onades de refugiats travessen la frontera francesa més de 45.000 persones.

El 1938, Catalunya havia estat la destinació de milers de ciutadans espanyols que fugien de les tropes faccioses. Segons les dades, unes 700.000 persones van buscar refugi al nostre país a partir de l’estiu d’aquell any. En els dos primers mesos de 1939 es calcula que unes 470.000 persones van creuar la frontera amb França, unes 70.000 per Irun i la resta per Catalunya.

Dones, nens i vells. Soldats, polítics, periodistes, catedràtics, mestres, literats, intel·lectuals camí d’un llarg i penós exili. Molts d’ells camí dels camps de concentració francesos, com el d’Argelers en què van arribar 80.000 persones en menys de 7 dies i es calcula que, en els dos anys que va estar en funcionament, hi van arribar a passar 465.000 refugiats. O també, camí dels camps d’extermini nazis on molts van morir.

I el que és, de moment, el darrer exili. El provinent del referèndum de l’1 d’octubre i que manté ara per ara fora de l’Estat el president Puigdemont, els consellers Comín, Puig i Ponsatí, així com les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel i, per altres motius, el raper Valtònyk.

Final

La frase de la setmana, de Mahmud Darwix poeta nacional palestí

L’exili forma part de mi. Quan visc a l’exili porto amb mi la meva terra. Quan visc a la meva terra, sento l’exili amb mi. L’ocupació, això és l’exili. L’absència de justícia, això és l’exili. Romandre hores en un control militar això és l’exili. Saber que el futur no serà millor que el present això és l’exili.

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de lan nostra història. Que passeu una molt bona setrmana.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada