Vull una resposta. 10 a temporada. Emès el 30 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Josep Cruanyes, Advocat i historiador català. President de la Societat Catalana d'Estudis
Jurídics.Va fundar, amb en Toni Strubell, la Comissió de la Dignitat
Francesc Abad, analista polític
Josep Ferrer, exrector de la UPC i president d’AExRC
Davantal
El
21 de gener de 2002 a l’Ateneu Barcelonès, enguany s’han complert 20 anys, un
grup de ciutadans ,amb Toni Strubell i Pep Cruanyes al capdavant, van crear la
Comissió de la Dignitat, una entitat memorialista amb l’objectiu de recuperar
el que es coneixia com els “Papers de Salamanca”, els arxius espoliats pels
franquistes durant el període 1938-1939.
Era
un objectiu, en principi, que semblava impossible, més després d’escoltar unes
declaracions del llavors president José María Aznar en què afirmava que no
sortiria cap document de l’Arxiu de Salamanca.
La
Comissió de la Dignitat, però, va mobilitzar l’opinió pública, catalana i
mundial i va comptar amb el suport de diverses personalitats: excaps
d’esta, líders mundials, dirigents
destacats de les organitzacions de defensa dels drets humans, premis Nobel, un
ex-secretari general de la UNESCO i una munió de catedràtics universitaris de
tots cinc continents va mostrar el seu suport al retorn dels documents
espoliats.
En
paraules de la mateixa Comissió de la Dignitat “el retorn dels documents crèiem
que era una bona estratègia no només per a començar a fer justícia, sinó per a
demostrar que el franquisme, tan viu, es podia vèncer en algun camp. Amb la
histèrica reacció contra la nostra justa demanda, es va poder veure que el
contagi totalitari i annexionista era un fet plenament transversal a Espanya
(recordem, per exemple, la fredor amb què Esquerra Unida de Salamanca va
tractar la reivindicació). Van ser excepcionals els casos d’entitats i
intel·lectuals espanyols que van poder vèncer la catalanofòbia imperant per
situar-se al costat de la justa reivindicació catalana.”
La
Comissió, però, no ha centrar únicament la seva lluita en la recuperació dels
arxius, sinó que han treballat en la recuperació de la memòria històrica i,
seguint la frase de Paul Preston en la “rectificació dels crims del franquisme
que encara es poden rectificar”.
L’anul·lació
efectiva dels consells de guerra als antifranquistes. La participació en els
Premis Dignitat, que honren persones i col·lectius que han destacat per les
seves activitats en pro de la democràcia i els drets humans. Des de Francesc
Ferrer i Gironès fins a Neus Català. Des de Jordi Borràs fins a Julian Assange.
Des de Cap Dona en l’Oblit fins a Josep Maria Boix, director general de la
Caixa de Pensions durant la guerra de 1936-1939. La restitució d’inscripcions
en català esborrades pels franquistes en un seguit de monuments de Barcelona. La
restitució de la senyera que Companys va col·locar al castell de Montjuïc el
1936. La campanya pel tancament de la comissaria de la policia espanyola a la
Via Laietana de Barcelona per convertir-la en un centre d’interpretació de la
repressió política i la tortura a Catalunya,.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana del general franquista
Queipo de Llano
General
Queipo de Llano
"Hay
que borrar del diccionario las palabras perdón y amnistía"
Nosaltres
marxem amb el pensament posat en tots els que pateixen la repressió, la presó i
l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem
la setmana que ve que tingueu molt bona feiina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada