La CLAU de la nostra història. Programa 194. Emès l'1 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar
Benvingudes
i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 194
El
passat 9 de maig, el TSJC va emetre una interlocutòria sobre la sentència del
25% de castellà en què dóna la raó a L’Assemblea por una Escuela Bilingüe i en
què textualment dictamina: “Requerir al Conseller d’Educació de la Generalitat
de Catalunya per tal que, en el termini màxim de 15 dies, dicti les
instruccions i estableixi les garanties de control de les mateixes que
s’escaiguin als efectes que al sistema educatiu de Catalunya tots els alumnes
rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització
vehicular normal de les dos llengües oficials en els percentatges que es
determinin, que no podran ser inferiors al 25 % en un i altre cas; utilització
que inclourà com a mínim la docència de la mateixa llengua i la d’un altra
assignatura o matèria de caràcter troncal o anàleg,”
La interlocutòria
deixava ben clar que la modificació que pretenien fer els partits ERC,
JuntsxCat, PSC i Comuns de la Llei de Política Lingüística no servia per aturar
la sentència. Per aquest motiu, els mateixos partits han recorregut a un nou
pacte que és la proposta de Llei per regular les llengües oficials a l’escola.
Una
vegada més, el poder legislatiu, els tribunals, marquen el camí de la política
autonòmica catalana.
La
batalla judicial per la llengua és una batalla perduda. Cal ser conscients que
la darrera sentència i sobretot la interlocutòria posterior del TSJC no hi ha
una manera legal d’aturar-la. Davant d’aquesta situació és evident que només hi
ha dos camins: el d’acatar les sentències judicials o el de la desobediència.
Els
nostres representants al Parlament han optat per defugir la confrontació. El
projecte de llei, que molt probablement acabarà aprovant-se, legitima la fi de
la immersió lingüística. Una immersió, és cert, que potser no ha existit mai
per la inhibició i la inoperància dels diferents governs que s’han anat
succeint a la Generalitat. És cert, la immersió no existeix i els polítics, con
fa unes setmanes ens deia el secretari de Política Lingüística, han decidit
jugar amb les cartes que tenim. Unes cartes, però, que tots sabem que estan
marcades.
Que
el castellà sigui la llengua curricular significa legitimar, amb una llei catalana
i aprovada pel parlament català, la situació actual que es viu a la gran
majoria de centres, sobretot en els situats en les àrees metropolitanes de
Barcelona, del Tarragonès o dels Vallesos.
La
batalla per la llengua, doncs continua. La batalla per la nostra identitat
col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les escomeses de distinta índole
que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació lingüística,
cultural i nacional dels Països Catalans.
Final
Enguany
es commemora l’any Joan Fuster. 100 anys del seu naixement i 30 de la seva
mort. La frase de la setmana, doncs, de l’assagista, literat i activista de
Sueca:
“La
llengua no ens la regalarà ningú, ens l’haurem de guanyar dia a dia”
Tornarem
la setmana que ve amb noves CLAUS de la nostra història. Qie passeu una molt
bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada