dijous, 16 de juny de 2022

"La desfeta. 11 de setembre de 1714" amb Agustí Alcoberro

Vull una resposta. 10a. temporada. Emès el 13 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Agustí Alcoberro, historiador, escriptor. Professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona.

Josep Pinyol, historiador

Davantal

11 de setembre de 1714.

Un episodi tan violent com aquest ha estat marcat per sempre pel fenomen de la repressió d’estat. La repressió genera el control de la informació per part de les forces vencedores, justament amb l’objectiu d’aplicar el càstig als vençuts i de construir un relat només apte per als qui han assolit la victòria. Però la sola consciència de l’existència de la repressió també suposa l’exercici de la mutilació de la informació i de l’autocensura per part d’aquells que se saben vençuts força abans de la fi de la contesa.El 1714, tanmateix, hi ha encara un tercer element en joc: la voluntat de Felip V, i dels seus descendents, de generar una política d’amnèsia que tendeix a ocultar tot allò que es va esdevenir a partir de la mort de Carles II i que presenta el canvi de dinastia com un fet gairebé natural i incontestable.

El que acabem de dir forma part de la nota preliminar del llibre ”La desfeta” d’Agustí Alcoberro i Pericay. Un llibre que forma part de la col·lecció “Dies que han fet Catalunya" que coordina el mateix Alcoberro.

L’11 de setembre de 1714 és una data clau en la història de Catalunya i de l’anomenada Corona d’Aragó. El frare Fra Manuel Soler, del convent dels carmelitans descalços de Sant Josep de Barcelona, va escriure el “Llibre d'òbits” de religiosos en què presenta el punt de vista d’una persona que no es troba en el camp de batalla ni entre la gent que ha de prendre les decisions sobre la situació i del futur de la ciutat, però que així i tot viu com a testimoni directe tots els fets. La frase de Manuel Soler que es recull a “La desfeta” és molc clara i premonitòria: “Lo estragó no es pot dir, però d’avui a 300 anys se’n recordarà.”

“La desfeta” no només és una crònica acurada dels fets que van succeir l’11 de setembre de 1714 i en els dies anteriors i posteriors, sinó que hi trobarem detalls que fins ara no s’havien divulgat. S’ha dut a terme una recerca exhaustiva de multitud de fonts i s’han recuperat cròniques personals que fan de “La desfeta” un llibre d’obligada lectura. Una lectura que està construïda com un relat històric al cent per cent, però que és gairebé novel·lístic, que ens enganxa des del principi i que permet una lectura pedagògica, però alhora, amena. 

En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana extreta del llibre “La desfeta” i que pertany a Voltaire:

“Catalunya, en fi, pot passar de l’univers sencer, i els seus veïns (França i Espanya) no poden passar sense ella. [...] ells han estat sempre guerrers, i els muntanyesos, sobretot, han estat ferotges; però, malgrat llur valor i llur amor extrem per la llibertat, han estat subjugats sempre.”

Esperem que ben aviat li donem la volta al final d’aquesta frase.

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada