LA CLAU de la nostra història Programa 265. Emès el 23 de maig de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès
Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra
història. Programa 266
Fa unes setmanes, el BBVA va presentar OPA hostil amb bescanvi d'accions, al Banc de
Sabadell., presidit pel Sr. Josep Oliu- Recordem una mica qui és aquest
banquer. Oliu va ser una de les persones que més va maniobrar per tal que el
2017 el Parlament proclamés la independència. Es va posar al servei de Felip VI
i, entre altres coses, es va endur la seu legal del Sabadell a Alacant.
Aquesta OPA ens porta a al juliol de 1931 quan el Banc de
Reus, la primera entitat financera de Catalunya i una de les quatre principals
de l’estat espanyol, feia fallida i tancava portes. Dos dies abans, Indalecio
Prieto (PSOE), ministre d’Hisenda del primer govern de la II República
espanyola, havia ordenat la retirada de tots els saldos de titularitat estatal
dipositats al Banc de Reus. Les conseqüències per al banc van ser una onada de
terror entre les empreses i particulars que en precipitaria la fallida.
El Banc de Reus havia estat fundat el 1862. El 1921, el
van adquirir els negociants Fàbregas i Recasens i el van convertir en una
entitat puntera. Va obrir sucursals arreu del Principat i a les principals
capitals europees.. Els propietaris del Banc de Reus, van aconseguir el
monopoli de la gestió bancària de diverses empreses públiques, com Campsa o
Cepsa, fet que el dimensionaria extraordinàriament, però que també el
sobreexposaria als riscos polític
El president Macià tenia molt clar que l’autonomia
política no seria possible sense l’autonomia financera. I va encomanar al
conseller Serra i Moret, un estudi per a la creació d’un banc públic català. La
bona relació i l’afinitat ideològica entre el president Macià i Evarist
Fàbregas, màxim accionista del Banc de Reus, va centrar el focus sobre l’entitat
del Baix Camp. En aquella negociació, es perseguia un doble objectiu. En primer
lloc, allunyar l’entitat catalana de la "pinça" hostil del ministre
Prieto (PSOE) i del banquer Echevarrieta (bancs de Bilbao, de Biscaia i de
Santander), que amenaçava la supervivència de l’entitat. I, en segon lloc,
transformar l’entitat reusenca en el Banc Públic de Catalunya.
Les intencions del Banc de Reus i de la Generalitat van
arribar al miinistre Prieto (PSOE) , probablement filtrades pels consellers de
la Generalitat, Salvador Vidal (UGT) i Casimir Giralt (partit lerrouxista).
Davant les amenaces, econòmiques, però també polítiques, per al govern de
Madrid, Prieto va ordenar l’execució del
pla que havia traçat conjuntament amb Echevarrieta.
Amb la fallida del Banc de Reus, la Generalitat de
Catalunya va perdre la possibilitat de crear un instrument de finançament
propi, que hauria estat decisiu per a aprofundir en l’autogovern. Aquella
maniobra representaria la destrucció i desaparició del principal instrument de finançament
del comerç i la indústria catalans del moment. La fallida provocada del Banc de
Reus representava la destrucció de la sobirania financera de Catalunya. Com va
passar tres quarts de segle més tard, amb el govern del socialista Rodríguez
Zapatero, l’Estatut fallit del 2006 i la destrucció i desaparició de les caixes
d’estalvi catalanes entre el 2008 i 2012.
Final
La frase de la setmana del científic, lingüista, filòsof
i professor estatunidenc, Noam Chomsky:
“Qui són els guardians de la història? Els historiadors,
és clar. Part de la seva feina és la de conformar la nostra visió del passat de
manera que sostinguin els interessos del poder present. Si no ho fan així,
probablement seran marginats d'una manera o altra. “
Tornarem la setmana que ve per descobrir plegats noves
CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada