diumenge, 2 de juny del 2024

L'atac sistemàtic espanyol contra el sistema financer català. Banc de Reus, 1931. Isabel Llorach, figura clau de la burgesia catalana. Mir Geribert, príncep d'Olèrdola

 

LA CLAU de la nostra història Programa 265. Emès el 23 de maig de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 266

Fa unes setmanes, el BBVA va presentar  OPA hostil amb bescanvi d'accions, al Banc de Sabadell., presidit pel Sr. Josep Oliu- Recordem una mica qui és aquest banquer. Oliu va ser una de les persones que més va maniobrar per tal que el 2017 el Parlament proclamés la independència. Es va posar al servei de Felip VI i, entre altres coses, es va endur la seu legal del Sabadell a Alacant.

Aquesta OPA ens porta a al juliol de 1931 quan el Banc de Reus, la primera entitat financera de Catalunya i una de les quatre principals de l’estat espanyol, feia fallida i tancava portes. Dos dies abans, Indalecio Prieto (PSOE), ministre d’Hisenda del primer govern de la II República espanyola, havia ordenat la retirada de tots els saldos de titularitat estatal dipositats al Banc de Reus. Les conseqüències per al banc van ser una onada de terror entre les empreses i particulars que en precipitaria la fallida.

El Banc de Reus havia estat fundat el 1862. El 1921, el van adquirir els negociants Fàbregas i Recasens i el van convertir en una entitat puntera. Va obrir sucursals arreu del Principat i a les principals capitals europees.. Els propietaris del Banc de Reus, van aconseguir el monopoli de la gestió bancària de diverses empreses públiques, com Campsa o Cepsa, fet que el dimensionaria extraordinàriament, però que també el sobreexposaria als riscos polític

El president Macià tenia molt clar que l’autonomia política no seria possible sense l’autonomia financera. I va encomanar al conseller Serra i Moret, un estudi per a la creació d’un banc públic català. La bona relació i l’afinitat ideològica entre el president Macià i Evarist Fàbregas, màxim accionista del Banc de Reus, va centrar el focus sobre l’entitat del Baix Camp. En aquella negociació, es perseguia un doble objectiu. En primer lloc, allunyar l’entitat catalana de la "pinça" hostil del ministre Prieto (PSOE) i del banquer Echevarrieta (bancs de Bilbao, de Biscaia i de Santander), que amenaçava la supervivència de l’entitat. I, en segon lloc, transformar l’entitat reusenca en el Banc Públic de Catalunya.

Les intencions del Banc de Reus i de la Generalitat van arribar al miinistre Prieto (PSOE) , probablement filtrades pels consellers de la Generalitat, Salvador Vidal (UGT) i Casimir Giralt (partit lerrouxista). Davant les amenaces, econòmiques, però també polítiques, per al govern de Madrid,  Prieto va ordenar l’execució del pla que havia traçat conjuntament amb Echevarrieta.

Amb la fallida del Banc de Reus, la Generalitat de Catalunya va perdre la possibilitat de crear un instrument de finançament propi, que hauria estat decisiu per a aprofundir en l’autogovern. Aquella maniobra representaria la destrucció i desaparició del principal instrument de finançament del comerç i la indústria catalans del moment. La fallida provocada del Banc de Reus representava la destrucció de la sobirania financera de Catalunya. Com va passar tres quarts de segle més tard, amb el govern del socialista Rodríguez Zapatero, l’Estatut fallit del 2006 i la destrucció i desaparició de les caixes d’estalvi catalanes entre el 2008 i 2012.

Final

La frase de la setmana del científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, Noam Chomsky:

“Qui són els guardians de la història? Els historiadors, és clar. Part de la seva feina és la de conformar la nostra visió del passat de manera que sostinguin els interessos del poder present. Si no ho fan així, probablement seran marginats d'una manera o altra. “

Tornarem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada