Canal del Vull una resposta al YouTube
Convidats:
Josep Tort i
Miralles, escriptor. Forma part del col·lectiu literari
del Penedès Mir Geribert, i de la comissió Mir Geribert per la difusió del
personatge. Membre de la junta directiva de l’Ateneu mogenc i del grup de
recerca de la Memòria històrica del mateix. També formo part de la junta de la
secció literària del Centre Artístic del Penedès- l’Agrícol. Ha publicat novel·la històrica Mir Geribert.
El príncep rebel i una trilogia sobre Ermessenda de Carcassona
Lourdes Escardívol, mestra
Josep Ferrer, president d’AExRC
Davantal
Aznar, 2011... "Antes se romperá Cataluña que el
país entero”
Hamlet, acte I escena IV. Hi ha un diàleg entre Hàmlet,
Horaci i Marcel. Aquest darrer, Marcel, pronuncia la famosa frase “Hi ha
quelcom que és podrit, a Dinamarca.” La frase original en anglès és “Hi ha
quelcom que és podrit, a l’estat de Dinamarca” i és una de les metàfores més
punyents de la literatura per descriure com ,de la mateixa manera que el peix
comença a podrir-se pel cap, l’estat comença a fer-ho pels seus dirigents.
El dissabte passat el nou SN de l’ANC es reunia a
Vilafranca per escollir els càrrecs orgànics que hauran de dirigir l’entitat en
els propers dos anys. Personalment, tenia la confiança posada en què la nova
ANC sàpigues tancar la trista etapa dels darrers anys, passés pàgina i comencés
a posar els fonaments per engegar la segona part del procés d’independència.
Res d’això va passar dissabte, L’actual ANC s’assembla
cada vegada més, i de manera molt perillosa, als partits polítics als quals ha
estat censurant, criticant i posant constantment en entredit.
Divendres, però, un dia abans de la reunió del SN, ja es
posen en marxa alguns mitjans de comunicació per preparar el terreny. Sílvia
Barroso, directora del diari digital El Món i responsable del web del diari
Ara, escriu un article que titula “L’ANC busca ‘in extremis’ un candidat de
consens per a la presidència”. En el redactat, s’atreveix a escriure “que les
dues ànimes de l’Assemblea estan en empat tècnic” i, avançant-se sospitosament
als esdeveniments de dissabte afirma que “els representants electes i hauran de
posar-se d'acord si volen evitar el bloqueig aquest dissabte.”
Un resum ràpid dels fets... Lluís Llach, com ja havia
anunciat presenta la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea.
Sorprenentment, apareix en escena un altre candidat que prové de les votacions
al sector jove, en Josep Punga.. La primera de les votacions dona aquest
resultat: Llach 43 Punga 27. 1 abstenció i 1 absent En no obtenir cap dels
candidats els 2/3, 48 vots, cal repetir la votació. Ben aviat, tothom s’adona
de què està passant. En Llach s’imposa, una i altra vegada, a Punga amb uns
resultats similars als de la primera votació. En Punga, malgrat això no es
retira. Passen les hores, ja en portem gairebé set. Finalment, en Punga accepta
retirar-se i diu (avís per als navegants) que votarà en blanc en la propera
votació. Els navegants reben l’avís i els resultats de la darrera votació és de
45 vots per en Llach, 21 vots en blanc, 1 vot nul i 1 abstenció. Llach es queda
a 0.33 dècimes des 2/3 dels vots. El
blocatge està servit.
Reflexions ràpides... Votacions generals: Lluís Llach,
3.268 vots. Josep Punga 32 vots. Votacions al càrrec de president: Llach 43
vots. Punga 25. En Punga, però, no es retira i obliga a repetir les votacions
una i altra vegada. Finalment, uan vegada retirat en Punga, es recorre a
l’estratègia del vot en blanc, tots a una, per blocar l’elecció del càrrec.
Hi ha un sector minoritari, però que disposa d’una
minoria de bloqueig, de què se serveix amb una estratègia ben definida. Què
estan cercant? No vole bloquejar
indefinidament l’ANC, la seva estratègia està centrada en eliminar Lluís Llach
de la presidència i forçar, mitjançant el xantatge del blocatge, aconseguir un
pretès “candidat de consens” que resta, de moment, a l’ombra, però que tots
podem tenir el seu nom al cap.
Darrera d’aquest sector minoritari de bloqueig hi ha
exactament les mateixes persones que van provocar l’escàndol de l’anterior
elecció de càrrecs, quan es va voler
barrar el pas a en Jordi Pesarrodona. Exactament els mateixos i, també, tots
teniu els noms al cap.
Ja ho deia Shakespeare: Hi ha quelcom que és podrit....
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi.
Comencem!
Final
La frase de la setmana de l’escriptor, filòsof i polítics
del segle XVII Edmund Burke
Quan els dolents
entren en combinacions, els bons han d’unir-se, si no, aniran caient un per un
en un sacrifici sense pietat, en una lluita menyspreable.
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és
tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada