diumenge, 13 d’octubre del 2024

"L'ús parlat del català, en un tombant decisiu". Comissions investigació atemptats 17-A i Operació Catalunya

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 7 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan M. Serra  mestre i llicenciat en Geografia. Ha estat formador del professorat a l’Institut de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma, ha produït materials didàctics per a l’ensenyament de la geografia i de la història i ha participat en l’elaboració de diversos webs sobre memòria històrica. És autor, entre altres, de La Barcelona britànica i irlandesa (2017), La Barcelona africana (2017), La Barcelona germànica i del Benelux (2018) i La Barcelona latinoamericana (2019). Darrerament ha publicat L’ús parlat del català. En un tombant decisiu.

Jordi Domingo, advocat

Agustí Carles advocat


Davantal

El 17 d’agost de 2017, es produïa un atemptat a les Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones i més de 100 van resultar ferides. El dia abans s’havia produït una explosió a Alcanar  on van haver-hi 2 morts i 16 ferits. Més tard, a Cambrils, una dona moria a mans dels ocupants d’un vehicle, els cinc ocupants del qual morien poc després en un tiroteig amb la policia.

Han passat ja més de set anys i continuen les incògnites i els dubtes sobre què va passar exactament aquells dos dies terribles del mes d’agost. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

I diem fins ara, perquè fa uns mesos es va aprovar la creació d’una Comissió d’Investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017.

Entre altra documentació, caldrà desclassificar la informació reservada o secreta que pugui existir en relació als atemptats.

La informació per part del CNI del registre de visites a l’Imam Es Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes pels membres del CNI i l’Imam. El sumari amb els vídeos i proves de veu dels testimonis i la informació que tinguin les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en relació a possibles amenaces terroristes en el període 2916.2017.

També està en marxa la Comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya amb la seva trama andorrana. Està prevista que hi compareguin, entre altres, José Fernández Diaz M. Dolores de Cospedal, Soraya Saez de Santamaria, Alícia Sánchez Camacho i Mariano Rajoy.

Haurem d’esperar a veure si aquests comissions d’investigació serveixen finalment per descobrir les trames més ocultes de les clavegueres de l’Estat espanyol.

En Joan M. Serra, autor del llibre “l’ús parlat del català. En un tombant decisiu” escriu: “El retrocés que va patir els segles XIX i XX l’ús del gal·lès és alliçonador per a la nostra llengua. Gal·les es va torbar tenallat entre la doble pinça de l’opressió lingüística britànica i una immigració abundant de parla anglesa que va contribuir poderosament a bilingualitzar els gal·lesos i a substituir la llengua pròpia del país per l’anglès. L’any 1879 el gal·lès el parlava un 66,1% de la població. El 2021 la xifra ha baixat fins al 17,1%” És el català el gal·lès del segle XXI?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof alemany Friedrich Nietzsche.

Aquell que té un per què per viure, pot suportar qualsevol com.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

11 de setembre de 1714. La història de Catalunya dia a dia. L'expulsió dels jueus el 1492

LA CLAU de la nostra història Programa 272. Emès el 30 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 272 i primer de la 9a temporada.

Fa unes setmanes hem commemorat un nou 11 de setembre. En aquest primer davantal volem recordar, a través del llibre La desfeta, d’Agustí Alcoberro, com l’11 de setembre de 1714 va ser un punt d’inflexió que va separat dues realitats polítiques, so­cials i culturals molt diferents.

L’11 de setembre de 1714, les autoritats borbòniques d’ocupació van dissoldre l’Estat català. Parlem d’un sistema polític construït des del segle XIII, i progressivament ampliat i enfortit, que es fonamentava en tres valors essencials: la superioritat de la llei, el reconeixement dels drets individuals i col·lectius i el govern representatiu i col·legiat. Aquest model va ser anomenat «pactisme», perquè es basava en el pacte entre dos poders: la corona i els braços, és a dir, la representació de la «terra» o nació.

L’11 de setembre de 1714 s’imposà el règim de la Nova Planta, caracteritzat per l’absolutisme, el caràcter totpoderós de la monarquia com a institució de dret diví i la composició vertical —de dalt a baix— de tot l’organigrama polític. Aquest model, imposat per la força de les armes, colpejà les classes mitjanes i populars i, en general, tots els projectes de modernitat política i social. Així mateix, enfortí els sectors més conservadors i tradicionals, que van poder consolidar els seus privilegis de classe. Tot plegat va significar, a més, l’establiment d’un sistema polític caracteritzat per la violència i la militarització permanents, i finançat per un nou model fiscal fonamentat en l’extracció dels sectors productius, la desigualtat i l’espoli. La liquidació de la cultura política basada en la representació i el govern col·legiat va anar acompanyada del tancament de les universitats i del seu desterrament a Cervera,. La instauració de l’absolutisme va tenir, encara, una greu incidència en l’augment de l’analfabetisme, com a conseqüència del tancament de nombroses escoles municipals de minyons, quan els eraris dels consells municipals no es van poder fer càrrec de la nova pressió fiscal.

Per als catalans del 1714 la nació era, en primer lloc, la nació política, ññéñkñs a dir les seves constitucions. Per això, per al cronista Francesc de Castellví, l’abolició de les nostres institucions de govern, va ser “la fi de la nació catalana”. Malauradament, no hi ha a Catalunya un moviment similar a la reivindicació de la devolution, que ha caracteritzat el nacionalisme escocès contemporani. I potser d’aquí plora la criatura, ben entrat el segle XXI.

L’historiador Miquel Manubens manifesta que, per fer efectiva la devolució, el primer pas seria que el Parlament, que disposa de majoria independentista, es reclamés hereu del vell Estat constitucional. "La devolució és recuperar tot allò que teníem abans de l'Onze de setembre de 1714. Es tractaria que la majoria independentista del Parlament proclamés la vigència de les Constitucions Catalanes i, per tant, la nul·litat del Decret de Nova Planta de Felip IV i a continuació reclamés la nul·litat del Tractat d'Utrecht als estats signants o successors.”

Final

La frase de la setmana del filòsof xinès Confuci que va viure entre els segles quart i cinquè A.de C.

Si ja saps què has de fer i no ho fas, llavors estàs molt pitjor que abans

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història-

Que passeu una molt bona setmana!

diumenge, 6 d’octubre del 2024

L'1 d'Octubre set anys després. L'Aliança Palmerenca compleix cent anys. Les tesis de l'ANC

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 30 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan Tintoré, president Aliança Palmerenca

Manel Carrasco, tresorer Aliança Palmerenca

Maria Vidal politòloga

Josep Ferrer president d’AExRC

Davantal

Un nou Primer d’Octubre. Set anys de l’acte democràtic més important de desobediència civil... set anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. Cal tenir sempre present que l’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la  independència més a prop que mai.

L’endemà de la victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació, la Taula per la Democràcia, formada per entitats socials (Assemblea Nacional Catalana,    Òmnium Cultural), organitzacions sindicals (CCOO, UGT, USOC) i organitzacions patronals (PIMEC, CECOT), entre moltes altres va cridar a aturar totalment Catalunya el 3 d’octubre.

El 3 d’octubre molt probablement va ser el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser desaprofitada, reconduint el que havia de ser el desplegament del control del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

La vaga va tenir un gran seguiment. Els estibadors del Port de Barcelona i del Port de Tarragona van secundar la vaga al 100%. També ho va fer Mercabarna, així com gran part de centres educatius i sanitaris.

Segons les dades del Ministeri de Treball unes 2.200.000 persones van quedar registrades com a vaguistes.  Això representava més del 81% d'assalariats de Catalunya i més d'un 67% si s'hi inclouen els empresaris, cooperativistes, autònoms i comerciants. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El que podia haver estat el dia d’inici d’un nou futur per a Catalunya va ser malbaratat i desaprofitat. A la nit tothom va tornar a casa seva.

Dissabte passat, la plataforma SOM 1 d’Octubre va organitzar tota una jornada reivindicativa i, alhora, també festiva a Arenys de Mar.  En l’acte, de caràcter unitari, hi van participar la gran majoria d’organitzacions independentistes del país en la línia del manifest signat pels alcaldes d’Arenys de Mar, d’Arenys de Munt i de Canet que, en un dels paràgrafs manifesta: “I ara, ens abracem tots, com un sol poble, amb l’únic objectiu d’assolir la independència de Catalunya. Quedarà gravada per a la història aquesta unitat popular transversal que va començar a Arenys de Munt el 13 de desembre de 2009, es va reafirmar el 9 de novembre de 2014 i es va concretar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és de Mafalda el personatge creat pel dibuixant argentí Quino

No t’alteris amb el primer ximple que et trobis... N’hi ha més!

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!