Convidats
Joan M. Serra mestre i llicenciat en
Geografia. Ha estat formador del professorat a l’Institut de Ciències de la
Informació de la Universitat Autònoma, ha produït materials didàctics per a
l’ensenyament de la geografia i de la història i ha participat en l’elaboració
de diversos webs sobre memòria històrica. És autor, entre altres, de La
Barcelona britànica i irlandesa (2017), La Barcelona africana (2017), La
Barcelona germànica i del Benelux (2018) i La Barcelona latinoamericana (2019).
Darrerament ha publicat L’ús parlat del català. En un tombant decisiu.
Jordi Domingo, advocat
Agustí Carles advocat
Davantal
El 17 d’agost de 2017, es produïa un atemptat a les
Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones i més de 100 van resultar
ferides. El dia abans s’havia produït una explosió a Alcanar on van haver-hi 2 morts i 16 ferits. Més
tard, a Cambrils, una dona moria a mans dels ocupants d’un vehicle, els cinc
ocupants del qual morien poc després en un tiroteig amb la policia.
Han passat ja més de set anys i continuen les
incògnites i els dubtes sobre què va passar exactament aquells dos dies
terribles del mes d’agost. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de
la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i
Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió
creada pel Parlament de Catalunya. Fins ara, el poder judicial no ha volgut
investigar els fets.
I diem fins ara, perquè fa uns mesos es va aprovar la
creació d’una Comissió d’Investigació sobre el dret a saber la veritat i les
implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de
2017.
Entre altra documentació, caldrà desclassificar la
informació reservada o secreta que pugui existir en relació als atemptats.
La informació per part del CNI del registre de visites
a l’Imam Es Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis
secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes pels membres del CNI i
l’Imam. El sumari amb els vídeos i proves de veu dels testimonis i la
informació que tinguin les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en relació
a possibles amenaces terroristes en el període 2916.2017.
També està en marxa la Comissió d’investigació sobre
l’Operació Catalunya amb la seva trama andorrana. Està prevista que hi
compareguin, entre altres, José Fernández Diaz M. Dolores de Cospedal, Soraya
Saez de Santamaria, Alícia Sánchez Camacho i Mariano Rajoy.
Haurem d’esperar a veure si aquests comissions
d’investigació serveixen finalment per descobrir les trames més ocultes de les
clavegueres de l’Estat espanyol.
En Joan M. Serra, autor del llibre “l’ús parlat del
català. En un tombant decisiu” escriu: “El retrocés que va patir els segles XIX
i XX l’ús del gal·lès és alliçonador per a la nostra llengua. Gal·les es va
torbar tenallat entre la doble pinça de l’opressió lingüística britànica i una
immigració abundant de parla anglesa que va contribuir poderosament a
bilingualitzar els gal·lesos i a substituir la llengua pròpia del país per
l’anglès. L’any 1879 el gal·lès el parlava un 66,1% de la població. El 2021 la
xifra ha baixat fins al 17,1%” És el català el gal·lès del segle XXI?
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana del filòsof alemany Friedrich Nietzsche.
Aquell que té un per què per viure, pot suportar qualsevol com.
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix
la repressió, la presó i l’exili,
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
