Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Vidal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Vidal. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de febrer del 2025

"Ensenya'm la llengua", la llengua a la salut, amb el Dr. Antoni Beltran. Actualitat política catalana


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 17 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Fa tres anys, Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, deia aquí, al Vull una resposta: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

Les recents declaracions de l’únic supervivent de l’escamot gihadista afirmant que el CNI sabia què feien a la casa d’Alcanar i estava al corrent de l’operació afegeixen encra més dubtes i incògnites sobre aquella tràgica jornada que va acabar amb setze víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Les tropes mediàtiques i els tertulians habituals immediatament han tret importància a aquesta declaració que només intenta, diuen, alimentar la teoria de la conspiració i que el cas ja està tancat.

Com deia Jofre Llombart, és evident que si el terrorista hagués dit, encara que també no aportés cap prova, que el CNI no havia tingut res a veure, llavors els mateixos mitjans i tertulians, li haurien donat tota la credibilitat.

Més enllà de el ghijadista està dient o no la veritat, és que els dubtes i les incògnites continuen planejant damunt de tota la trama d’aquell atemptat i, molt especialment, que l’Estat continua mantenint informació classificada. Mentre que aquesta informació no sigui desclassificada i la informació aparegui completa, transparent i investigada a fons, continuarà havent-hi massa incògnites i continuarem fent-nos massa preguntes.

Avui també parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu, senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.

Coneixeu... feu servir paraules com... estrebada, regirada, rebrincada... expressions com tinc una galipàndria de ca l’ample, tinc el cor agre, tinc el cap emboirat, m’ha sortit un voltadits, em vaig donar un cop a l’os de la música... Sabeu que hi ha moltes menes de tos...tosseta, tossarra, estosseguera, tossiguera....tos de missa d’onze...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases més conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

dijous, 14 de novembre del 2024

Crònica del País Valencià. Crònica de Mallorca. Deu anys del 9-N

Vull una resposta. 13a temporada. Emès l'11 de novembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Toni Infante, membre de Decidim

Sebastià Frau, advocat i escriptor

Lourdes Escardívol mestra ex SN ANC

Maria Vidal politòloga

Francesc Abad, analista polític

Diumenge 9 de novembre de 2014. Són les 9 del matí. Els col·legis electorals romanen, encara, tancats. Des de fa més d’una hora una munió de gent s’espera a fora. En els seus rostres es reflecteix la il·lusió, el nerviosisme i, per damunt de tot, el convenciment. No hi ha gens de por. La gent xerra, fa bromes, riu... Hi ha les primeres abraçades (avui serà un dia d’abraçades). Per fi, puntualment, s’obren les portes i els primers votants entren al col·legi. Aplaudiments per tot arreu. Des de les meses, des del carrer, entre els propis votants...

Aquestes paraules que acabeu de sentir són l’inici d’una crònica del 9-N. Dissabte passat se’n van complir 10 anys. L’estat d’ànim actual del moviment independentista va fer que l’aniversari passés amb més pena que glòria.

Crec que mai no s’ha donat la importància que va tenir i, sobretot, que podria haver arribat a tenir aquell acte del 9-N, el primer gran acte de sobirania. La primera gran acció de desobediència civil. Fem-ne una mica de memòria...

El 13 de setembre de 2014, l’Assemblea va aprovar en plenari la Declaració d’Arenys. La part més important i destacada era que, després del 9-N,  calia convocar eleccions immediatament i “Preparar una candidatura d’ampli consens polític i social que concorri a aquestes eleccions amb un punt programàtic únic: la declaració d’independència i l’inici del procés constituent.”

Va costar molt convèncer el president Artur Mas que aquesta era l’única via perquè en unes properes eleccions el resultat fos inqüestionable. Finalment, el president va recollir una gran part de la proposta de l’ANC en la seva conferència del 25 de novembre que es va titular “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar”.

Les parts més importants d’aquella conferència us les resumeixo amb les mateixes paraules del llavors president de la Generalitat:

“La fórmula que us proposo és configurar una llista que compti amb el suport dels partits polítics que s’hi vulguin sentir representats.”

“Aquesta llista la configuraran persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’Estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o combinada (partits polítics-societat civil).”

“Tots els integrants d’aquesta llista acceptarien no repetir en les eleccions següents. El mandat parlamentari seria curt, màxim un any i mig des de la constitució del nou Parlament i l’elecció del President de la Generalitat.”

Vuit dies després, Oriol Junqueras feia la seva conferència en què desmuntava tots els arguments del president Mas i impedia tota possibilitat de construir una llista única de l’independentisme.

Els mesos posteriors van ser decebedors. Uns i altres van acabar fent-li el joc a l’Estat espanyol, van dilatar la data de les eleccions, van impedir la candidatura unitària. Va ser un autèntic calvari arribar al mal menor que és el que va va ser la candidatura de Junts pel Si (bàsicament una coalició entre Convergència i ERC amb alguns afegitons). Vam permetre que l’Estat i les organitzacions unionistes poguessin prendre aire i recuperar-se.

I va ser a partir de llavors que l’Assemblea va cometre el gran error: deixar el comandament del procés a mans de la seva baula més feble: els partits polítics.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’enginyer aeronàutic ucraïnès Ígor Sikorski que va dissenyar el primer avió de quatre motors i el primer helicòpter fabricat en cadena. Deia:

Segons algunes reveladores proves de tècnica aeronàutica, l'abellot no pot volar a causa de la forma i el pes del seu cos en relació amb la superfície de les seves ales. Però el borinot no ho sap i per això continua volant.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

diumenge, 6 d’octubre del 2024

L'1 d'Octubre set anys després. L'Aliança Palmerenca compleix cent anys. Les tesis de l'ANC

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 30 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan Tintoré, president Aliança Palmerenca

Manel Carrasco, tresorer Aliança Palmerenca

Maria Vidal politòloga

Josep Ferrer president d’AExRC

Davantal

Un nou Primer d’Octubre. Set anys de l’acte democràtic més important de desobediència civil... set anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. Cal tenir sempre present que l’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la  independència més a prop que mai.

L’endemà de la victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació, la Taula per la Democràcia, formada per entitats socials (Assemblea Nacional Catalana,    Òmnium Cultural), organitzacions sindicals (CCOO, UGT, USOC) i organitzacions patronals (PIMEC, CECOT), entre moltes altres va cridar a aturar totalment Catalunya el 3 d’octubre.

El 3 d’octubre molt probablement va ser el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser desaprofitada, reconduint el que havia de ser el desplegament del control del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

La vaga va tenir un gran seguiment. Els estibadors del Port de Barcelona i del Port de Tarragona van secundar la vaga al 100%. També ho va fer Mercabarna, així com gran part de centres educatius i sanitaris.

Segons les dades del Ministeri de Treball unes 2.200.000 persones van quedar registrades com a vaguistes.  Això representava més del 81% d'assalariats de Catalunya i més d'un 67% si s'hi inclouen els empresaris, cooperativistes, autònoms i comerciants. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El que podia haver estat el dia d’inici d’un nou futur per a Catalunya va ser malbaratat i desaprofitat. A la nit tothom va tornar a casa seva.

Dissabte passat, la plataforma SOM 1 d’Octubre va organitzar tota una jornada reivindicativa i, alhora, també festiva a Arenys de Mar.  En l’acte, de caràcter unitari, hi van participar la gran majoria d’organitzacions independentistes del país en la línia del manifest signat pels alcaldes d’Arenys de Mar, d’Arenys de Munt i de Canet que, en un dels paràgrafs manifesta: “I ara, ens abracem tots, com un sol poble, amb l’únic objectiu d’assolir la independència de Catalunya. Quedarà gravada per a la història aquesta unitat popular transversal que va començar a Arenys de Munt el 13 de desembre de 2009, es va reafirmar el 9 de novembre de 2014 i es va concretar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és de Mafalda el personatge creat pel dibuixant argentí Quino

No t’alteris amb el primer ximple que et trobis... N’hi ha més!

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 5 de juny del 2024

Nova etapa a l'ANC. "Obriu pas" convers amb Alfred Bosch. El dificultós camí de l'amnistia.

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 3 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Alfred Bosch, polític, escriptor, acadèmic. Ex conseller d’ Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència durant el govern de Quim Torra. És autor, entre altres, de La Trilogia 1714, Les set aromes del món, premi Ramon Llull de novel·la de l’any 2004, o Inquisitio, premi Prudenci Bertrana de l’any 2006,. Darrerament ha publicar Obriu pas.

Maria Vidal, politòloga

Guillem López, jurista


Davantal

Segon davantal consecutiu sobre l’Assemblea Nacional Catalana. El d’avui ,molt més esperançador i positiu. Dissabte passat, finalment, va acabar el bloqueig i, encara que fos per la mínima que permeten els dos terços, Lluís Llach va ser escollir president de l’ANC. Al seu costa tindrà Nohemí Zafra com a vicepresidenta; l’advocada i jurista Sílvia Ventura com a secretària i Jaume Valls com a tresorer. Potser ens podríem haver evitat, tots plegats, l’espectacle del dissabte 25 de maig.

Esperança i sentit positiu. Les primeres declaracions de Llach com a president van en el camí de la renovació de l’entitat per tal d’adaptar-la al nou context social i polític, partint de la base de l’experiència acumulada (en positiu i negatiu) durant aquests dotze anys de funcionament. 

Llach ha parlat de millorar la comunicació entre les bases i la cúpula de l’entitat. Darrere de l’eufemisme de “millorar la comunicació” s’amaga que cal enfortir les assemblees de base, avui molt debilitades i allunyades del SN de l’entitat.

Ha dit que no vol ser un “president de piràmide”, sinó que vol una direcció de l’ANC "molt més col·legiada, que no sigui presidencialista". Aquest va ser un dels mals, no volguts, que, ha anat augmentant progressivament al llarg dels anys.  .

També ha comentat que vol col·laborar amb "totes les entitats que tenen la independència en la seva lluita". Perquè, una de les diferències amb el 2012, està en el fet que l’ANC, avui, no és l’única entitat que lluita per la independència. Cal crear sinèrgies i compartir la unitat estratègica i d’acció amb totes les entitats de la societat civil que tenen la independència en el seu marc d’objectius.  

Ha dit que l’ANC s’implicarà en lluites socials i amb col·lectius en dificultats. Així, ens afegirem a la gran protesta de l’agricultura per a “fer costat als agricultors en els seus problemes”. És a dir, l’ANC activarà, el punt 3.3 i el punt 4 de l’actual full de ruta dedicat a "l’Estratègia de confrontació” que pràcticament ha restat amagat al calaix durant el passat mandat i que preveu col·laborar i compartir quan calgui les diferents lluites sectorials: lingüística ecològica, alimentària, energètica, financera...

En les properes setmanes anirem sabent més detalls sobre aquesta renovació de l’ANC. Probablement, sigui necessària una Assemblea General Extraordinària  que hauria de tenir com a punts principals la reforma a fons dels Estatuts de l’entitat i l’elaboració d’un nou Full de Ruta.

En la darrera Assemblea General Ordinària, no es va aprovar, per primera vegada en els anys d’existència de l’ANC cap Full de ruta,. El  SN sortint, prenent unes funcions que no té, va decidir donar per bo El Full de Ruta anterior, que contenia com a proposta estrella la coneguda i polèmica llista cívica. En tombar els associats aquesta proposta ens ha portat a tenir, ara per ara, un Full de Ruta que no serveix per als propers dos anys de mandat.

Desitgem tota la sort i l’encert possibles al nou SN de l’ANC. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units John F. Kennedy

“El canvi és llei de vida. Aquells que només miren al passat o al present, sens dubte, perdran el futur.”

La llei d’amnistia ha començat el seu dificultós camí perquè sigui efectiva. Nosaltres, doncs, continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 1 de maig del 2024

Mentre Pedro Sánchez reflexionava... Campanya "Vota per la llengua". Analitzem enquestes 12-M

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 29 d'abril de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube


Convidats

Mireia Plana vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

Núria Vilajeliu , tècnica organització d'esdeveniments

Maria Vidal, politòloga


Davantal

Tot just s’iniciava la campanya electoral per a les eleccions al Parlament del proper 12 de maig que Pedro Sanchez entrava en campanya. Si a les campanyes electorals s’instaurés el premi al MVP (el jugador més valuós del partit) sens dubte el president espanyol hauria estat l’MVP d’aquests darrers dies.

La reflexió del president espanyol ha durat cinc dies. Cinc dies que han marcat la campanya electoral catalana , han tirat per terra els plans de tots els partits i l’han contaminada de sanchisme sí, sanchisme no. Sembla com si els espanyols que s’autoanomenen d’esquerra hagin descobert d’un dia per l’altre les fake news, el lawfare, el Deep State i els jutges prevaricadors.

Mentre Pedro Sánchez reflexionava, s’ha mort la mare del president Puigdemont sense tenir el seu fill al costat perquè fa set anys que és a l’exili. Mentre Sànchez reflexionava famílies com les d’Adrià Sas viuen des de fa quatre anys amb el cor encongit tement que un dia d’aquests el marit, el fill, el germà entri a presó. Mentre el president del partit que va donar suport al 155 i a la repressió contra l’independentisme reflexionava, les famílies i encausats com els de l’operació Judes conviuen amb l’angoixa d’un judici que els vol condemnar per terrorisme.

Finalment, avui s’ha desvelat el resultat de les reflexions sanchistes. Pedro Sánchez continuarà com a president del govern espanyol. Una vegada més, Sánchez ho ha tornat a fer. Una nova maniobra política del trapezista que fa salts al buit i sempre cau de peu. Sempre ens quedarà el dubte  (o no) de si la reacció de dimecres passat no va ser una maniobra més d’un supervivent nat, d’un líder polític, malgrat tot, intel·ligent i audaç. Sempre ens quedarà el dubte (o no) de si hauria reaccionat exactament igual si Catalunya no estigués en plena campanya electoral.

En el programa d’avui parlarem també de la campanya “Vota per la llengua” que impulsa la Plataforma per la Llengua amb l’objectiu de situar la llengua i les polítiques lingüístiques al centre de la campanya electoral. L'entitat ha elaborat un programa marc amb vint-i-cinc accions per a les eleccions catalanes del 12 de maig i sis propostes més per a les eleccions europees del 9 de juny, i l'ha fet arribar a les formacions polítiques perquè se les facin seves.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

Final

La frase de la setmana de Raymond Reddington, personatge de la sèrie Blacklist

Puc dirigir-te cap a la veritat, però no puc fer que te la creguis

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 25 de gener del 2024

Les competències sobre immigració. Analitzem l'enquesta del CIS. La llista cívica de l'ANC


Convidats:

Maria Vidal politòloga

Francesc Abad, analista polític

Manel Carrasco, activista, ex-SN ANC, 

Davantal

Enguany es compliran cent anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Aquells que poc el coneixen (probablement molts d'ells arran del disc “Res no és mesquí” de Joan Manuel Serrat) pensaran que era un poeta d’ideologia bàsicament anarquista amanida amb algunes gotes de socialisme. En paraules de Jordi Bilbeny “caldria canviar diametralment la visió d'un Salvat baladrer, anarcoide, sense ideologia de cap mena, embadalit pels pits i les cuixes de quatre senyoretes, conformista i amant de les causes perdudes.”

És cert que el Salvat més jove, els dels primers versos, és socialista i espanyol. Humo de fàbrica, del 1918, ens presenta un poeta que escriu en castellà, de llengua i bagatge cultural espanyol. Aquests inicis centrats en un Salvat anarquista, socialista, sindicalista i espanyol, evolucionen, primer, cap a un catalanisme cultural i, més endavant cap a un independentisme declarat.

Llengua i identitat nacional són dos conceptes indestriables. El canvi definitiu en la ideologia salvatiana, com no podia ser d’altra manera, vindrà, doncs, de la mà del canvi d'idioma. Josep Pla, en referència a Salvat, escriu: “Salvat es transforma a mesura que va deixant l’escriptura en castellà per adoptar un català ple de naturalitat i desproveït de tota petulància acadèmica.. L'adopció del català li provà positivament, li donà una visible salut mental".

A partir d’aquí, abandona el pseudònim de Gorkiano.. Apareixerà el manifest Missió per Catalunya, on En Salvat comença a utilitzar expressions com el "jou de Castella", "Espanya no existeix com entitat unida", "el ferro al cint no pesa; pesa l'esquella innoble que el manso porta al coll".

Tota l'obra poètica d'En Salvat respira aquesta lluita d'amor al país i al seu alliberament nacional. Així a Poemes en Ondes Hertzianes (1919)  hi trobarem aquest senyal : "I encara un estel brilla/ i duc el tomahawk sota l'aixella" A L’irradiador del port i les Gavines s’obre amb un “Canto a la lluita”. A les Conspiracions, una incitació a la lluita armada: Prenem els estris de viure en combat.../ fendim les ones, tal guerrers d'abans. El 1922, Salvat escriu:  “l'ideal de la llibertat precedeix el fet de l'alliberació. Ara hem d'ésser nosaltres [perquè ho som i ho volem, un Estat que reneix tot i espolsant-se el llot de les polaines. Aquesta terra erma castellana ens dóna dret a això, i per la voluntat en serem lliures. Però cal voluntat. Si no ve un temps heroic no podrem deslligar-nos-en: pesen com un cos mort, com lo que són".

I com una petita mostra més, la seva Cançó futura... Guerra la guerra, fem-nos soldats:/Serà la terra pels catalans/...Duem estrella i penó barrat/...Serà la terra pels catalans/Gent castellana. L’allau no us val!

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Tancarem el programa d’avui com l’hem començat, amb uns versos d’en Joan Salvat-Papasseit, del poemari Vibracions que traspuen també l’independentisme del seu autor:

"A aquella estrella nua tan a prop de la lluna/ li servo un gran amor/ car volia escapar-se i la vigilen molt".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dijous, 19 d’octubre del 2023

MONTAÑEZ musicant Josep Vallverdú. Amnistia... continua el sainet de la investidura. Acord de... claredat?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 16 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats:

Jordi Montañez músic i cantautor

Maria Vidal  politòloga

Víctor Cucurull, historiador

El 27 de novembre és la data límit perquè Pedro Sánchez aconsegueix ser investit com a president del Govern espanyol. Ara per ara, si el president Puigdemont, i conseqüentment Junts, no introdueixen rebaixes en els seus plantejaments inicials, la investidura serà fallida i caldrà tornar a convocar eleccions al Congreso espanyol.

Tal com va anunciar el president Puigdemont, les condicions per a la investidura se centren en el que va denominar com un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona de 1714. L’acord es basaria a mantenir la legitimitat del Primer d’Octubre, que només es podria substituir per un referèndum d’independència acordat amb l’Estat espanyol, i la no renúncia a la unilateralitat.

Si ens centrem en la  línia marcada pel president ara fa un mes, en aquests moments estaríem únicament en un marc de prenegociació, ja que abans d’entrar de ple en la negociació final Puigdemont exigia crear unes condicions prèvies, que havien de començar pel reconeixement dels elements que conformen el conflicte amb Catalunya, una llei d’amnistia que acabés amb la repressió judicial i policial i una mediació externa que, des d’un bon començament, garantís la validesa de la negociació.  

Puigdemont també va enumerar quins eren els elements que conformen el conflicte amb Catalunya i que l’Estat havia de reconèixer com a tals: La sentència del 2010 contra l’Estatut; l’incompliment dels pactes, sobretot de les inversions en Catalunya; el dèficit fiscal; el reconeixement de Catalunya com a Nació i, per tant del seu dret a l’autodeterminació; la criminalització del Primer d’Octubre i el reconeixement i el respecte a la legitimitat de l’independentisme.

El president va remarcar que per tirar endavant les negociacions calia crear un mecanisme de mediació, validació i compliment dels acords i que ni tan sols una llei d’amnistia podia resoldre el problema de fons.

Fins ara, i fins on sabem, només es parla d’amnistia i de res més. Es mantindrà ferm Puigdemont en les seves condicions inicials perquè Junts investeix Sánchez com a president del Govern espanyol? Es conformarà, si és que arriba, amb una llei d’amnistia? L’amnistia, desitjable, que permetria acabar amb el patiment de tots els represaliats, podria esdevenir un element desmobilitzador per al moviment independentista?

Quan Puigdemont va parlar d’un acord històric, segurament tenia al cap l’acord de Pasqua de 1998 entre els governs irlandès i britànic. El pensament de Pedro no va més enllà d’un acord d’investidura que li permeti ser president del govern durant, potser, quatre anys més.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor nord-americà Mark Twain

“És molt millor tenir la boca tancada i semblar un estúpid, que obrir-la i confirmar-ho.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 17 de febrer del 2022

Conferència president Aragonès. L'ANC davant del Parlament. Meridiana resisteix

Vull una resposta. 10a temporada. Programa emès el 14 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Olga Amargant, advocada, presidenta de la Coordinadora de l’advocacia de Catalunya

Maria Vidal, traductora i politòloga

Francesc Abad, analista polític

Davantal

Mentre el president Aragonès està fent la seva conferència al MNAC. Mentre Meridiana resisteix i l’Assemblea es manifesta davant del Parlament, la repressió contra l’independentisme continua. La setmana passada, Marc Castellarnau va haver d’acceptar una pena d’1 any i 9 mesos de presó en un judici en un cas on se li demanaven fins a 7 anys.

Durant aquest mes de febrer es preveuen quatre judicis contra independentistes pels delictes habituals de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Aquesta mateixa setmana, es jutjaran tres activistes que van participar en manifestacions de caire independentista la tardor del 2019. Les peticions de presó sumen gairebé vint anys.

La petició més elevada és per al jove que va ser detingut l’octubre de 2019 a Barcelona. Se li demanen 10 anys i 6 mesos. L’únic fet concret és que se li atribueix el llançament d’una “pedra de grans dimensions” que no va arribar a impactar en ningú ni en res. A més, com portava una caputxa vermella  es demana l’agreujant de disfressa.

Dos joves més també seran jutjats aquesta setmana... sempre per l’acusació de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Els fets es van produir la nit del 18 de desembre de 2019 en la concentració del Tsunami al Camp Nou.

La repressió continua i ja són 145 els anys que suma l’independentisme en condemnes... I el procés cap a la independència i la república continua enquistat. No és que no hi hagi estratègia comuna, és que podem dir que no hi ha cap mena d’estratègia més enllà d’anar tirant amb un autonomisme controlat i restringit.

Des de la societat civil, s’aixequen veus per intentar remuntar aquest  immobilisme i les diferents propostes van des de tornar a la casella de sortida (referèndum per la independència de 2009) a crear un nou partit a l’estil de Junts pel Sí.

Una cosa és ben certa: només quan els partits (o el partidisme) han passat a segon terme, el moviment independentista ha avançat. És el que va passar del 2009 al 2017, i sobretot fins al 2015.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Dijous passat ens va deixar Maria Antònia Oliver, gran escriptora compromesa. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016

En aquest món en què vivim hi ha molt d’horror i, per tant, molt de camí per a la rebel·lia.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 22 de desembre del 2021

Parlem amb Josep Costa, jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya

Vull una resposta. 10a temporada. Programa núm. 387. Emès el 20 de desembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Costa jurista. Exvicepresident del Parlament de Catalunya

Maria Vidal traductora i politòloga

Josep Ferrer, president Acord d’Esquerres x República Catalana

Guillem López, jurista

Davantal

Dissabte passat va tenir lloc la gran manifestació en defensa del model d’escola catalana. Milers de persones van respondre a la convocatòria de Som Escola sota el lema “Ara i sempre, escola en català”. La manifestació ha tingut un gran ressò en els diversos mitjans de comunicació, amb intensitats diferents, però la majoria amb una molt bona cobertura.

Per això, no ens ha deixat de sorprendre la pràcticament nul·la referència a una de les columnes de la manifestació unitària. Concretament a la que van convocar l’Assemblea Nacional Catalana i la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i que va sortir del passeig de Sant Joan/València.

Des de l’ANC i des de la CAL es va creure que, abans d’integrar-se a la manifestació unitària, era molt convenient i necessari reivindicar la llengua catalana des d’una perspectiva independentista. Perquè la situació actual de la llengua catalana en general i de la immersió lingüística en particular estan provocades per la política assimiladora de l’Estat espanyol. Una política assimiladora que no entén de règims ni de sistemes polítics, sinó que forma part des de fa segles de l’ADN espanyol.

L’acte de l’ANC i de la CAL era un acte polític i reivindicatiu. Hi van participar, més enllà de les dues entitats convocants, associacions i plataformes tan destacades com USTEC·STEs (IAC), Unió Sindical dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya; la Inteersindical; El SEPEC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; la FNEC, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya o la plataforma Enllaçats per la Llengua.

Les diferents intervencions van ser molt contundents. Des de l’ANC es va manifestar “Deixem de dir que dins l’Estat espanyol podem blindar la immersió, el català a l’audiovisual, les inversions en infraestructures o qualsevol altra cosa sobre la qual legislem al Parlament, o negociem amb el govern de l’Estat. No podem blindar res, només un Estat català ens blindarà. És la independència la que ens garantirà el futur del català i de l’escola catalana“.

Des de la CAL... “Nosaltres som avui aquí per ser fidels al nostre lema: llengua, cultura i llibertat! Som aquí per plantar cara al nacionalisme espanyol, per plantar cara als repressors, per plantar cara als que voldrien que no existíssim. Som aquí per plantar cara al franquisme, als franquistes "reciclats" i al neofranquisme´. Som aquí per plantar cara al feixisme i al neofeixisme. Som aquí per plantar cara a la "quinta columna" inserida als nostres països. I som aquí per dir-los ben alt i ben clar que no podran amb nosaltres, que no han pogut mai, ni amb els militars ni amb la força de les armes i que tampoc no podran amb jutges, lleis i sentències.”

Podria ser aquest és el motiu per no aparèixer als mitjans de comunicació més importants?

El Major Trapero ha estat destituït com a responsable dels Mossos. Sempre el recordarem com el cap de la policia catalana que va fer front amb responsabilitat i amb èxit a l’atemptat del 15 d’agost de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Avui hem fet el darrer programa de l’any 2021. El programa número 387 del Vull una resposta.

Avui, en lloc de la frase de la setmana us deixarem amb unes imatges que volen ser, com sempre, de record per la gent que pateix la repressió. També, però, de compromís, de reafirmament i, per què no, malgrat tot, de positivisme,

Tornarem el gener per iniciar un nou any. Cuideu-vos molt i us desitgem que passeu el millor Nadal possible i, encara que siguin dies de festa...

Que tingueu una molt bona feina!

 

 

divendres, 19 de novembre del 2021

"Una modesta proposició", de Jonathan Swift. Assemblea de Representants del CxR. Són irrellevants els vots d'ERC al Congreso?

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 15 de novembre de 2021 per ETV  Llobregat i TerraMar

Convidats

Maria Vidal politòloga i traductora

Guillem López, jurista

Josep Pinyol, historiador

“La solució passa per nosaltres. La resposta de l’embat la tenim nosaltres: la resistència activa. Una resistència que no s’interrogui, que no reculi i sàpiga generar i aprofitar qualsevol oportunitat per avançar en el camí cap a la llibertat. Preparem-nos, alcem-nos, mobilitzem-nos. Moral de victòria!”

Així es va expressar ahir la històrica independentista Blanca Serra, presidenta de la Mesa d’edat a la sessió constituent de l’Assemblea de Representants que va tenir lloc  a Canet de Rosselló a la Catalunya Nord. El Ple va escollir com a membres de la Mesa:  Presidenta: Ona Curto, regidora de la CUP Vicepresidenta primera: Maria Costa Baqué, alcaldessa de la Catalunya del Nord.Vicepresident segon: Jordi Pessarrodona, exregidor d’ERC i d’Independentistes d’Esquerres. Secretari primer: Joan Puig, militant històric d’ERC i membre del corrent Primer d’Octubre. Secretària segona: Assumpció Lailla, diputada de Demòcrates.

Ara toca construir una Assemblea que retorni la il·lusió i la confiança al moviment independentista.

Des de la mitjanit, els militants de la CUP estan votant telemàticament la pregunta en arbre amb què decidiran si presenten o no una esmena a la totalitat dels pressupostos i si continuen o no negociant. Demà en tindrem els resultats.

El 6 de novembre, Joan Puig, editor de larepublica.cat publicava un editorial contundent en què escrivia: “El PSOE no necessita els vots republicans per aprovar els pressupostos. Agafen més importància els vots dels 5 diputats d’EH Bildu o els 4 del PDeCAt o un vot favorable del BNG, que ara ha votat a favor de les esmenes a la totalitat, que no pas els 13 escons d’ERC. El PSOE no necessita pagar massa pels vots republicans. Si els té gratuïtament, millor, però no tenen cap al·licient per atorgar quotes a la llei de l’audiovisual, modificar partides en els pressupostos o res que se’ls demani.”

Són, doncs, irrellevants els vots d’ERC al Congreso?

"Un nen sa d'un any d'edat, ben criat, és un menjar deliciós i nutritiu; es pot fer estofat, rostit, cuit o bullit; i sens dubte es pot cuinar igualment en un fricandó o en un ragú." Aquest és un fragment del llibre “Una modesta proposició: Per prevenir que els nens dels pobres d'Irlanda siguin una càrrega per als pares o el país, i per fer-los útils al públic”, publicat una obra d’assaig satíric escrit i publicat per Jonathan Swift el 1729.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!                                                                                                         

Final

La frase de la setmana ldel llibre "Una modesta proposició", del pròleg, Versos sobre la mort del doctor Swift (1739). L'autor és el mateix JOnathan Swift que va escriure la seva autonecrologia amb  el seu habitual esperit irònic. 

Hom pot dir sens dubte del degà

Que la seva inspiració era massa satírica;

I semblava decidit a no esmenar-se,

Perquè cap altra època ho mereixia tant.

Mentre hi hagi un sol exiliat, un sol empresonat, un sol represaliat polític, des d’aquest programa marxarem sempre amb el pensament posat en tots ells. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 12 de març del 2021

Un altre 8 de març. El Parlament Europeu retira la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. Mesa del Parlament independentista

Vull una resposta. 9a temporada. Emès l'11 de març de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats

Maria Vidal,  politòloga

Natàlia Esteve, advocada.

Davantal

Dilluns vam viure un altre 8 de març. Un altre Dia Internacional de la Dona. Manifestacions reivindicatives, simbolisme solidari... Ens preguntem, però, si realment s’està avançant en les polítiques de gènere o tot plegat acaba sent una rentada d’imatge, el que es coneix com a PurpleWashing

A l’interior, el Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau als presos polítics. A l’exterior, avui mateix, Mertixell Serret ha tornat a Catalunya i el Parlament Europeu va retirar la immunitat del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Dels 693 vots emesos, el resultat va ser de 400 a favor, 248 en contra i 45 abstencions. El percentatge de vots crítics, doncs, és d’un 42%. Davant d’aquests resultats, el president Puigdemont ha declarat que “s’ha perdut la batalla parlamentària, però estem guanyant la batalla política.”

Demà és el dia de la constitució del Parlament de Catalunya. Sembla ser que els acords de darrera hora permetran una Mesa amb majoria independentista. La presidència serà per Junts (amb l’interrogant si la presidenta acabarà sent Laura Borràs), la vicepresidència per ERC i una de les secretaries per la CUP.

A hores d’ara, però, encara no sabem quina serà la composició del govern i si aquest respondrà a la majoria independentista guanyadora de les eleccions del 14-F.

“S’ha acabat la tragicomèdia, comença el llarg camí del dol. Una desena de líders a la presó, altres a l’exili, gairebé tres mil represaliats i un país sencer enfonsat moralment. S’hauria pogut fer millor? Es pot fer millor la propera vegada?”

Aquest és un fragment del llibre d’Adrià Alsina “Per què la independència va fracassar i perquè encara és possible.” Un llibre que fa que ens preguntem si volem continuar amb la mentalitat defensiva i de resistència del passat o imposem la mentalitat guanyadora per quan ho tornem a fer.  

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Marxem amb la frase de la setmana, estreta del llibre de l’Adrià Alsina. És de l’activista polític serbi, Srdja Popovic  que va ser líder del moviment estudiantil i que va ajudar a enderrocar el president serbi Slobodan Milosevíc.

Acabeu el que comenceu

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!