Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Carrasco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Carrasco. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 d’octubre del 2024

L'1 d'Octubre set anys després. L'Aliança Palmerenca compleix cent anys. Les tesis de l'ANC

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 30 de setembre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan Tintoré, president Aliança Palmerenca

Manel Carrasco, tresorer Aliança Palmerenca

Maria Vidal politòloga

Josep Ferrer president d’AExRC

Davantal

Un nou Primer d’Octubre. Set anys de l’acte democràtic més important de desobediència civil... set anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. Cal tenir sempre present que l’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la  independència més a prop que mai.

L’endemà de la victòria del SÍ en el referèndum d’autodeterminació, la Taula per la Democràcia, formada per entitats socials (Assemblea Nacional Catalana,    Òmnium Cultural), organitzacions sindicals (CCOO, UGT, USOC) i organitzacions patronals (PIMEC, CECOT), entre moltes altres va cridar a aturar totalment Catalunya el 3 d’octubre.

El 3 d’octubre molt probablement va ser el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser desaprofitada, reconduint el que havia de ser el desplegament del control del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

La vaga va tenir un gran seguiment. Els estibadors del Port de Barcelona i del Port de Tarragona van secundar la vaga al 100%. També ho va fer Mercabarna, així com gran part de centres educatius i sanitaris.

Segons les dades del Ministeri de Treball unes 2.200.000 persones van quedar registrades com a vaguistes.  Això representava més del 81% d'assalariats de Catalunya i més d'un 67% si s'hi inclouen els empresaris, cooperativistes, autònoms i comerciants. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El que podia haver estat el dia d’inici d’un nou futur per a Catalunya va ser malbaratat i desaprofitat. A la nit tothom va tornar a casa seva.

Dissabte passat, la plataforma SOM 1 d’Octubre va organitzar tota una jornada reivindicativa i, alhora, també festiva a Arenys de Mar.  En l’acte, de caràcter unitari, hi van participar la gran majoria d’organitzacions independentistes del país en la línia del manifest signat pels alcaldes d’Arenys de Mar, d’Arenys de Munt i de Canet que, en un dels paràgrafs manifesta: “I ara, ens abracem tots, com un sol poble, amb l’únic objectiu d’assolir la independència de Catalunya. Quedarà gravada per a la història aquesta unitat popular transversal que va començar a Arenys de Munt el 13 de desembre de 2009, es va reafirmar el 9 de novembre de 2014 i es va concretar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és de Mafalda el personatge creat pel dibuixant argentí Quino

No t’alteris amb el primer ximple que et trobis... N’hi ha més!

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 20 de març del 2024

No hi haurà llista cívica de l'ANC. Crisi institucional al Consolat de Mar. Eleccions el 12 de maig

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Jordi Domingo, advocat

Núria Vilajeliu,  tècnica organització d'esdeveniments

Manel Carrasco  activista. ExSN de l’ANC

Davantal

La darrera setmana ha comportat l’acceleració de tres temes summament importants:  l’aprovació de la Llei d’Amnistia.. L’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya i el resultat de la consulta de l’ANC sobre la llista cívica.

Sobre l’amnistia , cal dir que el seu desenvolupament i efectivitat real continua presentant certs dubtes. Quant de temps aconseguirà bloquejar-la el PP al Senat? Quan arribarà, doncs, l’aprovació definitiva? Tot això sense oblidar que   el poder judicial continuarà tenint la darrera paraula.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 no han tirat endavant. Uns pressupostos, cal remarcar, que superaven la despesa del 2023 en prop de 4.000 milions d’euros més. Entre altres departaments, Salut rebia 1.436 M€ més. Educació 682 M€ més. Cultura 566 M€ més, i d’aquests, 111 M€  eren per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar-ne l’ús. Seria bo recordar que mentre no siguem un estat independent caldria que els parits aconseguissin fer funcionar bé l’autonomia.  

El 12 de maig anirem a noves eleccions. Sembla evident que seran les eleccions en què l’independentisme es presentarà més fragmentat i dividit en, possiblement, fins a cinc o més candidatures. Aquest fet, acompanyat de la major o menor abstenció independentista fa que Salvador Illa i el PSC presentin un somriure d’orella a orella.

En aquest embat electoral no hi serà finalment la llista cívica de l’ANC. Els associats han posat el punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional.  La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat els resultats Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 No: 3.758 En blanc: 181.

Aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN de l’Assemblea. Sóc especialment dur amb aquest SN perquè aquesta ensulsiada ja va començar el mateix dia de les eleccions dels càrrecs. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. L’actual SN, des del primer moment, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la llista cívica. Va deixar totalment de banda punts tan importants del full de ruta com el punt 3.3 i 4 Estratègia i àmbits de confrontació.. Es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament i la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista no ha servit per a res.

El SN va obviar, conscientment o no, diferents avisos que provenien de les bases. Dimissions continuades, nombroses i conflictives en el si del SN, i sense poder-les substituir en la seva totalitat. Desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. El Full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els 12 anys de vida de l’ANC. El full de ruta s’aprova amb només 867 vots a favor i una abstenció al voltant del 98%. Quan el SN pretén que l’ANC fomenti l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la proposta és també rebutjada per 2.253 vots contra 1.459. La  participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

No ens queda més que tancar aquesta trista i pobra darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, l’ANC, la millor eina que ha tingut el moviment independentista.

En parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada en una sèrie anomenada “El senyal”, però que sembla que ja apareixia a la pel·lícula “L’exòtic hotel Marigold”

“Al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no és el final”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 25 de gener del 2024

Les competències sobre immigració. Analitzem l'enquesta del CIS. La llista cívica de l'ANC


Convidats:

Maria Vidal politòloga

Francesc Abad, analista polític

Manel Carrasco, activista, ex-SN ANC, 

Davantal

Enguany es compliran cent anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Aquells que poc el coneixen (probablement molts d'ells arran del disc “Res no és mesquí” de Joan Manuel Serrat) pensaran que era un poeta d’ideologia bàsicament anarquista amanida amb algunes gotes de socialisme. En paraules de Jordi Bilbeny “caldria canviar diametralment la visió d'un Salvat baladrer, anarcoide, sense ideologia de cap mena, embadalit pels pits i les cuixes de quatre senyoretes, conformista i amant de les causes perdudes.”

És cert que el Salvat més jove, els dels primers versos, és socialista i espanyol. Humo de fàbrica, del 1918, ens presenta un poeta que escriu en castellà, de llengua i bagatge cultural espanyol. Aquests inicis centrats en un Salvat anarquista, socialista, sindicalista i espanyol, evolucionen, primer, cap a un catalanisme cultural i, més endavant cap a un independentisme declarat.

Llengua i identitat nacional són dos conceptes indestriables. El canvi definitiu en la ideologia salvatiana, com no podia ser d’altra manera, vindrà, doncs, de la mà del canvi d'idioma. Josep Pla, en referència a Salvat, escriu: “Salvat es transforma a mesura que va deixant l’escriptura en castellà per adoptar un català ple de naturalitat i desproveït de tota petulància acadèmica.. L'adopció del català li provà positivament, li donà una visible salut mental".

A partir d’aquí, abandona el pseudònim de Gorkiano.. Apareixerà el manifest Missió per Catalunya, on En Salvat comença a utilitzar expressions com el "jou de Castella", "Espanya no existeix com entitat unida", "el ferro al cint no pesa; pesa l'esquella innoble que el manso porta al coll".

Tota l'obra poètica d'En Salvat respira aquesta lluita d'amor al país i al seu alliberament nacional. Així a Poemes en Ondes Hertzianes (1919)  hi trobarem aquest senyal : "I encara un estel brilla/ i duc el tomahawk sota l'aixella" A L’irradiador del port i les Gavines s’obre amb un “Canto a la lluita”. A les Conspiracions, una incitació a la lluita armada: Prenem els estris de viure en combat.../ fendim les ones, tal guerrers d'abans. El 1922, Salvat escriu:  “l'ideal de la llibertat precedeix el fet de l'alliberació. Ara hem d'ésser nosaltres [perquè ho som i ho volem, un Estat que reneix tot i espolsant-se el llot de les polaines. Aquesta terra erma castellana ens dóna dret a això, i per la voluntat en serem lliures. Però cal voluntat. Si no ve un temps heroic no podrem deslligar-nos-en: pesen com un cos mort, com lo que són".

I com una petita mostra més, la seva Cançó futura... Guerra la guerra, fem-nos soldats:/Serà la terra pels catalans/...Duem estrella i penó barrat/...Serà la terra pels catalans/Gent castellana. L’allau no us val!

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Tancarem el programa d’avui com l’hem començat, amb uns versos d’en Joan Salvat-Papasseit, del poemari Vibracions que traspuen també l’independentisme del seu autor:

"A aquella estrella nua tan a prop de la lluna/ li servo un gran amor/ car volia escapar-se i la vigilen molt".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dimecres, 4 d’octubre del 2023

Òrrius... un nou Arenys de Munt. Sis anys del Primer d'Octubre a Barcelona. Què ha passat a l'Assemblea Representants del Consell de la República?

   

Convidats:

Lourdes Escardívol mestra

Guillem López  jurista

Manuel Carrasco activista ex SN ANC

El 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt, un poble tranquil, de poc més de 8.000 habitants,  de la comarca del Maresme, va tenir lloc la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya. La pregunta:  “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”

Aquesta és la pregunta que ho va trasbalsar tot. Una cadena de despropòsits van precedir la consulta popular. Actuacions ridícules i gairebé esperpèntiques de la justícia i de l’Estat espanyol van voler alterar i enterbolir aquesta manifestació democràtica d’un poble. Els resultats finals del referèndum van ser que 2.569 persones hi van votar afirmativament. 61 van votar que no i 29 ho van fer en blanc. La resta de la història, poc o molt ja la coneixeu...

Ahir, sis anys després del Primer d’Octubre de 2017, de nou, Òrrius, una petita població de 793 habitants, també del Maresme va dur a terme una nova consulta, amb la pregunta “Vols fer efectiva la declaració d’independència proclamada al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017?”

La consulta ha estat impulsada per Ò! República, que va recollir més de dues-centes signatures per demanar-la al consistori. Pocs mesos després de les eleccions municipals, la consulta s’ha fet realitat amb la col·laboració de l’Ajuntament que ha cedit l’espai i l’entitat hi ha posat els voluntaris i el material.

Com ja va passar a Arenys de Munt en el seu moment, també s’ha intentat aturar la iniciativa amb la denúncia formulada per Vox i el PP, que ja veurem fins on arriba i com acaba.

L’objectiu de la consulta és la de reactivar l’independentisme, prenent com a model la conslta d’Arenys de Munt. Segons els organitzadors: “Esperem que aquest acte sigui una manera d’esperonar-nos després d’uns anys endormiscats a conseqüència de la repressió. Animem la resta de pobles a fer això mateix”.

Hi ha votat 2.110 persones, empadronades al municipi i també vingudes de fora. 2.086 han votat sí. 11 persones han votat no, 5 han votat en blanc i 8 vots han estat declarats nuls.

Final

La frase de la setmana, un proverbi hindú, dedicada especialment a la gent d’Òrrius

La caminada més llarga començar amb un pas

Tot recordant la jornada antirepressiva d’ahir Primer d’Octubre, marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dimecres, 31 de maig del 2023

Consell Consultiu Gent Gran Baix Llobregat. Analitzem els resultats de les eleccions municipals

 

Convidats

Carles Cháfer Castilla, representant del Consell Consultiu de la Gent Grandel Baix Llobregat al Consell de la Gent Gran de Catalunya

Mònica Chaves Matillas tècnica del departament de Feminismes, Gent Gran i Diversitat Sexual i de Gènere del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Josep Ferrer, president d’AExRC

Manel Carraasco, activista, exSN de l’ANC

Davantal

Eleccions municipals 2023... Primer avís.... Sonora bufetada de l’electorat als partits independentistes, sobretot a ERC.  fem un cop d’ull a alguns resultats... Respecte a les darreres eleccions del 2019, ERC és el partit més castigat pel vot independentista, ha perdut més de 300.000 vots. Un 36,5% de pèrdua de vot. Ha estat  la quarta força a Barcelona, on ha perdut la meitat dels regidors que va obtenir fa quatre anys i ha quedat molt lluny de repetir la victòria. També ha baixat a tota l’àrea metropolitana i ha perdut també les alcaldies de Tarragona i Lleida.

La CUP ha perdut més de 44.000 vots, un 25% de pèrdua de vot i Junts, tot i estar el menys perjudicat i haver guanyat a Barcelona, ha perdut un total de 7.000 vots que no arriba al 2% de pèrdua de vot.

Pel que fa a la resta dels PP.CC. La dreta del PP i l’extrema dreta de Vox han obtingut clares victòries tant al Païs Valencià com a les Illes. València, Elx, Castelló, Alacant... tindran governs de dretes. PP i Vox també arrasen a les Illes.

Aquest ha estat el primer avís del votant independentista cap als partits que en teoria el representen. El segon avís, si no es produeix un canvi de 180º serà segurament més sonor encara el proper 23 de juliol en les eleccions avançades que avui mateix ha convocat el president del govern espanyol Pedro Sánchez.

No només cal reflexionar pels darrers resultats obtinguts per l’independentisme parlamentari, a l’ANC li cal també una profunda reflexió. En els cinc dies de votacions en la seva darrera Assemblea General , hi van participar un total de 2.523 associats dels prop de 40.000 que té l’entitat, és a dir un 6% de participació....un 94% d’abstenció. Més encara, el Full de Ruta definitiu es va aprovar amb una participació que no va arribar als 1000 socis... un 2,5% de participació... un 97,5% d’abstenció.

Urgeix, doncs, aquesta profunda reflexió dels principals representants del moviment independentista, començant evidentment pels partits polítics que el representen, però també per la principal representat dels darrers 10 anys de la societat civil independentista

De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2025, si no es produeix un avançament electoral, hi ha temps encara de rectificar polítiques, de modificar estratègies, de tornar, en certa manera al 2017. La independència només arribarà si hi som tots. Si això no es produeix, pot comportar una reculada gairebé definitiva del moviment independentista que en tornaria a allunyar durant anys de la República catalana.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor espanyol Antonio Escohotado:“Us proposo que us atureu un oment a reflexionar, ja que no coneixem una cosa simplement perquè la patim directament, sinó quan arribem a entendre d’on neix”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem Lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 8 de març del 2023

Moviment ecolingüista. "El puto C1 de catalán". 28 de maig eleccions municipals

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 6 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Joan Gil i Oliveras, Politòleg de projectes socials. Ecolingüista

Olga Amargant, advocada

Manel Carrasco, activista, exSN ANC

Davantal

Begoña Suàrez, infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron, la del “puto C1” de catalán” ha manifestat que de té por d’anar pel carrer perquè ha rebut moltes amenaces. “He demanat la baixa per estrès i  estic en tractament psicològic” ha dit. Desitgem que les visites al psicòleg l’ajudin a regular el fenomen estructural que semblen patir bona part dels nacionalistes espanyols: la catalanofòbia.

El minutet de glòria de la Begoña al Tik-Tok no és res més, però, que la punta d’un iceberg de grans dimensions. Un iceberg format per la repressió lingüística que l’Estat espanyol exerceix des de fa més de 300 anys; pel nacionalisme genocida d’aquest estat i dels seus col·laboradors, tant de dins com de fora dels Països Catalans; per l’apocament i la feblesa dels nostres polítics i governants i  per la nostra escassa consciència lingüística i les nostres pròpies pors, sobretot a la confrontació.

Són diverses les causes que ens han conduït a la minorització del català en el seu propi territori (només un 36% el tenim com a llengua inicial) i no totes són culpa de l’Estat espanyol. Vegem-ne algunes....

No tenim sobirania. Tampoc sobirania lingüística i la poca que tenim o no la fem servir o la utilitzem malament. A més, tenim un estat a la contra. Torpedina tots els elements estratègics que podrien millorar la situació de la llengua.

La globalització, i una de les seves principals conseqüències: la demografia. En els darrers 20 anys han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents.

Model social i econòmic imperant d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:  “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Tot plegat comporta una segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Arran també de les conseqüències que es deriven dels dos punts anteriors, la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Model d’immersió irreal que s’ha anat deteriorant progressivament amb el pas dels anys Retallades educatives que han provocat, entre moltes altres coses, l’eliminació de les aules d’acollida, bàsiques per als infants o joves que arriben al país. 

Referents infantils i juvenils molt escassos amb poca presència a les plataformes digitals.

A Catalunya no hi ha conflicte per la llengua perquè gairebé sempre ens deixem trepitjar els nostres drets lingüístics. Defugim l’enfrontament. Com a dada significativa, només un 12% dels catalanoparlants mantenim el català en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’advocat, polític i activista Mahatma Gandhi:  

Quan em desespero, sempre record que al llarg de la història hi ha hagut dictadors, tirans i assassins i durant un temps poden semblar invencibles, per finalment sempre acaben caient... sempre

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 12 de gener del 2023

Rutes de la llibertat, Fundació Reeixida. El 19 de gener cimera francoespanyola a Barcelona

 


Convidats

Oriol Falguera,  Fundació Reeixida

Josep Pinyol, historiador. Membre SN ANC

Manuel Carrasco, activista exSN ANC

Davantal

La caiguda de Catalunya el 1939 va provocar l’exili de mig milió de catalans. Molts d’ells va ubicar-se a França abans que fos ocupada per les tropes nazis i controlada pel govern col·laboracionista de Vichy.

 

El 1940 es creava a París el Front Nacional de Catalunya amb militants provinents  d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants. Van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès.

La història de la participació catalana a la Segona Guerra Mundial no és, encara, prou coneguda. Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es van bolcar en la lluita a la rereguarda del conflicte donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França , així com als resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista. Hi havia una doble intencionalitat, d’una banda la contribució a la democràcia a Europa en la lluita contra el feixisme i, de l’altra, la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya.

En el Vull una resposta d’avui, coneixerem el projecte “Rutes de la llibertat” de la Fundació Reeixida. El projecte consisteix a complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió i, alhora, fer conèixer els ,militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard va esdevenir el Front Nacional de Catalunya.

Molts d'ells, per la seva lluita contra el feixisme, serien reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès.

Final

La frase de la setmana del Yoda de la Guerra de les Galàxies:

La por és el camí cap al costat fosc. La por porta a la ira, la ira porta a l'odi, l'odi porta al patiment.

Comencem l’any 2023 com sempre, amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 26 d’octubre del 2022

5 anys de la Declaració d'Independència. Delicte de sedició. El govern en minoria d'ERC

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 24 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats: 

Olga Amargant, advocada, presidenta Coordinadora Advocacia de Catalunya

Guillem López, jurista

Manel Carrasco, activista ,exSN ANC

La nova consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha reclamat reformar el delicte de sedició "el més ràpid possible" i celebra que des del govern espanyol en siguin partidaris.

De la part espanyola, Pedro Sánchez ha donat llargues a aquesta reforma que ERC reclama per aprovar els pressupostos generals de l'Estat . El president del govern espanyol ha tornat a afirmar que no compta amb els suports necessaris per escometre la reforma.

En Josep Costa i en Jordi Turull, per exemple, es mostren totalment contraris a la reforma de la sedició. Costa diu que o derogació o res; i ha afegit “ara que les instàncies internacionals han confirmat que el delicte no es pot aplicar al que vàrem fer l’1O, només faltaria que els ajudéssim a modificar-lo per a què se’ns pugui aplicar (encara que sigui amb menys pena).” Fent referència a les intencions del Govern espanyol de reduir la pena a la meitat.

Recordem que diu el codi penal sobre el delicte de sedició: “Són reus de sedició els que s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials.”

Analitzem bé el redactat i comprovarem que gairebé qualsevol manifestació, concentració o protesta contra una llei o l’execució d’una llei pot arribar ser considerada com a delicte de sedició.

“Alçar-se públicament i tumultuàriament...” Què és un tumult... Una agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus. Segons el Diccionari de l’IEC. Què en diu el Diccionario General de la Lengua Española: Confusión agitada o desorden ruidoso. Alboroto producido por una multitud.

Cal doncs la desjudicialització que implicaria, entre altres, la reforma de la sedició, indults, reforma del Tribunal de Comptes o bé cal optar, en paraules de Josep Costa “per la desobediència civil que n’és exactament el contrari: judicialitzar l’exercici dels drets fonamentals.”

Dijous, es compliran cinc anys de la proclamació d’independència al Parlament de Catalunya. Us recomano la lectura de l’editorial d’avui d’en Vicent Partal titulada “Apologia del 27 d’octubre de 2017”. Si, com  escriu Partal, la majoria independentista considerem que el conflicte entre Catalunya i Espanya és ben viu i que encara han de passar moltes coses, i poden passar, la importància d’allò que va passar el 27 d’octubre de 2017 és fonamental.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... En el marc de la Segona Guerra Púnica, Anibal Barca va fer la promesa al seu pare Amílcarque mai no faria marxa enrere en la seva lluita contra Roma. El setembre del 218 A.C. quan havia de travessar els Alps va dir als seus homes:

“Trobarem un camí, i si no n’hi ha el crearem.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina.

dimecres, 28 de setembre del 2022

Un pronunciament parlamentari per l’amnistia, l’autodeterminació i la república? Cinc anys de l'1-0 de 2017

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 26 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 

Convidats:

David Fernández, empresari, exvicepresident ANC

Josep Ferrer, president Acord d’Esquerres República Catalana

Manel Carrasco, activista, exSN de l’ANC

Davantal

1 d’0ctubre de 2017. Han passat ja cinc anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. L’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la independència més a prop que mai.

Han passat cinc anys i molts de nosaltres continuem preguntant-nos què va passar exactament aquell mes d’octubre de 2017.

Els polítics no tenien res preparat per al dia després del referèndum? Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament el 2017, deia: “Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol”. Ernesto Elkáizer en el seu llibre “Cataluña año cero”, tot reflectint una conversa del president Puigdemont amb Marta Pascal i David Bonvehí, el primer confessa: “No tenim res preparat per a després de la declaració d’independència.”

Durant aquests darrers anys, els independentistes ens hem anat preguntant si els nostres representants volien fer realment el referèndum. Si estaven disposats a fer efectiva la independència. Aquests dubtes es van anar confirmant amb les declaracions que va fer en aquest mateix programa Natàlia Esteve, vicepresident de l’Assemblea el mes d’octubre de 2017, quan va afirmar que “no hi havia res fet perquè ningú s’esperava que passés. En Jordi Sánchez sempre em va dir que no se celebraria el referèndum. Les seves instruccions eren que no s’havia de votar, que el que calia era fer una cua amb el vot a la mà per poder difondre les imatges.”

L’engany pren unes dimensions considerables perquè no només afecta als polítics, sinó al propi “Estat Major” que incloïa l’Assemblea i Òmnium. Com és possible que el president de l’ANC no confiés que el referèndum s’acabaria fent? Com és possible que, en paraules seves del 30 de setembre, deia que “obtenir un milió de vots ja seria un èxit desbordant"? Per què es va desactivar l’operació que l’Assemblea tenia preparada des de feia molt de temps per defensar el resultat de les urnes?

Els dos articles/carta del mes de juny de 2021 “Mirant al futur” d’Oriol Junqueras, publicada a l’ARA i a la Sexta i “L’1 d’octubre no va ser un error”, que Jordi Sánchez va publicar  a l’ARA van acabar de reblar el clau de l’engany i la rendició.

Avui, cinc anys després del referèndum, sentir-te enganyat no ha provocat, en cap cas, el desànim ni molt menys la retirada en la lluita per la independència. El moviment independentista està reconduint el desencís, la indignació i la ràbia transformant-ho en energia positiva per continuar avançant en aquesta llarga lluita per la llibertat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana de l’activista i defensor dels drets civils dels negres nord-americans conegut com a Malcom X

Quan les persones estan tristes no fan res, només ploren la seva condició, però quan estan enfadats, provoquen el canvi.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 23 de juny del 2022

la Fundació Reeixida. Amer, un nou territori alliberat. La guerra civil entre partits independentistes. Llista cívica? Quart partit?

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 20 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Joan Puig, editor larepublica.cat

Manuel Carrasco, activista, exSN de l’ANC

Ernest Sant, activista, fundador de la penya barcelonista Almogàvers

Davantal

La Fundació Reeixida és una entitat creada l’any 2003 que va néixer amb l’objectiu de divulgar la cultura catalana i aprofundir en tots els aspectes referits al reforçament de la  nostra identitat nacional. Reeixida treballa per la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

Des de l’any 2008, recullen, preserven i protegeixen, en l’Arxiu de la Memòria Nacional, el museu virtual de l’independentisme, tot el material editat des dels principis de l’independentisme fins als nostres dies.

Darrerament n’han renovat el web i des del Vull una resposta us convidem a visitar-lo. Hi podreu trobar tots els projectes realitzats fins ara; els darrers anys la reedició del mapa dels Països Catalans de Joan Ballester; els 80 anys del FNC; aturem el feixisme; els 90 anys de Nosaltres Sols; el centenari d’Estat Català i les Rutes de la Llibertat.

En l’apartat d’història podreu seguir cronològicament el nacionalisme català, des del 1870, amb Josep Narcís Roca i Farreras, el primer teoritzador de l’alliberament nacional, fins al 2010, amb la sentència de ‘Estatut i l’esclat del sobiranisme, tot passant pels principals moments de la història més recent del sobiranisme i l’independentisme:  L’independentisme pre-polític, amb  la primera reivindicació oberta de la independència de Catalunya publicada el 1906 a la revista Fora Grillons, a Cuba; La dictadura de Primo de Rivera del 192a al 1931; el període republicà, de 1931 a 1939; el franquisme, de 1939 a 1975 i la transició i el desplegament autonòmic de 1975 fins al 2010.

Si aneu a l’apartat de protagonistes, hi trobareu aquells homes i dones que ens han precedit en la lluita per l'alliberament nacional. Des de Josep Narcís Roca i Farreras fins a Manuel Arcusa, militant del FNC que va treballar de manera clandestina en l’estructura anomenada “La Casa” relacionada amb EPOCA , organització armada catalana que va actuar entre 1970 i 1980. Més de 130 biografies que pertanyen a la història del moviment independentista.

A través del web de Reeixida ens podem adonar que la història del moviment independentista està plena de represaliats, detinguts, torturats, exiliats i morts per defensar la idea d’una Catalunya Lliure, des de fa més de 140 anys

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Per acabar, com sempre, la frase de la setmana, avui de Joan Triadú escriptor, crític literari i pedagog català. Activista cultural i resistent antifranquista

“Estic d’acord amb allò de ’entre tots ho farem tot’, però cal fer-ho bé.”

Marxem amb  el pensament posat amb la gent que parteix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!