"TORNEM-HO A FER! Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau." Conversa amb Josep Pinyol

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 9 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Pinyol historiador, autor de llibres com “La sobirania nacional”. República Catalana. Declaració Unilateral d’Independència i recentment “Tornem-ho  fer! Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau”

Olga Amargant  advocada

Josep Ferrer, president d'AExRC

Segur que molts de nosaltres hem dit o hem escoltat més d’una vegada la frase “Ho tornarem a fer!” I immediatament ens ha vingut al cap la reflexió “Sí... però com?

El nostre convidat d’avui, l’historiador Josep Pinyol, ens diu com ho podem tornar a fer en el seu llibre “Tornem-ho a fer!” amb un subtítol força aclaridor “Mobilització i desobediència civil fins a un acord de pau”

El llibre d’en Pinyol ens permet repassar de manera analítica com hem arribat fins a la situació actual i ens ofereix unes eines imprescindibles per poder donar resposta a unes quantes preguntes...  sí... però com ho tornarem a fer? Com podem fer que l’actual decepció, frustració, indignació dels independentistes es transformi en una actitud positiva? Com aconseguirem que l’Estat espanyol s’assegui en una taula per arribar a un acord de pau? Què vol dir exactament “un acord de pau?”

A la segona part del llibre ens desgrana com hauríem de plantejar l’escalada per provocar un nou embat, i perquè aquest serveixi definitivament per instaurar la República Catalana.

Escriu Pinyol... Per començar, cal tornar a mobilitzar la gent i per fer-ho cal una estratègia viable per assolir la independència.

Per legitimar davant del món la desobediència de l’independentisme a la legalitat espanyola cal sumar diverses legitimitats: el dret a l’autodeterminació; fer evident la reiterada negativa espanyola a reconèixer aquest dret i, finalment, la voluntat democràtica guanyada a les urnes, expressada en una votació al Parlament. El nou embat per la independència, doncs, s’ha de desfermar després d’una nova majoria independentista en unes eleccions al Parlament de Catalunya.

A partir d’aquí, Pinyol preveu 4 fases en l’embat per fer efectiva la independència:

Celebració sense límits de la victòria electoral.

Defensa no violenta de les institucions en el moment d’aixecar la suspensió de la República.

Aturada de país fins aconseguir un procés internacional de pau.

Negociació d’un acord de pau amb mediació internacional entre Catalunya i Espanya.

Ho podem tornar a fer?...  En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de la militant i teòrica marxista alemanya, Rosa Luxemburg

“Aquell que no es mou no pot sentir les cadenes”.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"La ciutat dels nens", conversa amb Teresa Roig. Pactes postmunicipals. Què farà l'independentisme el 23-J?

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 12 de juny de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Teresa Roig, escriptora. Autora, entre d'altres, de L'herència de Horst, Premi Setè Cel 2007, Pa amb xocolata, El primer dia de les nostres vides, Premi Roc Boronat 2010, L'arquitecte de somnis, i La ciutat dels nens

Olga Amargant, advocada

Guillem López, jurista

L’independentisme arribarà, com ja va sent habitual, dividit a les eleccions generals espanyoles del proper juliol. Quina serà l’actitud que tindrà l’independentisme “civil, és a dir els votants? Doncs... també arribaran força dividits als comicis del 23 de juliol.

Per començar hi ha diferències d’opinió entre els que creuen que l’independentisme ha de continuar tenint presència al Congrés de l’Estat i els que pensen que a Espanya no s’hi ha d’anar a fer res.

Entre els que pensen que sí, que l’independentisme té coses a fer al Congrés, aniran a votar, malgrat tot i per diferents motius, els partits independentistes que s’hi presentin. Les raons que té per votar aquest ampli sector de l’independentisme van des de la lleialtat al “seu” partit (encara que sigui amb pinça al nas) fins a creure que l’abstenció o el vot nul no serveixen per res més que per enfortir les opcions “constitucionalistes”.

Hi ha els que diuen que és del tot absurd votar en unes eleccions del país que et domina, t’espolia i et reprimeix i del qual et vols separar. Aquests s’afegiran al sector de l’independentisme que creu que cal castigar els partits polítics i que ja s’ha fet notar durant les darreres municipals.

Entre aquests sectors independentistes, per variar, també hi ha divisió i no s’acaben de posar d’acord en si és millor abstenir-se o fer vot nul.

Si l’independentisme creu que cal fer un vot de càstig (abstenció o nul) ho ha de fer ara, a les eleccions espanyoles, per  tal que si acaba representant un alt percentatge pugui esdevenir, realment, un revulsiu per als partits. Pensar en un vot de càstig a les eleccions al Parlament de Catalunya (2025 o potser abans?) o en una pretesa quarta llista cívica, podria resultar molt contraproduent per al futur d’una independència a curt o mitjà termini. Bàsicament per dues raons:  La primera és que deixar la Generalitat autonòmica en mans de les forces unionistes seria debilitar enormement la pota institucional. Alguns em direu que “pel que fa ara la Generalitat...”, doncs espereu a veure què faria en mans dels amants de la constitució espanyola.

La segona, i molt important sobretot des de la visió internacional, seria la de la pèrdua de la legitimitat que comporta el vot. Fins ara, la legitimitat d’exigir la independència i d’aplicar els resultat de l’1 d’octubre es manté ferma perquè l’independentisme ha guanyat de manera rotunda les darreres eleccions. Una hipotètica pèrdua d’aquesta majoria parlamentària, acompanyada de la divisió interna del moviment, ens faria retrocedir, potser, unes quantes dècades.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som´-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana extreta de la pel·lícula “El senyor dels anells”

“Només tu pots decidir què fer amb el temps que se t’ha donat”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa. 

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Moviment ecolingüista. "El puto C1 de catalán". 28 de maig eleccions municipals

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 6 de març de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Joan Gil i Oliveras, Politòleg de projectes socials. Ecolingüista

Olga Amargant, advocada

Manel Carrasco, activista, exSN ANC

Davantal

Begoña Suàrez, infermera de l’Hospital de la Vall d’Hebron, la del “puto C1” de catalán” ha manifestat que de té por d’anar pel carrer perquè ha rebut moltes amenaces. “He demanat la baixa per estrès i  estic en tractament psicològic” ha dit. Desitgem que les visites al psicòleg l’ajudin a regular el fenomen estructural que semblen patir bona part dels nacionalistes espanyols: la catalanofòbia.

El minutet de glòria de la Begoña al Tik-Tok no és res més, però, que la punta d’un iceberg de grans dimensions. Un iceberg format per la repressió lingüística que l’Estat espanyol exerceix des de fa més de 300 anys; pel nacionalisme genocida d’aquest estat i dels seus col·laboradors, tant de dins com de fora dels Països Catalans; per l’apocament i la feblesa dels nostres polítics i governants i  per la nostra escassa consciència lingüística i les nostres pròpies pors, sobretot a la confrontació.

Són diverses les causes que ens han conduït a la minorització del català en el seu propi territori (només un 36% el tenim com a llengua inicial) i no totes són culpa de l’Estat espanyol. Vegem-ne algunes....

No tenim sobirania. Tampoc sobirania lingüística i la poca que tenim o no la fem servir o la utilitzem malament. A més, tenim un estat a la contra. Torpedina tots els elements estratègics que podrien millorar la situació de la llengua.

La globalització, i una de les seves principals conseqüències: la demografia. En els darrers 20 anys han arribat a Catalunya prop de dos milions cinc-centes mil persones de 187 nacionalitats i 300 llengües diferents.

Model social i econòmic imperant d’un capitalisme salvatge que imposa una economia basada cada vegada més en el sector serveis. Tal com diu l’economista Miquel Puig:  “Es creen llocs de treball poc qualificats i mal remunerats en un país que té molts universitaris. Tenim una taxa de natalitat baixíssima i una taxa de graduació universitària altíssima; és a dir, hi ha pocs joves i més de la meitat estudien a la universitat. Hi ha una distorsió: els universitaris no troben feina perquè no hi ha llocs de treball per a ells i, en canvi, falta gent per a ocupar aquests llocs de treball poc qualificats.”

Tot plegat comporta una segregació urbanística. Barris sencers, pobles on la immigració és majoria. L’entorn, un element clau perquè una persona de fora s’incorpori a la llengua del país, ja no existeix.

Arran també de les conseqüències que es deriven dels dos punts anteriors, la immigració viu en una situació totalment inestable, tant des del vessant social com laboral. Les seves prioritats no passen per aprendre una llengua com el català que ha deixat de ser un ascensor social i que tampoc no és la llengua franca, la llengua de comunicació habitual, la llengua imprescindible per viure a Catalunya.

Model d’immersió irreal que s’ha anat deteriorant progressivament amb el pas dels anys Retallades educatives que han provocat, entre moltes altres coses, l’eliminació de les aules d’acollida, bàsiques per als infants o joves que arriben al país. 

Referents infantils i juvenils molt escassos amb poca presència a les plataformes digitals.

A Catalunya no hi ha conflicte per la llengua perquè gairebé sempre ens deixem trepitjar els nostres drets lingüístics. Defugim l’enfrontament. Com a dada significativa, només un 12% dels catalanoparlants mantenim el català en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’advocat, polític i activista Mahatma Gandhi:  

Quan em desespero, sempre record que al llarg de la història hi ha hagut dictadors, tirans i assassins i durant un temps poden semblar invencibles, per finalment sempre acaben caient... sempre

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

5 anys de la Declaració d'Independència. Delicte de sedició. El govern en minoria d'ERC

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 24 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats: 

Olga Amargant, advocada, presidenta Coordinadora Advocacia de Catalunya

Guillem López, jurista

Manel Carrasco, activista ,exSN ANC

La nova consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha reclamat reformar el delicte de sedició "el més ràpid possible" i celebra que des del govern espanyol en siguin partidaris.

De la part espanyola, Pedro Sánchez ha donat llargues a aquesta reforma que ERC reclama per aprovar els pressupostos generals de l'Estat . El president del govern espanyol ha tornat a afirmar que no compta amb els suports necessaris per escometre la reforma.

En Josep Costa i en Jordi Turull, per exemple, es mostren totalment contraris a la reforma de la sedició. Costa diu que o derogació o res; i ha afegit “ara que les instàncies internacionals han confirmat que el delicte no es pot aplicar al que vàrem fer l’1O, només faltaria que els ajudéssim a modificar-lo per a què se’ns pugui aplicar (encara que sigui amb menys pena).” Fent referència a les intencions del Govern espanyol de reduir la pena a la meitat.

Recordem que diu el codi penal sobre el delicte de sedició: “Són reus de sedició els que s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials.”

Analitzem bé el redactat i comprovarem que gairebé qualsevol manifestació, concentració o protesta contra una llei o l’execució d’una llei pot arribar ser considerada com a delicte de sedició.

“Alçar-se públicament i tumultuàriament...” Què és un tumult... Una agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus. Segons el Diccionari de l’IEC. Què en diu el Diccionario General de la Lengua Española: Confusión agitada o desorden ruidoso. Alboroto producido por una multitud.

Cal doncs la desjudicialització que implicaria, entre altres, la reforma de la sedició, indults, reforma del Tribunal de Comptes o bé cal optar, en paraules de Josep Costa “per la desobediència civil que n’és exactament el contrari: judicialitzar l’exercici dels drets fonamentals.”

Dijous, es compliran cinc anys de la proclamació d’independència al Parlament de Catalunya. Us recomano la lectura de l’editorial d’avui d’en Vicent Partal titulada “Apologia del 27 d’octubre de 2017”. Si, com  escriu Partal, la majoria independentista considerem que el conflicte entre Catalunya i Espanya és ben viu i que encara han de passar moltes coses, i poden passar, la importància d’allò que va passar el 27 d’octubre de 2017 és fonamental.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... En el marc de la Segona Guerra Púnica, Anibal Barca va fer la promesa al seu pare Amílcarque mai no faria marxa enrere en la seva lluita contra Roma. El setembre del 218 A.C. quan havia de travessar els Alps va dir als seus homes:

“Trobarem un camí, i si no n’hi ha el crearem.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina.

"Ànima morta" conversa amb l'autor, Lluís Sanahuja. El nacionalfeixisme espanyol contra el català. La"trampa" de la Vanguardia

 

Vull una resposta. 11a. temporada. Emès el 19 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Lluís Sanahuja Munné  Ha estat mestre de l’Escola d’Educació Infantil i Primària Pau Boada de Vilafranca del Penedès. Has escrit relats per a infants, joves i adults. Teatre per a infants. Ha obtingut diversos premis, entre altres:

“Quatre pinzellades i un epíleg.” Roda d’Or de Narració Curta Premis Castellitx. Algaida 2003. “Esperança”, 13è Premi de Narració Curta 'Vila d'Alcarràs' i també amb “Ànima morta”, premi de novel·la breu Vila de Porreres 2021 que avui presentarem.

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista polític

Avui parlarem del llibre “Ànima morta”, del qual és l’autor Lluís Sanahuja. En un fragment d’aquest llibre, un dels protagonistes, en Jaume Torres, diu: “Què importa qui té la raó? L’únic que compta és guanyar al preu que sigui. La raó te la dóna la victòria. El vencedor sempre la té, sempre!”

I ja sabem que la història la fan els vencedors...

No parlarem nosaltres de l’estranya Decadència de la llengua catalana i de la desaparició dels grans escriptors catalans que passen d’un Segle d’Or enlluernador ,com va ser el segle XV,  a desaparèixer gairebé del tot durant el Siglo de Oro espanyol, bàsicament el segle XVI i principis del XVII. Per això ja hi ha altres programes com La Clau de la nostra història que emet també aquesta casa.

La història la fan els vencedors.... Un parell de mostres... El 1511 (Siglo de Oro espanyol) apareix una novel·la amb el títol de Tirante el Blanco, editada per Diego de Gumiel. En el llibre no hi  figura el nom del traductor o deis traductors. No apareix l’autoria de Joanot Martorell i es presenta al públic com una novel·la original i anònima. A més, se suprimeix la dedicatòria personal de Martorell a l’infant Fernando de Portugal (d’aquesta manera s’acaba d’eliminar el nom de l’autor). En el pròleg de la traducció se cita la reina Isabel i la guerra de Granada. Amb tot això, el llibre resta orfe d’autor i l’obra apareixia davant els lectors del llibre com escrita originalment en castellà.

Què hauria passat si no hagués aparegut l’original català publicat el 1497?

Veient la manifestació del nacionalfeixisme espanyol, convocada per “Escuela de Todos” i grupuscles ultres, m’ha vingut al cap la famosa frase “Ladran, luego cavalgamos”. Sempre haureu sentit que aquesta frase la diu Don Quijote a Sancho Panza en la famosa obra de Cervantes. Doncs... no...  no hi apareix ni aquesta frase ni cap que se li assembli.

L’origen real és incert. Es diu que pot provenir del proverbi àrab “Els gossos borden, la caravana avança” i més que possiblement acabi sorgint del poema “Lladrador” de Johann Wolfgang von Goethe que en una traducció lliure al català diria:

“A la recerca de fortuna i de plaers/Però sempre enrere ens borden,/Borden amb força…/Voldrien els gossos del poltrer/acompanyar-nos per sempre/Però els seus estridents lladrucs/Només són senyal que cavalquem”

Doncs... això...Els seus estridents lladrucs només són senyal que cavalquem...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som´-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana extreta del llibre “Ànima morta” de Lluís Sanahuja

“No creguis pas que el Franco es mori del tot. Alguna cosa d’ell el sobreviurà. No hi haurà una pedra prou grossa per engabiar el seu llegat. No hi haurà taüt prou sòlid per encadenar la seva voluntat. Sentiràs el seu alè fins a l’últim dia de la teva vida.”

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

El racó de les expressions de Josep M. Calbet. "El Catalangate", l'espionatge a l'ndependentisme

Vull una resposta. 10a temporada. Programa emès el 25 d'abril de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Maria Calbet, Mestre i pedagog jubilat però persistent en servei al país i la llengua

Olga Amargant, presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya

Josep Ferrer, president AExRC

Francesc Matas, membre de l’Aurora i d’AExRC

Davantal

“El CNI es un organismo que no de puede defender” Margarita Robles, ministra de Defensa.

El Catalangate és un dels casos més sonats d’espionatge a polítics i ciutadans. El cas ha estat fet públic per Citizen Lab, laboratori de la Universitat de Toronto que estudia els controls d'informació que afecten l'obertura i la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans. Citizen Lab el qualifica com el cas d’espionatge més gran en la història contra dirigents polítics i ciutadans.  El premi Pulitzwer Ronan Farrow en va fer un reportatge d’investigació al New Yorker.

A través del programa Pegasus, al qual només tenen accés els Estats, van poder endinsar-se en els mòbils de 65 persones, (només la punta de l’iceberg). Hi van accedir a les seves fotos, xats, correus, xarxes socials, paraules clau, comptes bancaris… fins i tot els van poder activar el micròfon i la càmera i enregistrar converses.

Tot plegat apunta a l’Estat espanyol i els seus serveis secrets. Tota l’activitat del CNI és considerada i classificada com a secreta. No s’hi pot accedir ni es pot difondre. Els serveis secretes espanyoles es regeixen, encara avui dia, per una llei franquista de 1968. Tant els governs de PP i del PSOE i Comuns n’han impedit sistemàticament la modificació.

Aquesta llei franquista, per exemple, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament. Així secrets sobre el cop d’estat del 23-F, tot el relacionat amb els GAL, l’atemptat de l’11-M, els informes sobre l’Imam de Ripoll i l’atemptat de les Rambles de Barcelona, quedarà per sempre amagat... si ningú no modifica la llei.

El CNI, com tots els serveis secretes en una democràcia, hauria d’estar sotmès al control parlamentari i donar compte de les seves activitats en una comissió del Congrés. Doncs, bé, aquesta comissió fa tres anys que no existeix. Ningú, absolutament ningú, fiscalitza les activitats del CNI. I per què, fa tres anys que la Comissió està inactiva? Per què existeix un veto perquè s’hi incorporin els partits independentistes.

Com va dir l’excap de policia Eugenio Pino quan va declarar a la comissió Kitchen, “lo haría todo por España”. I davant la pregunta de Gabriel Rufiàn “¿Todo? ¿más allà de la ley?” Pino va respondre: "En ese caso, seguramente ley no existiria, si tuviéramos que hacer todo por España".

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

Frase de la setmana del poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti

“Quan crèiem que teníem totes les respostes.... de sobte, van canviar totes les preguntes”

Tenim el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Conferència president Aragonès. L'ANC davant del Parlament. Meridiana resisteix

Vull una resposta. 10a temporada. Programa emès el 14 de febrer de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Olga Amargant, advocada, presidenta de la Coordinadora de l’advocacia de Catalunya

Maria Vidal, traductora i politòloga

Francesc Abad, analista polític

Davantal

Mentre el president Aragonès està fent la seva conferència al MNAC. Mentre Meridiana resisteix i l’Assemblea es manifesta davant del Parlament, la repressió contra l’independentisme continua. La setmana passada, Marc Castellarnau va haver d’acceptar una pena d’1 any i 9 mesos de presó en un judici en un cas on se li demanaven fins a 7 anys.

Durant aquest mes de febrer es preveuen quatre judicis contra independentistes pels delictes habituals de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Aquesta mateixa setmana, es jutjaran tres activistes que van participar en manifestacions de caire independentista la tardor del 2019. Les peticions de presó sumen gairebé vint anys.

La petició més elevada és per al jove que va ser detingut l’octubre de 2019 a Barcelona. Se li demanen 10 anys i 6 mesos. L’únic fet concret és que se li atribueix el llançament d’una “pedra de grans dimensions” que no va arribar a impactar en ningú ni en res. A més, com portava una caputxa vermella  es demana l’agreujant de disfressa.

Dos joves més també seran jutjats aquesta setmana... sempre per l’acusació de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Els fets es van produir la nit del 18 de desembre de 2019 en la concentració del Tsunami al Camp Nou.

La repressió continua i ja són 145 els anys que suma l’independentisme en condemnes... I el procés cap a la independència i la república continua enquistat. No és que no hi hagi estratègia comuna, és que podem dir que no hi ha cap mena d’estratègia més enllà d’anar tirant amb un autonomisme controlat i restringit.

Des de la societat civil, s’aixequen veus per intentar remuntar aquest  immobilisme i les diferents propostes van des de tornar a la casella de sortida (referèndum per la independència de 2009) a crear un nou partit a l’estil de Junts pel Sí.

Una cosa és ben certa: només quan els partits (o el partidisme) han passat a segon terme, el moviment independentista ha avançat. És el que va passar del 2009 al 2017, i sobretot fins al 2015.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Dijous passat ens va deixar Maria Antònia Oliver, gran escriptora compromesa. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2016

En aquest món en què vivim hi ha molt d’horror i, per tant, molt de camí per a la rebel·lia.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"Memorial per als desmemoriats" amb Alfons Duran-Pich. El "Tribunal de l'ajuste de cuentas"

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès l'1 de juliol de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Alfons Duran-Pich, Manàger, alt directiu, consultor i professor d’escola de negocis. Va estudiar Sociologia, Psicologia i Administració d’Empreses a les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford. És Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC). Publica periòdicament articles en el seu web alfdurancorner.com que s’apropa als sis milions de visites...  

Olga Amargant,  advocada, presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya

Francesc Abad, analista politic

Davantal

Repressió policial, repressió política, repressió judicial, repressió econòmica...

El Tribunal de Cuentas ha donat un termini de 15 dies a més de trenta ex-càrrecs de la Generalitat perquè dipositin la fiança de prop de 5 milions i mig d’euros si no volen que procedeixin a embargar-los els béns.

Per si tot plegat no fos més que sorprenent i kafkià, per acabar-ho d’adobar,  el tribunal manté la reclamació solidària de 23.924 euros de la delegada del govern català a França, Maryse Olivé, que va morir el 2017, a la seva filla.

Mentrestant, el nou govern català sembla que ha tornat, si més no, al 2014; concretament al 8 d’abril de 2014. El president de la Generalitat ha proposat que el govern pugui convocar un referèndum d’independència per la via de la transferència de competències. El mateix que es va fer fa més de 7 anys i que es va resoldre en una votació al Congrés dels diputats amb 299 vots en contra, 47 a favor i 1 abstenció.

I la resposta del president espanyol ha estat contundent: “No hi haurà referèndum d’autodeterminació si no aconsegueixin convèncer tres cinquenes parts de les cambres i després els espanyols ho ratifiquin en referèndum... el PSOE no acceptarà mai aquesta mena de derivada.”

En el programa d’avui farem memòria i recordarem algunes de les coses que van passar entre l’1 d’octubre de 2017 i el 14 de febrer de 2021. I ho farem conversant amb Alfons Duran-Pich, autor de “Memorial per als desmemoriats”.

En el pròleg del llibre, l’editor Antoni Daura i Jorba escriu: “Amb una prosa clara i contundent, no exempta d’ironia fina, l’autor despulla sense manies tots els conglomerats d’interessos polítics i econòmics existents, ambla voluntat que els nostres conciutadans obrin els ulls, tinguin sentit crític de la realitat i actuïn amb coneixement de causa, al marge de la visió esbiaixada i interessada dels principals mitjans de comunicació de masses. Una alenada d’aire fresc en uns moments on la manipulació informativa i les fake news formen part, lamentablement, de la nostra realitat quotidiana. Una magnífica contribució al debat serè en un moment d’extrema confusió.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’hem extreta del web del nostre convidat d’avui, Alfons Duran-Pich. És una frase d’Antonio Machado que diu així:

En España de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

 

"Quan l'Ateneu no estava de Festa Major". Mesa independentista i Laura Borràs presidenta. Meritxell Serret torna de l'exili.

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 18 de març de 2021 per ETV Llobregat i Terra Mar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats:

Lourdes Escardívol,  mestra

Olga Amargant,  advocada

Francesc Abad, analista polític

Davantal

Els partits independentistes, ERC, Junts, la CUP i PDeCAT, van registrar dimarts passat al Congrés dels Diputats la proposició de Llei d’amnistia per a tots els processats i condemnats per accions vinculades al procés. Una proposició de Llei que està ja sentenciada i que és molt possible que ni tan sol superi els tràmits de la Mesa.

Crec que tots som conscients que això passarà i que aquesta proposició de Llei no arribarà ni tan sols a debatre’s al Congrés. El problema no és aquest. El problema radica en el  “i després què?”. És a dir, ¿els partits i les organitzacions independentistes tenen preparada una resposta popular i institucional, ja no dic per si el Congrés no l’aprova, sinó a la segura negativa de la Mesa del Congrés a tombar la proposta? Molt em temo que no i això acabarà esdevenint un nou motiu de desencís per a tots els independentistes.

Mentre el TSJC ha admet a tràmit la querella contra Torrent i quatre membres de la mesa, continuen les converses per formar Govern, portades amb molta discreció (i esperem que això signifiqui un bon senyal).

La tornada de l’exili de Meritxell Serret ha despertat tota mena de recels polítics.  Parlant de l’exili uns recomano el brillant reportatge de la revista La Mira: “La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé”.

Aleix Renyé ens recorda uns altres exiliats i presos polítics: els de la resistència activa que van mantenir la flama de l’independentisme viva durant i passat el franquisme.

El gran savi africà Amadou Hampaté Bà va deixar dit: “Quan a l’Àfrica mor un vell, és com si es cremés tota una biblioteca.” Aquesta és una frase extreta del llibre “Quan l’Ateneu no estava de Festa Major”, de Lourdes Escardívol.

Un llibre amb 33 testimonis. Històries personals viscudes per gent anònima. La vida a Sant Boi de Llobregat abans de la Guerra Civil, durant la guerra i la postguerra.  que ens parlen del Sant Boi. L’època en què “els ateneus no estaven de Festa Major, quan es van quedar muts, buits, es van aturar els balls, les gresques, els jocs, les històries d’amors i de desamors...”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor Josep Maria Morreres

Quan era jove, lluitava per ser jo mateix, a hores d’ara em resigno a ser com sóc.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

"Em faig nit fràgil", d'Oleguer Llongueras. 14-F... Ens creiem les enquestes?

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 4 de febrer de 2021 per ETV Llobregat

Convidats

Igor Llongueres,  periodista

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista política

Davantal

La tercera onada de la COVID-19 continua colpejant-nos durament: Al Principat són prop de 475.00 casos, gairebé 20.000 morts i 731 pacients a la UCI.   La notícia més bona és que la meitat dels usuaris de les residències ja han rebut les dues dosis de la vacunació.

La persecució i la repressió contra l’independentisme no té fre.... La fiscalia espanyola ha presentat un recurs al Tribunal Suprem espanyol contra l’absolució de Tamara Carrasco.

Això sí, el congrés espanyol ha aprovat una moció d’ERC perquè el govern espanyol convoqui la taula de diàleg amb la Generalitat de seguida que s’hagi constituït un nou govern, sorgit de les eleccions del 14 de febrer. Junts per Catalunya i la CUP s’han abstingut.

Hi haurà una candidatura independentista a les eleccions de la patronal PIMEC. Serà impulsada per Eines de País que ja va guanyar les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Continua la cursa electoral cap al 14-F i les sol·licituds per votar per correu superen tots els màxims històrics. Com ja va sent habitual, el vot exterior serà majoritàriament silenciat. Dels més de 255.000 inscrits al Cens Electoral de Residents Absents, només un 6,2% han aconseguit sol•licitar el vot.

La campanya del PP s’ha vist del tot alterada per les declaracions de l’extresorer Luís Bárcenas que ha afirmat que Mariano Rajoy va destruir els papers relacionats amb  la caixa “B” del partit sense saber que ell, en Bárcenas, havia conservat una còpia.

Les eleccions sempre són importants... És cert que aquestes són unes eleccions autonòmiques... eleccions que, des de fa sis anys, des del 2015, no les ha convocades la Generalitat.  Tant les del 2017, com les que finalment tindran lloc el proper 14 de febrer han estat “convocades” per l’Estat espanyol (llegiu: govern del PSOE, Tribunals de Justícia i suport de mitjans de comunicació). 

Sí, són unes eleccions autonòmiques... però que no podem perdre de cap de les maneres. Segurament no seran la solució de res; potser no ens aproparan més a la independència, però ara per ara, el més prioritari és que no ens n’allunyin ni un sol mil·límetre.

“En faig nit fràgil / per enderrocar-me / en els teus braços./ A trenc d’alba clarejo / sobre la teva ombra.”

“Em faig nit fràgil....”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana d’Oleguer Llongueras, autor de “Em faig nit fràgil”

”Escric i estimo. Possiblement la literatura i l’amor són formes privades de la utopia”

Marxem amb el pensament posat en tota  la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Nosaltres tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Passat i present del Consolat de Mar. Referents internacionals demanen l'amnistia. Lluís Puig no serà extradit

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 7 de gener de 2021 per ETV Llobregat

Convidats:

Jordi Domingo,  advocat, cònsol major del Consolat del Mar

Olga Amargant, advocada

Gerard Sesè, periodista

Davantal

L’inici del 2021 ens ha portat una bona notícia: El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig. Tanmateix, ni el nou any ni els Reis d’Orient ens han ajudat a  vèncer la pandèmia. Les xifres cada vegada són més alarmants i les properes setmanes es preveuen força complicades... i no només des del punt de vista de la salut, sinó també del de l’economia. Hem obert l’any amb més d’un milió de desocupats en el conjunt dels Països Catalans, prop de mig milió al Principat i que signifiquen un 28,2% més que l’any passat.  

En poc més de sis mesos s’han produït 15 dimissions al Secretariat Nacional de l’ANC, un 20% del total. Des de l’Assemblea diuen que n’han explicat els diferents motius, però, o bé la gent no ho acaba d’entendre, o bé creu que les veritables motivacions han estat unes altres. Massa dimissions...

Més enllà dels motius de cadascú, és ben cert que, en certa manera, l’Assemblea és un reflex del propi país. Un país en què hi ha una mica de tot,  on el moviment independentista es dedica a llençar-se “floretes” els uns als altres i, en una demostració de creativitat lingüística, a inventar-se les etiquetes més sorprenents per penjar-se-les, ara a uns, ara als altres.

Així sabem que en aquest país hi ha independentistes que són hiperventilats, possibilistes, octubristes, processistes, unilateralistes, proselitistes, rupturistes, neoautonomistes... i, si bades una mica, apareix l’adjectiu “traïdor”.

A hores d’ara, ningú és capaç de pronosticar què farà tota aquesta “família” independentista el proper 14 de febrer. Més encara quan tot sembla indicar que continuarem convivint i malvivint amb la pandèmia i que, si  els avals o els pactes no hi posen remei, la “família” independentista disposarà d’una dotzena de candidatures a votar. Un panorama, doncs, més aviat boirós i incert.

A Catalunya, durant segles vam disposar del Consolat de Mar,  l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Confederació catalano-aragonesa, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l'Atlàntic.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La primera frase de l’any... de Bruce Springsteen

Quan dos elefants es barallen, és l’herba la que pateix.

Primer programa de l’any 2021 i hem de continuar marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Crisi a l'ANC? Parlem amb el vicepresident David Fernández. Analitzem la darrera enquesta del CEO

Vull una resposta emès el 5 de novembre de 2020 per ETV Llobregat

9a temporada

Convidats:

David Fernández,  vicepresident ANC

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista polític.      

El mes de març passat, l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar la seva VIII Assemblea General Ordinària en el marc de la qual es va aprovar el Full de Ruta 2020. En aquest Full de Ruta s’especificava de manera concreta quina havia de ser la posició de l’Assemblea davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Tot i així, el Secretariat Nacional va decidir convocar una reunió el passat 25 d’octubre per decidir, malgrat constar en el Full de Ruta, quin havia de ser el posicionament de l’organització en els eleccions previstes per al proper 14 de febrer.

Aquest darrer plenari va resultar molt conflictiu i ha acabat provocant la dimissió de sis membres del SN, quatre dels quals pertanyen al Comitè Permanent. Els diferents mitjans han parlat d’una crisi sense precedents a l’Assemblea Nacional Catalana.

Una crisi que possiblement no és d’ara, sinó que ha anat creixent i s’ha anat enquistant en el si del SN de l’ANC. Problemes que arrenquen de fa uns anys amb la presidència de Jordi Sánchez i que s’han anat accentuant des que Elisenda Paluzie està al capdavant de l’organització. 

El primer que hauríem de tenir tots ben present és que cal diferenciar entre el Secretariat Nacional (SN) de l’ANC, que és un òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals i allò que realment és l’Assemblea, que són els seus associats i, per damunt de tot, les seves assemblees de base, altrament dites territorials, sectorials o exteriors. Aquesta és la veritable, única i gran força de l’Assemblea.

Crisi a l’ANC? En tot cas hauríem de parlar de crisi en el SN de l’organització.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del polític britànic Winston Churchill:

Un optimista veu una oportunitat en qualsevol calamitat. Un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!