Laura Aymerich... Que els déus et guardin els camins...
Sempre en el record.
Per a tu, un fragment de la monòdia
fina de “La passió segons Renée Vivien” una extraordinària simbiosi entre dues
poetes, entre dues dones: M.Mercè Marçal i Renée Vivien.
Aquells
que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó
ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a
tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no
ens oblidaran. Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum
eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent més sofrença i el
nostre bes.
Que
el meu salut et segueixi més enllà del mar i dels crepuscles de porpra, oh dona
que navegues cap a Mitilene, de murs vivents com una carn...
I
em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles.
