La participació dels ciutadans i les organitzacions socials en el
funcionament de l’Estat pren múltiples formes. En
el terreny de la política, tenim la ja coneguda i practicada democràcia representativa que ens permet l’elecció
directa dels representats en les diferents institucions actuals –ajuntaments,
Parlament català, Congrés i Senat espanyol o Parlament europeu- o, de forma
indirecta, als Consells Comarcals i Diputacions.
L’experiència, però, de quasi quaranta anys de democràcia
representativa ens ha d’ensenyar les limitacions d’aquest sistema, sobretot en
una societat madura democràticament com ha demostrat ser la societat catalana.
Caldria, doncs, aplicar altres fórmules de democràcia
directa, com la
celebració de referèndums –vinculants o simplement
consultatius- sobre temes considerats de màxima importància o d’índole menor, i
fórmules de democràcia participativa, que poden aplicar-se
en la fase inicial o de definició en un procés legislatiu o precisament per
impulsar una iniciativa legislativa popular o també en la formació de
comissions d’estudi o de gestió sobre qualsevol tema, en l’àmbit municipal o
general, que es pugui considerar d’interès públic. Introduir aquestes altres formes d’exercici democràtic i fer-ho de manera
equilibrada i motivadora és un dels altres reptes de la Catalunya del futur
immediat.
Avui, amb els mitjans dels que disposem, és al nostre abast
implementar un sistema polític democràtic que asseguri el paper rellevant de la
mateixa societat en la presa de decisions que afecten el conjunt dels ciutadans. Un model pensat per afavorir la màxima
implicació de la ciutadania en la decisió i la gestió dels afers col·lectius.
Una implicació que passa per articular la participació dels ciutadans i les
organitzacions socials en el funcionament de l’Estat, mitjançant la democràcia participativa i la democràcia
directa.
