Per què vull sortir de l'Estat espanyol.- 4 (Reflexions de Joan Guarch)

En aquest quart article, en Joan Guarch ens parla de la Purga de Taula. Si voleu saber-ne més, li vam dedicar un dels programa de LA CLAU de la ostra història, el primer de la segona època. El podeu trobar aquí.

Aquesta és una diferència de com hem fet les coses els catalans des de temps immemorials. Us ho explico: 

Ja en temps de Pere II, veiem com disposem d’un sistema de govern dels més avançats d’Europa a la seva època. En aquest cas es posen les bases a un sistema anticorrupció que s’anomena la Purga de Taula, que val la pena fer-hi referència.

El 1283 a les Corts de Barcelona Pere II el Gran va ordenar una inquisició (investigació) sobre la forma de nomenament dels alts càrrecs de l’administració. Aquests criteris de nomenament es concreten i s’institucionalitzen entre el 1289 i el 1313 ja amb Jaume II que crea un despatx per fer la Purga de Taula que és el sistema  de retre comptes  que han de fer tots els que han ostentat algun alt càrrec a l’administració, en deixar el càrrec.

La provisió per ocupar un alt càrrec es feia sempre basada en la meritocràcia. Es proposaven persones capacitades i amb experiència demostrada per ocupar el càrrec i s’escollien pel sistema d’insaculació, és a dir, el nom de cadascuna de les persones proposades s’escrivia en un paper i embolicava amb cera i es posava dins un sac. Un nen, com a ma innocent, barrejava les boles de cera i n’agafava una, el nom que contenia era l’elegit, així no hi podien haver favoritismes de cap mena en escollir les persones.

Els càrrecs elegits ocupaven el càrrec un, dos o màxim tres anys i no podien repetir en l’elecció. Dipositaven una fiança per ocupar el càrrec i amb la Purga de Taula el càrrec electe declarava tots el seus bens i patrimoni en el moment d’ocupar el càrrec i en deixar el càrrec tornava a passar per la Purga de Taula i tornava a fer declaració i havien de retre comptes per comprovar que no hi havia hagut un enriquiment il·lícit fruit de la ostentació del càrrec.

Si es descobrien enriquiments o irregularitats  s’havien de fer restitucions, tornant els diners demostradament usurpats, i hi havien inhabilitacions per exercir cap mena ds càrrec públic, fins i tot a perpetuïtat. Això es feia per salvaguardar les institucions.

Tot aquest organitzat sistema de control sobre corrupció als alts càrrecs de l’administració se’n va en orris amb l’entrada dels borbònics a partir del 1716 i el Decret de Nova Planta. S’aboleix aquest procediment i els càrrecs passen a ser comprats de per vida, amb la intrínseca necessitat de rescabalar-se monetàriament, de la inversió feta.

Tan descarada era la corrupció que fins i tot els botiflers pro borbònics varen tornar a demanar la reinstauració de la Purga de Taula.

Us sona d’on ve la corrupció? Heus aquí una altra diferència entre Catalunya i Castella.

Algú vol romandre dins les estructures d’un estat feixista i corrupte com aquest?

La meva resposta és clara, jo NO! 

Per això crec que, com a país, cal que sortim de l’Estat espanyol.

Per què vull sortir de l'Estat espanyol.- 3 (Reflexions de Joan Guarch)

Un nou article de Joan Guarch en què ens explica com les actuacions fexistes amaguen la corrupció generalitzada que es practica a l'Estat espanyol. 

Tota l’actuació feixista de l’EE amaga un altre fet de vital importància, com és la corrupció generalitzada, especialment, del partit del govern espanyol.

La OLAF (Oficina Europea de Lluita contra el Frau) investiga l’apropiació indeguda de fons europeus, per part de l’Institut Imade, relacionada amb Over Marketing empres sospitosa d’haver alimentat la Caixa negre, Caixa B del PP, mitjançant contractes públics de la Comunitat de Madrid que ja son objecte d’investigació en el cas Púnica.

En les investigacions s’han descobert proves que s’havien emmascarat pagaments per pagar la campanya electoral del PP.

Però també s’han fet malversació de fons en el cas Aquamed, en el que hi està involucrat  l’ex ministre d’Agricultura espanyol i actual comissari europeu, Miguel Arias Canyete, o el de la Rambla Gallinera a València o el de la dessaladora  a Torrevieja (Alacant) o tants d’altres en curs o ja sentenciats.

I per suposat el cas de corrupció més important, el cas Gurtel, de Luis Barcenas, o el que s’obre ara mateix al PP per destruir proves en un disc dur del cas i que significa que és el primer partit a nivell europeu investigat per corrupció generalitzada.

El cas Gurtel està llest per sentència. Fa anys que s’arrossega i, com que encobreix un dels casos més complexes de corrupció institucionalitzada, no se sap fins on arribaran els tribunals espanyols per destapar-ho i fer-ne pagar, veritablement, als culpables.

Mireu si els casos de corrupció i, en concret el Gurtel, son transcendents que, vet aquí quina casualitat, han resultat mortes una colla de persones d’una manera o altre vinculades al cas, o a algun altre, també, de molt sonat i son:

Miguel Blesa, imputat pel cas de les targetes de Cajamadrid.  Suïcidi. 

Rita Barberà, havia declarat davant del Tribunal Suprem com a investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capital en el marc del cas Taula, vinculat amb tota la trama de corrupció del PP al País Valencià. Morta d’un Infart.

Leopoldo Gòmez, dit el cobrador de Sepulveda, exmarit de la exministre Anna Mato, imputat en el cas per la seva relació a Pozuelo de Alarcon. Mort en Accident transit.

Francisco José Yáñez Román, exassessor de l'àrea econòmica del PP i mort una setmana abans de declarar davant l'Audiència Nacional Mort Natural.

Isidro Cuberos. També relacionat amb el cas, excap de premsa de Javier Arenas. Estava apartat de la vida pública però havia estat imputat pel seu presumpte paper com a intermediari en negocis de Francisco Correa. Mort d'un accident de moto als 58 anys. Accident de trànsit.

Maria del Mar Rodriguez Alonso. 58 anys. Era la dona d'un dels portaveus adjunts del PP al Senat. També estava sent investigada pel cas Gürtel acusada de suborn, blanqueig de capitals, falsedat documental, malversació de fons públics i tràfic d'influències. Va ser trobada morta en un hotel de Bilbao. Suïcidi. 

José Martínez Núñez, empresari de la constructora Teconsa, vinculada a tota la trama Gurtel. Mort natural.

Antonio Pedreira, Jutge de la trama. Una altra mort sobtada va ser la d'Antonio Pedreira, jutge durant quasi tres anys del cas Gürtel, que va patir un accident cerebral. Pedreira va ratificar la presó preventiva per al principal implicat, Francisco Correa, i l'any 2009 es va inhibir a favor del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià pels regals a alts càrrecs del govern de Francisco Camps. Mort d’un Accident Cerebral.

Juan Perez Mora. Fals jutge que pretenia “assessorar” a Correa i que no se sap si, en realitat era un talp dels serveis secrets. Mort per Suicidi.

Tomás Villanueva, Ex Vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, mort sobtadament als 64 anys, abans de declarar per dos casos de corrupció, la trama eòlica i el cas Perla Negra. Havia sigut assessor jurídic d’Aznar. Mort sobtada.

Francisco Sánchez Arranz, exregidor de Boadilla del Monte va morir uns mesos abans que li enviessin la citació per declarar en un altre cas de corrupció del PP. Mort natural.

Álvaro Lapuerta Per últim, un coma. Álvaro Lapuerta, extresorer del PP abans de Luís Bárcenas, va patir un coma fa cinc anys arran d'una caiguda al seu domicili. Va estar tres dies en coma i ara se'l considera incapacitat per declarar per "demència sobrevinguda"; Coma per caiguda.

Javier Martinez Làzaro de 63 anys va ser magistrat instructor de la recusació del jutge José Ricardo de Prada jutge del cas Gurtel. Mort de càncer.

Molta documentació dels jutjats de València cremada. A l’edifici del jutjat de València on es guardaven proves dels casos Gürtel, Taula i Nóos es va produir un incendi en el que no es varen disparar les alarmes, sinó que van ser els veïns que van denunciar el foc. Després de l’incendi es van passejar pel lloc moltíssima gent, des de bombers, policia judicial, serveis de prevenció, delegats de seguretat, premsa, etc... Sospitós, no? 

Aquesta és la realitat dels casos de corrupció en els que està immers el Partit Popular. Partit Popular que està imputat ell mateix com a persona jurídica i és el primer partit de govern d’un país europeu implicat en un cas de corrupció.

En el proper article veurem l gran diferència entre aquesta manera de fer les coses i la que els catalans hem practicat sempre, des de temps molt antics.

Torna La Clau de la nostra història

El 20 de novembre de 2007, a ETV Llobregat, vam iniciar un nou programa sota el títol de La Clau de la nostra història. El programa es va emetre fins a principis de 2010.

Els diferents programes emesos es van poder veure a tot Catalunya, Andorra i les Illes Balears mitjançant la TDIP (Televisions Digitals Independents de Proximitat)i s’hi van tractar temes, fets, personatges i dates clau de la història dels Països Catalans com, per exemple:  El Tractat dels Pirineus; la batalla d'Almansa; el President Companys; la Constitució de l'Havana; Lluís Maria Xirinacs; 100 anys de l'estelada; Jaume I; el general Moragues; 10.000 a Brussel·les per l'autodeterminació; les consultes sobre la independència...

Aquesta setmana torna a ETV Llobregat La Clau de la nostra història. Una segona etapa que tindrà un format i una periodicitat diferent.

El programa s’emetrà setmanalment i dins de la nova estructura volem entrelligar el passat històric del nostre país amb el present i el futur. Evidentment, la base del programa continuarà sent la història, però pensada sempre com aquell element que ens ensenya a aprendre d’allò que hem fet bé i també dels errors comesos.... perquè per saber on anem, ens és imprescindible, primer, saber on som i sobretot d’on venim.

El primer programa d’aquesta segona etapa tractarà sobre el tema de la corrupció. Parlarem de com s’intentava evitar la corrupció al nostre país a l’època medieval, quan aquest era independent.

Parlarem de la insaculació i també de la purga de taula. Podeu llegir la presentació del programa aquí.

Els nostres convidats seran:

Víctor Cucurull, historiador, assessor del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

Joan Vinyeta, químic de professió i blocaire

El programa s’emetrà per ETV Llobregat el dimecres, 20 de gener a les 23h i en redifusió els dies i horaris següents:

Dissabte, 23 de gener, a les 19.30h

Dilluns, 25 de gener, a les 12h

Dimarts, 26 de gener, a les 20.30h

Dimecres, 27 de gener, a les 14.30h