Demà, votarem i guanyarem!

Darrer escrit del mes. Darrer escrit abans del dia esperat. Falten ara mateix 20 hores i 30 minuts perquè comenci el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Curt i concís. Tots tenim feina, molta feina.

Mantinguem la confiança, la determinació i el coratge. Mantinguem la serenitat. Esperit ANC: positius, democràtics, cívics, pacífics. Son afortunats. Hem viscut uns anys històrics, trepidants, meravellosos, increïbles, decisius. Hem viscut experiències que molts haurien desitjat viure-les. Hem tirat endavant una autèntica revolució, la revolució dels somriures. Gaudim al màxim de tot. Demà, gaudim al màxim del dia. Només ens queda acabar la feina.

Demà votarem i guanyarem...

Votarem i guanyarem per la democràcia!

Votarem i guanyarem per tots els que ens han precedit!

Votarem i guanyarem pels companys i companyes que ja no hi són (Els meus pares, el Carles, en Jordi Cortada, en Santi Pons, en Lluís Ballús... i tants altres)

Votarem i guanyarem pels que vindran!

Votarem i guanyarem pels nostres fills i els nostres néts!

Votarem i guanyarem per la justícia social!

Votarem i guanyarem per construir un país millor!

Votarem i guanyarem per la República catalana!

Demà, votarem i guanyarem!

1 d'octubre: poesia per carregar piles (3. Paul Éluard.)

Als meus quaderns escolars

Al meu pupitre dalt dels arbres

A la sorra i a la neu

Escric el teu nom. A les pàgines llegides

A les pàgines encara verges

A la pedra, la sang i les cendres
Escric el teu nom

I pel poder d’una paraula

Torno a viure

Vaig néixer per coneixe’t

Per cantar-te

Llibertat!

Llibertat de Paul Éluard                  

1 d'octubre: poesia per carregar piles (2. Miquel Duran de València)

Homenatge a Tristan Tzara i Ilya Ehremburg

  

Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,

Anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;

De terrat, on l’àvida pupil·la

Junta el blau i la plana,

La muntanya i la mar

I el pensament, el que l’esguard no abasta.

Llibertat!

A les ales batents de l’ocell engabiat,

Frisança de nous horitzons, d’espais infinits,

De rutes blaves i daurades.

Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,

Desig d’amor de dona, de sol rodó,

De calcigar les vies de la rodona terra.

Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa

I el puny enlaire del proletari,

Sospirs adolorits, clams de justícia.

Llibertat!

En les idees, martells del pensament,

Deler de germinar com la sement fecunda

I d’expandir-se com el vent.

Llibertat!

En els grans ideals lliberadors

I els moviments de redempció dels pobles,

Voluntat d’existir i ambició de crear,

Vigor d’arrel profunda i goig d’univers.

Llibertat!

I el cor de l’home, esclau,

Esclau i generós i bategant

Per a impulsar la llibertat dels altres,

Per a bastir la llibertat dels pobles,

Per a exaltar la pròpìa llibertat.

Llibertat, llibertat, llibertat,

Llibertat, llibertat, llibertat!

Miquel Duran de València

1 d'octubre: poesia per carregar piles (1. La llibertat)

La llibertat és la raó de viure,

dèiem, somniadors, d'estudiants.

És la raó dels vells, matisem ara,

la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.

Són les places de toros amb cadires

damunt la sorra en temps d'eleccions.

És el perill, de matinada, al metro,

són els diaris al final del dia.

La llibertat és fer l'amor als parcs.

La llibertat és quan comença l'alba

en un dia de vaga general.

És morir lliure. Són les guerres mèdiques.

Les paraules República i Civil.

Un rei sortint en tren cap a l'exili.

La llibertat és una llibreria.

Anar indocumentat. Són les cançons

de la guerra civil.

Una forma d'amor, la llibertat.  

                                                                                 Joan Margarit