L'Escletxa, revista de llengua i cultura catalanes

Ja podeu llegir el darrer número de  l'Escletxa, revista de llengua i cultura catalanes, editada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) 

Podeu llegir la revista en línia - Llegeix la revista en línia

I també us la podeu descarregar en PDF - Descarrega l'arxiu PDF

Reinicia i el projecte de Convenció Constituent Ciutadana (2.- Qui som, què defensem?)

Reinicia Catalunya: Set preguntes i set respostes sobre qui som i què defensem.

1. Què és Reinicia Catalunya? 

Una plataforma d'entitats que es va presentar públicament el 29 de maig del 2015 i que porta més d'un any i mig treballant per dissenyar i promoure un procés constituent participatiu. Pensem que la ciutadania ha de ser coprotagonista, juntament amb les institucions i partits, del procés constituent.  

2. Qui forma Reinicia? 

Tretze entitats molt variades. Per ordre alfabètic: Assemblea Nacional Catalana, Drassanes per la República Catalana, El País que Volem, Fundació Llibreria Les Voltes, Grup Promotor de la Convenció Constitucional, Juristes per la Independència, La Consti, La Marxa Som, Òmnium Cultural, Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Súmate, Sobirania i Justícia. 

3. Què tenen en comú? 

Reinicia va néixer amb la voluntat de coordinar totes les entitats que, abans del 2015, havien desenvolupat reflexions o activitats que prefiguraven un procés constituent participatiu, amb metodologies i formats molt diversos (des de l'elaboració d'un esborrany constitucional a debats temàtics recollits en un format wiki). 

4. Totes són independentistes? 

No. Tot i que la majoria sí ho són (el que explica les seves inquietuds per un procés constituent), la seva voluntat no és fomentar un debat exclusivament entre independentistes, sinó comú a tots els que consideren que el poble de Catalunya té el dret a decidir.

5. Què defensa Reinicia? 

Que un procés constituent del segle XXI ha de bastir-se alhora sobre les tres dimensions d'una democràcia equilibrada que permeti una deliberació de qualitat en totes elles. Per això proposa que el procés constituent tingui 4 fases. 

6.Quines són les 4 fases del procés constituent, segons Reinicia?  

1) Democràcia participativa d'iniciativa ciutadana que dóna pas a: 2) Democràcia participativa d'iniciativa institucional. Ambdues precedeixen la fase de: 3) Democràcia representativa amb co-protagonisme ciutadà (comissió mixta formada per polítics i ciutadans) que acaba amb: 4) Democràcia directa (referèndum). Totes aquestes etapes haurien de vincular-se, des del principi, per produir el millor i més democràtic procés constituent possible. (Per més detalls, veieu tríptic informatiu).  

7. Què impulsa Reinicia?

A més de proposar aquest “mapa del procés constituent”, Reinicia vol impulsar la primera fase de democràcia participativa d'iniciativa ciutadana. Per això ha elaborat i proposa el projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC) que té com a referent fonamental el Congrés de Cultura Catalana (CCC) que es va celebrar ara fa 40 anys.

Propera i darrera entrada: Què és la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya?

Reinicia i el projecte de Convenció Constituent Ciutadana (1.- Una mica d'història)

Sembla imminent l'inici de la primera fase del Procés Constituent de Catalunya.

És important que els ciutadans coneguem quins són els projectes de participació ciutadana que hi ha en aquest moment sobre la taula i que, possiblement, siguin el punt de referència i la base per iniciar la primera fase del Procés Constituent.

Farem tres entrades en aquest blog amb l'objectiu d'informar-vos de què és la Plataforma d'Entitats Reinicia Catalunya, quin és el seu principal objectiu i quin és el seu projecte de participació ciutadana. Ho farem a través d'un document elaborat per la pròpia plataforma. 

Podeu trobar més informació al web de Reinicia

Comencem amb una mica d’història:  

         

Quin és l'origen de Reinicia? La trobada d'unes persones (desembre de 2014) que, a títol personal, tenien la voluntat de posar en comú totes les iniciatives ciutadanes vinculades amb un procés constituent a Catalunya, per reflexionar conjuntament. Fruit d'aquesta reflexió va sorgir un document que va ser lliurat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert (gener 2015), perquè fos transmès a la Comissió d'afers institucionals del Parlament, on es presentaven les 4 fases del procés constituent. 

Què va passar després? Es va convidar a les entitats de procedència d'aquestes persones a que debatessin sobre aquest document i, en cas d'acord, passessin a configurar una plataforma. Naixia Reinicia, que es va presentar a Cotxeres de Sants amb la presència d'una multitud d'organitzacions i partits polítics (maig 2015). Des d'aleshores s'han fet desenes de presentacions i s'ha participat en quatre processos que poden ser un prototip de les convencions territorials (Arenys de Mar, Escola Industrial de Barcelona, Santa Coloma de Farners i Vic). 

En què ha treballat des d'aleshores aquesta plataforma? A dissenyar una metodologia per la fase participativa d'iniciativa ciutadana que hem anomenat provisionalment la Convenció. El document fundacional, signat per les 13 entitats que la conformen, i aquesta metodologia, fou presentat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell (gener 2016), i al públic en general (març 2016). Ben aviat està prevista la compareixença en la Comissió d'estudi del procés constituent.  

Propera entrada: Què és Reinicia en 7 preguntes i respostes

Vull una resposta: La crisi dels refugiats

Diferents fets demostren que cal una millor coordinació institucional per poder gestionar la crisi de refugiats que pateix Europa. Quines polítiques d'estrangeria i migratòries necessitem per garantir la pluralitat cultural que cohesiona una societat? Per què diàriament se segueixen vulnerant drets humans i, malgrat tot, no arriben les respostes correctes per part d'alguns governs? 

En el programa VULL UNA RESPOSTA de divendres passat, 27 de maig, vam analitzar amb la plataforma StopMareMortum quins replantejaments cal impulsar per garantir unes polítiques plenament integradores. 

Convidats:

Toni Borrell, portaveu de la plataforma StopMareMortum

Xavier Bosch, exdirector general d'immigració de la Generalitat

El port de Pals, porta del nou món (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el passat divendres 27 de maig de 2016

El port de Pals, porta del nou món

Convidats:

Eva Sans, investigadora i cap d'investigació i recerca del Cercle Català d'Història

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

El port de Pals, porta del nou món (Davantal de La clau de la nostra història)

Planisferi Nàutic de 1573 del cosmògraf portuguès Domingo Texeira. Observeu les barres catalanes

Davantal del programa núm. 18 de La clau de la nostra història

Si busquem en una enciclopèdia la frase “descubrimiento de América” ens trobarem amb una explicació que més o menys dirà:  acontecimiento histórico que comenzó con la llegada a América el 12 de octubre de 1492 de una expedición capitaneada por Cristóbal Colón por mandato de los reyes Isabel y Fernando de Castilla y Aragón, que había partido del puerto andaluz de Palos dos meses y nueve días antes y, tras cruzar el océano Atlántico, llegó a unas islas del continente americano, concretamente las Bahamas.

Els llibres d’història ens parlen d’una conquesta i explotació del nou món per part de Castella i també, encara que en viatges menors, d’Andalusia. Catalunya i la confederació catalanoaragonesa va ser apartada de la colonització d’Amèrica. 

L’any 2012, però, Enric Guillot publicava un llibre titulat "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica.Una història reescrita pels castellans". El llibre enumera una gran quantitat de mapes antics existents a Internet en els quals es poden veure, en indrets diversos dels nous països colonitzats signes i imatges susceptibles de ser identificats amb símbols i colors de Catalunya. Explica que hi ha hagut també suposades manipulacions posteriors per amagar aquest fet al canviar els colors de les senyeres per altres colors de banderes inexistents.

És possible que hagi existit una gran manipulació dels documents històrics?

Era Colom català i el "descobriment" una iniciativa de la Corona d'Aragó?

Si l'almirall no era català i les diverses expedicions eren una empresa de la Corona de Castella, com és que sorgeixen tants interrogants històrics?

Per què en els escrits de Colom apareixen tants catalanismes i "catalanades"?

Com podia passar l’expedició d’En Colom per les Columnes d’Hèrcules si va salpar de Palos de Moguer?

Com és que aquesta ciutat andalusa no tingui ni hagi tingut mai port de mar? Ni que tampoc s’ha descobert que hagués esta mai fortificada quan, segons a tots els gravats de l’època, ens indiquen que Colom va partir d’una vil·la fortificada?

Com és que a tots els mapes de l’època apareix la bandera amb tres o quatre barres?

Per què Colom demana al rei com a recompensa uns càrrecs que només existien a la Corona d'Aragó?

Avui, a La clau de la nostra història ens centrarem en un dels principals episodis d'aquest gran interrogant històric.

Va sortir Colom del Port de Pals? Va ser aquest port i no pas el de Palos de Moguer la porta del nou món?

Si el castellà fos oficial....(4 i últim)

Acabem avui aquest seguit d'articles sobre el que comportaria l'oficialitat del castellà en una república catalana independent. Remarquem que han estat una síntesi del molt bon treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística.Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Us en recomanem la lectura.

Què passaria amb l'acreditació lingüística en l’adquisició derivada de la nacionalitat?

- Per accedir a la nacionalitat catalana serà suficient, com a mostra d’integració social, l’habilitat per comprendre i parlar el castellà per poder comunicar-se.

Sobre el dret d'ús (actiu i passiu) en les relacions públiques i privades:

— Dret d’ús actiu (adreçar-se) i passiu (rebre resposta) en castellà en les relacions dels ciutadans amb el parlament, l’Administració i els tribunals. Prohibició de situar el ciutadà en situació menys avantatjosa per l’ús d’una de les llengües oficials davant dels tribunals.

— Dret de ser informat sobre la llibertat de tria entre castellà i català (oferta activa).

— Dret d’obtenir la traducció de sentències en castellà  si es considera que s’afecten drets, interessos o obligacions (exclòs l’àmbit civil).

— Dret d’obtenir resposta de l’Administració en castellà.

Finalment, quins serien els deures dels ciutadans i/o càrrecs públics de coneixement i/o ús de la llengua oficial:

— Obligació dels tribunals de comprendre el castellà, sense intermediació d’intèrpret.

— Les empreses poden ser eximides de l’obligació de bilingüisme, és a dir, podrien fer servir només el castellà, o bé subjectes a criteris flexibles d’ús en llurs comunicacions internes (segons la composició del personal).

— Etiquetatge i instruccions d’ús dels productes haurà d’estar també en castellà