A partir d’ahir, la Crida
està consultant als seus associats la postura que ha d’adoptar davant les
imminents eleccions al Congrés dels diputats d’Espanya. S’hi plantegen dues
preguntes:
1.
Consideres que la Crida Nacional ha de promoure una candidatura tan unitària
com sigui possible de cara al 28 d’abril entre formacions independentistes i
sobiranistes partidàries del dret a l’autodeterminació?
2.
Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral,
veuries bé que la Crida participés com a tal en les eleccions del 28 d’abril?
Res a dir a la primera. L’objectiu
pel qual neix la Crida és, principalment, treballar per la unitat de l’independentisme
per tal d’aconseguir la independència i fer realitat la República catalana. En
aquest sentit, la meva resposta ha estat afirmativa.
El problema radica en la
segona pregunta, per a mi, totalment innecessària. Després de reflexionar-hi,
considero que, si volem que la Crida esdevingui el moviment que li cal al país,
el moviment que, com assenyala el punt 2 del manifest fundacional “cristal•litzi en un instrument polític
organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de
proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i
democràtics”, una resposta afirmativa a aquesta segona pregunta podria ser,
valgui la paradoxa, un element totalment
negatiu. Intento explicar-me.
Les eleccions són molt
importants. Totes les eleccions, les espanyoles també. Són l’espai on podem
afermar encara més la nostra força i, sobretot, la nostra legitimitat en el
camí cap a la independència. Ara bé, el primer repte per un moviment com la
Crida no poden ser de cap manera les eleccions. Sembla com si la direcció de la
Crida visqui només pendent de les diferents eleccions que s’apropen i els
reptes que realment té al davant no són aquests.
En aquests moments la Crida,
malgrat els seus 17.000 associats, és un moviment encara dèbil. La seva
direcció, formada per moltes persones carregades d’obligacions i
responsabilitats (diputats, conselleres, etc.) no pot anar més enllà de les
reunions setmanals. Així és impossible fer créixer una organització. Quina
hauria de ser, doncs i ara per ara, la feina primordial de la Crida?
1.
Les sis àrees de treball actual de l’executiva
de la Crida han de dotar-se d’equips de treball que puguin tirar endavant la
gran quantitat de feina que representa cadascuna de les àrees. Sense aquests
equips de treball, la feina s’acumula i avança amb una lentitud exasperant que
el país no es pot permetre.
2.
Extensió territorial. La força de la Crida
serà una realitat quan compti amb una xarxa territorial important, quan sigui
present i efectiva en multitud de pobles i barris del país. Només així, aquests
17.000 associats podran multiplicar-se i treballar de manera coordinada i
organitzada. Alhora, el creixement d’associats donaria a la Crida una major
estabilitat econòmica, sempre indispensable.
Intentar participar en unes
llistes electorals sense haver fet forta primer l’organització em recorda massa
la “vella política” dels partits tradicionals, aconseguir escons per damunt de
tot. Precisament allò que volem desterrar.
La segona pregunta, però,
encara té una interpretació molt més perillosa encara. Què significa això de “Si altres organitzacions polítiques acceptessin
la confluència electoral...?” Pot interpretar-se en el sentit que si “alguna
o algunes”, no totes, accepten una llista conjunta, la Crida hi donaria suport
i, a més, hi participaria aportant-hi candidats? Quin panorama electoral se’ns
podria presentar?
Més enllà de si són certes o
no les notícies que corren de possibles pactes entre PDECAT i la Crida, el que
si sabem amb una certa seguretat és que ERC presentarà les seves pròpies
llistes. Crec que no hi ha cap dubte al respecte. Més encara, és molt factible
que hi incorpori formacions o persones provinents dels diferents àmbits de l’esquerra
catalana, preferiblement del món de les “confluències”. És una lògica permanent
en l’estratègia d’ERC: esdevenir el pal de paller de l’independentisme, però,
també, de l’esquerra catalana. Ho ha intentat en el passat i ara sembla
tenir-ho a l’abast de la mà. I encara es reforçarà més la seva opció “sobiranista
d’esquerres” si la CUP decideix no presentar-se a les eleccions espanyoles.
Que li queda, doncs, a la
Crida? Establir un font de centre-dreta amb PDECAT i formacions més petites i
rentar-li una mica la cara amb alguns independents? Seria la fi del moviment que
pretén ser la Crida i el país en general i l’independentisme en particular en
serien els principals perjudicats.
Per tot això que us acabo d’exposar,
la meva resposta a la segona pregunta no pot ser un altre que el NO.
Treballem per la unitat de l’independentisme.
Treballem en base al nostre document fundacional. Fem forta i gran la Crida i
ja hi haurà el moment de pensar a participar en eleccions.
