dimarts, 12 de maig del 2020

"A cadascú el que és seu", el microconte del dia (Dia 61 del confinament. Dia 58 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confiament, dia 61
Dia 58 de l'Estat de setge

L'únic que no s'aconsegueix és allò que no s'intenta

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
SEIXANTA-UNÈ DIA (DIMARTS 12 DE MAIG)

Microconte 61 : A cadascú el que és seu

Després de matar-lo d’un sol tret, va estar una bona estona furgant-li la ferida. Creia fermament que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dilluns, 11 de maig del 2020

Xarxa Llam: "Marquem camí. Enfortim l'ANC"













El 30 d’abril passat, el blog de la Xarxa Llam va publicar un document (amb caire de manifest) titulat “Marquem camí. Enfortim l’ANC”.

El document és força llarg i es complementa amb els articles posteriors, sis en total, sota el títol genèric “Estratègia del procés”.

Personalment, hi he donat suport. Comparteixo pràcticament tots els punts que reivindica i, sobretot, comparteixo l’objectiu, que per a mi no és altre que fer una ANC més forta, més decidida i més decisiva en aquest nou context social i polític (i econòmic) que estem vivint.

El document-manifest convida Secretaris Nacionals, membres de Coordinadores Comarcals i/o càrrecs electes d’Assemblees de Base, de qualsevol mandat, amb noms, cognoms i identificació del càrrec ostentat i que no es presentin a les eleccions del 2020 al SN, a donar suport, a títol individual i/o col·lectiu, als punts següents.

L’objectiu és que els candidats que es presentin a les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC pugin fer seus tots a alguns dels punts que tot seguit detallem:

1.  L’Objectiu de l’ANC és la instauració de la República Catalana proclamada el dia 27-O del 2017. Per aconseguir aquest Objectiu hem de clarificar el camí (Full de Ruta) que seguirem per aconseguir-lo.

2.  La condició imprescindible per definir aquest camí, aquesta estratègia, és la Unitat Política. Per implantar aquesta estratègia s’ha de fer a través d’una Taula de Coordinació de totes les forces polítiques i socials per aplicar de forma conjunta qualsevol de les accions a realitzar. Aquesta taula de coordinació unitària és la que ha de definir aquesta Estratègia Compartida per totes les forces sobiranistes.

Punts del Full de Ruta que haurien de considerar-se prioritaris:    
              
3.  Enfortir el Consell per la República fomentant les inscripcions al registre ciutadà del Consell. A l’interior, donar suport als Consells Locals.

4.   Denúncia política constant (i denúncia jurídica) de les decisions i accions de l’Estat espanyol, des de la incompetència en la gestió política, social i econòmica, fins a la vulneració dels drets humans per l’Estat espanyol.

5.  Proposta de Pacte Nacional de País, el que s’ha dit Pacte de Canonges en el que les forces independentistes, presentin les seves mesures per afrontar la crisis sanitària, econòmica i política pel coronavirus.

6.  Enfortir les institucions Locals.

7.  La Catalunya del segle XXI. Promoure espais de debat per definir el país del futur, juntament amb les sectorials d’altres forces independentistes.

8. Quina Constitució Volem, promovent debats com els de les enteses pel Procés Constituent.

9.   Consum responsable, incrementant la xarxa econòmica de les empreses autòctones i de proximitat.

10. Eines de país. És important tenir presència en les directives de les més importants entitats socials i professionals  de l’entramat ciutadà del país. 

11. Eleccions Catalanes. Treballar per una proposta de Candidatura de país. Imprescindible per aconseguir la independència.

12. Internament, flexibilitzar al màxim l’associació per tal que permeti decisions ràpides. Pel que fa a les comissions, és important que els membres del Secretariat Nacional només puguin participat amb vot en una sola comissió. Podran assistir a les altres en les quals treballin amb veu, però sense vot.

Cadascun d’aquests punts, s’han d’anar desenvolupant en les comissions corresponents i en el Comitè Permanent. Consensuant amb tots els col·lectius disposats a fer aportacions de millora i d’unitat.

Contacte: xarxallam@gmail.com

"El millor amic dels microcontes", el microconte del dia (Dia 60 del confinament. Dia 57 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 60
Dia 57 de l'Estat de setge

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
SEIXANTÈ DIA (DILLUNS 11 DE MAIG)

Microconte 60 : El millor amic dels microcontes

La Rita era una gossa que, en tot, s’hi esforçava molt. També en el Concurs Caní de Suar Tinta, de gran fama internacional.

Va entrar en un llibre blanc i a base de copets va imprimir les seves maneres. Va inscriure en lletra cursiva que, contra el que creien molts, no li agradaven pas tots els ossos. També va afegir que no se sentia obligada a empaitar tots els gats del món. No hi veia el perquè. I damunt d’un blanc que es delia per deixar de ser immaculat, també va donar a conèixer el seu veritable ídol a la vida. En Bobby d’Edimburg. Un company masculí d’espècie que havia passat a la història per l’incondicional amor que havia demostrat pel seu amo. Sobretot després de perdre’l d’aquest món. En morir, en Bobby es va estar catorze anys a tocar de la tomba. Quiet, fidel, ben agombolat en el caliu rebut durant anys pel seu protector domèstic. Fins que el gos també morí i l’enterraren al costat de la mateixa tomba.

Seguint les seves petjades, la Rita es va quedar per sempre més al costat del punt i final d’aquest microconte.

Joan Pinyol
(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

diumenge, 10 de maig del 2020

El cànon literari o "els cànons" literaris? (6. La teoria "queer" de perspectiva homosexual)



A finals dels anys seixanta, intel·lectuals gais i lesbianes que fins aquell moment havien mantingut silenci respecte a la seva orientació sexual i a la presència de temes homosexuals en la literatura, van començar a fer sentir la seva veu. La seva feina, conjuntament amb la del feminisme, va ajudar a introduir una nova escola de teoria de gèneres en els anys vuitanta. A les teories de gènere i als estudis homosexuals s’hi va afegir poc després un moviment intel·lectual i polític més activista, la teoria queer,[1] que vinculava la reflexió homosexual amb qüestions públiques com la sida. 
 La crítica homosexual qüestiona la relació entre les categories de gènere i la sexualitat i la fisiologia. No hi ha garantia –diuen- “que l’etiqueta amb què un és identificat (biològicament i culturalment masculí o femení) correspongui de manera inevitable i predestinada a un tipus de conductes sexuals, tendències psicològiques o pràctiques socials”. Aquesta teoria qüestiona l’oposició entre heterosexual i homosexual. Afirmen que. “més que dues posicions contraposades i tancades, són dos punts connectats per les seves pròpies diferències en una continuació que inclou nombroses variacions.” [2]  
La teoria homosexual no només s’interroga sobre el caràcter cultural de la sexualitat, sinó que també ho fa sobre la mateixa cultura fonamentada en la normalitat heterosexual, Eve Kosofsky, una de les estudioses més influents, va escriure Betwen Men: English Literature and Male Homosexual Desire (1985) sobre la representació de l’homosexualitat masculina en la literatura anglesa des de Shakespeare fins al segle XX. 
Judith Butler, escriptora que, a través de la seva obra teòrica, ha tingut una gran repercussió en els estudis literaris, considera un error, tant de la crítica feminista com de l’homosexual, l’intent en si mateix de perfilar una identitat femenina o homosexual. Butler desenvolupa en llibres com Bodies that Matter (1993), la seva pròpia teoria del gènere i de la sexualitat. El gènere i la sexualitat són actes, actuacions i no aspectes crucials d’una identitat essencial. 
Escriptores de l’anomenada literatura lesbiana, com Djuna Barnes amb la novel·la El bosc de la nit (1987); Joanna Rus i la seva novel·la de ciència ficció L’home femella (1987) o Mary Wings amb la seva novel·la de “sèrie negra” Damas del crimen (1993) han estat algunes de les més importants aportacions al gènere.

[1]  La paraula “queer” és un terme pejoratiu per definir  “homosexual”.
[2]  Ryan M. Teoría Literaria. Una introducción práctica. Pàg. 136

"Les arrels de l'acidesa", el microconte del dia (Dia 59 del confinament. Dia 56 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 
Confinament, dia 59
Dia 56 de l'Estat de setge

Una petita roca és capaç d'aturar una gran onada (Homer) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 
CINQUANTA-NOVÈ DIA  (DIUMENGE 10 DE MAIG)

Microconte 59 : Les arrels de l’acidesa

S’havien entaulat com en les millors ocasions. De fet, el motiu de la trobada bé prou que ho reclamava. Eren a punt de tastar els primers fruits del presseguer que havien plantat la primavera passada al jardí de la casa familiar. Després de tastar-ne el primer, tots plegats van arribar a la conclusió que, si bé eren sucosos, també era ben evident que tenien certa acidesa afegida al gust. El més petit de tots comentà que, cansat de mastegar gominoles, ja li estava bé. El pare, però, amenaçà de demandar el pagès que li havia venut les llavors del fruiter. La mare, mentre deixava que el suc del préssec li negués el carmí dels llavis, afegí que per a ella ja estaven bé, que a vegades n'havia comprat de pitjors i a uns preus per enfilar-se pels arbres. La que no digué ni piu fou l'àvia, i tenia les seves raons. Durant anys havia mantingut un secret molt ben guardat i no estava pas disposada a airejar-lo en aquells moments. L'avi, un gran aficionat als caramels de llimona àcida, contràriament al que pensaven tots, estava enterrat sota les arrels del presseguer. 

Joan Pinyol
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dissabte, 9 de maig del 2020

Lllengua i cultura ("Raons de pes" 11 d'octubre de 2011)


William Shakespeare va dir: "El passat és un pròleg"

Continuem, doncs, amb els nostres viatges al passat més recent, als diferents pròlegs d'aquesta història que estem escrivint entre tots. 

Avui de nou a "Raons de pes" dedicat a "Llengua i cultura" que es va emetre l'11 d'octubre de 2011.

Hi podrem veure la conversa que vam mantenir amb dos independentistes històrics, en aquells moments membres del Consell Permanent de l'ANC en fase constituent: Blanca Serra i Carles Castellanos

"Vinya mare", el microconte del dia (Dia 58 del confinament. Dia 55 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 58
Dia 55 de l'Estat de setge

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
e visch e muyr e fau d’enuig plaser; 
(Jordi de Sant Jordi. "Cançó d'opòsits")


MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

CINQUANTA- VUITÈ DIA  (DISSABTE 9 DE MAIG)

Microconte 58 : Vinya mare

Va celebrar la primera fermentació tan efusivament que no quedà ni un llençol damunt el llit. Després d’afegir el sucre dissolt en vi blanc al most, l’embotellà i deixà reposar el futur cava. Durant els nou mesos el sucre es convertí en diòxid de carboni i va anar prenent forma l’aroma, també l’hereu. El dia que va començar a invertir les ampolles per al degollament, la dona trencà aigües. Anava de part, i mentre els colls de vidre expulsaven llevats i tartrats, el fill de la vinya va treure el cap en aquest món. Entre bombolles de felicitat li posaren uns peücs de la mida d’un tap de suro amb un murrió de fil de seda.

Joan Pinyol 
Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats. 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa