El Vull una resposta d’avui
dijous, 31 de gener, serà un programa diferent.
El viuré envaït de tot un seguit de sensacions i sentiments, alguns
difícils d’explicar. El viuré amb una certa tristor i amb molta enyorança. El
viure, també, amb una certa alegria i esperança en el futur. Avui, serà el
darrer Vull una resposta que presentarà Magda Gregori.
El novembre de 2012, emetíem
el primer programa de Vull una resposta dedicat al tema de les pensions. No va
ser gens fàcil configurar l’estructura definitiva del programa. Les primeres
emissions les feia gairebé en solitari i fent tots els papers de l’auca, de
director a presentador passant per la producció i els guions. Era evident i
necessari que si volíem fer un programa interessant i digne calia comptar amb col·laboradors
que aportessin la seva feina per llençar definitivament el programa.
Tot va començar a canviar
per millorar a partir de la incorporació a l’equip de Josep Pedrol que en va
assumir les feines de producció i coordinació... i del que calgués. El van
seguir en Jaume Antoni Morell, la Xènia Serrat i la Núria Orriols, que s’hi van
incorporar en les tasques de guió i presentació. També vam poder comptar durant
una temporada amb l’assessorament d’en Jordi Daroca.
Finalment, crec que va ser
el 3 de juliol de 2014, quan estàvem acabant la segona temporada del programa,
que va arribar la Magda... la Magda
Gregori.
S’hi va incorporar com a
redactora i va començar a presentar algun dels programes, ja fos amb mi mateix
o amb la Núria Orriols. Recordo que, al principi, li tenia força respecte a les
càmeres i no acabava d’atrevir-se a presentar un programa en solitari. Poc a
poc, però, va anar apareixent la Magda que tots coneixem: decidida, forta,
valenta, periodista de pedra picada, excel·lent professional... I fins ara...
Recordo sovint l’Antoni
Morell, la Xènia Serrat, la Núria Orriols... Tots van col·laborar a consolidar
el Vull una resposta. Tots, també, van haver de deixar-nos per seguir el seu
camí, que auguro ple d’èxits, tant per la seva vàlua professional com humana.
La Magda és la persona amb
qui hem compartit més temps el Vull una resposta: 5 temporades. Des del 2014
fins ara. Cada setmana ens hem retrobat als estudis d’ETV (amb en Josep Pedrol,
amb en Xavi Portet). Cada setmana hem comentat i reviscut junts l’actualitat
política del país. Hem caminat pelgatss amb l’evolució del procés
independentista, de la revolució del somriure a la declaració d’independència,
els empresonaments i la repressió. De les alegries i les esperances als moments
de tristor i decepció.
El treball que ha fet la
Magda i la personalitat que ha sabut donar al Vull una resposta ens constarà
molt de substituir. Tot serà diferent. La trobarem molt a faltar, com a
professional, però, sobretot, i especialment per a mi, com a persona.
Vull remarcar un aspecte que
cal tenir molt clar i que no fa més que augmentar aquesta vàlua personal de la
Magda i de tots els que han treballat i treballen per fer cada setmana el Vull
una resposta. El pressupost del programa és zero. L’equip del programa, des de
sempre, del primer a l’últim, dediquem el nostre temps i la nostra feina al
Vull una resposta de manera totalment voluntària, i només amb un interès: oferir
un programa digne i de qualitat que ens permeti revisar cada setmana l’actualitat
política del país i seguir l’evolució del procés independentista en tots els
seus vessants.
Magda... Sóc enyoradís de mena i em costarà molt acostumar-me
a no retrobar-te cada setmana a ETV. Trobaré a faltar les teves introduccions
al programa del dia, sempre d’actualitat, sempre clares, sempre lúcides... Les
frases que, de tant en tant, hi afegies... El teu “Som-hi! Comencem!” ... Com vam mostrar davant les càmeres la manera de trencar els ous per fer una truita... La
teva manera de fer i de ser. El teu feminisme, com quan en el programa del 8 de
març de 2018 vas trobar la manera de reivindicar els drets de les dones, vas
decidir fer vaga i no presentar el programa. Ho vas fer amb aquesta frase:
Com
deixa Rosa Luxemburg, cal que treballem, també des dels mitjans de comunicació,
"per un món on ser totalment iguals, humanament diferents i plenament
lliures". Avui, les dones, ens aturem.
Et trobaré a faltar.... però
estic content perquè sé que ja has començat a menjar-te el món i... que te l’acabaràs
menjant del tot! Mirra de deixar-ne una mica per a la resta de mortals.
Molta sort, Magda. Sé que,
en un moment o altre, ens retrobarem per aquests camins, de vegades
coincidents, de les nostres particulars Ítaques. Ha estat un plaer compartir amb
tu aquests 5 anys inoblidables. Cinc anys d’aprenentatge, també per a mi.
Acabo amb un poema per a tu.
Un poema molt antic, d’un poeta de l’antiga Pèrsia. Un poema que té 700 anys i
que va compondre Yalāl ad-Dīn Muhammad Balkhi, més conegut com a Radi. Fes-li
cas. Fes cas a la saviesa oriental del
principis del segle XIII
Balla,
com si ningú no et mirés
Estima,
com si mai no t’haguessin fet mal,
Canta,
com si ningú no t’estigués escoltant
Treballa,
com si no et fessin falta els diners,
Viu,
com si el cel fos a la terra.
