Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gerard Sesè. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gerard Sesè. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de març del 2024

"Salvador Puig Antich. Cas obert" , Conversa amb Jordi Panyella

Vull una resposta. 12a temporada. Emès l'11 de març de 2024 per ETV Llobregat, Terramar Barcelona, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragona


Jordi Panyella, periodista d’investigació i escriptor. Autor, entre altres de Fèlix Millet, el gran impostor. Causa general i Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés.

Pep Cruanyes Advocat i historiador català. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Cofundador de la Comissió de la Dignitat

Gerard Sesè  politòleg, actor i cantautor. Cap de comunicació del Consell de la República

Davantal

Demà, 12 de març, si res no ho atura, està previst que el Tribunal Suprem emeti la resolució definitiva al recurs que va presentar Adrià Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d’agressions a l’autoritat durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018 . Si el Tribunal Superior decideix no acceptar cap de les al·legacions, l’Adrià tindrà 10 dies per entrar a presó des del moment que rebi l’ordre executòria.

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid.

Els encausats en l’operació Judes, acusats de terrorisme es troben a l’espera del judici. I molts altres represaliats a partir del 2017 viuen amb l’espasa de Dàmocles de la multa, la inhabilitació, el judici o la presó.

Mentrestant seguim pendents de l’aprovació per part del Congreso espanyol de la Llei d’amnistia. Una llei que finalment continua fent referència al terrorisme, però amb un reformulació: s’elimina l’esment al codi penal espanyol, que fa una definició molt àmplia, molt vaga, dels delictes de terrorisme. En l’exclusió per traïció, es manté la referència al codi penal espanyol, però intenta de limitar-ne l’abast amb disposicions del dret internacional. I en la definició de la malversació, conté alguns canvis atenent les recomanacions de la Comissió de Venècia.

En l’apartat negatiu, Alerta Solidària ja ha denunciat que l'amnistia ha deixat fora el delicte de coaccions que afectaria concretament a un condemnat per un delicte de coaccions a 2 anys i quatre mesos després de la visita del rei a la tardor del 2020 i que és conegut com 'En Joan de l'Empordà'.

Anirem seguint el desenvolupament i aplicació d’aquesta llei, sobretot tenint en compte que la decisió final dependrà del jutge de cadascun dels casos.

Avui, recordarem una vegada més Salvador Puig Antich. Ho farem amb Jordi Panyella autor del llibre “Salvador Puig Antic. Cas obert”. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana de Julia Conesa Conesa, activista que va formar part del grup de les 13 dones afusellades en el cementiri de l'Almudena i que han passat a la història com les Tretze Roses. Una frase dedicada, també, a Salvador Puig Antich.

“Que el meu nom no s’esborri de la història”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 25 d’octubre del 2023

De la consciència a la conducta: Aprendre a mantenir-nos en català amb comoditat. El futur del Consell de la República. Analitzem les darreres enquestes del CIS i del CEO

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 23 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Carles Palau vicepresident de Tallers per la Llengua

Gerard Sesè  Cap de Comunicació Consell de la República

Francesc Abad, analista polític

Demà, 24 d’octubre, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà una altra vegada per debatre sobre l'oficialitat del català a les institucions europees, després que la votació s'ajornés al setembre per falta de la unanimitat necessària dels 27 per aprovar-ho.

L’oficialitat de la llengua catalana a la UE és d’una importància transcendental, no solament se’n normalitzaria l’ús dels ciutadans amb les institucions europees, sinó que s’hi haurien de traduir tots els tractats, les directives i el reglament que s’ha publicat i que regulen la vida dels europeus, com també els que es publiquin d’ara endavant.

Amb l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, el català seria inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia europea, així com la informació de seguretat sobre les joguines. Es podria exigir l’etiquetatge de productes alimentaris i sanitaris en català. També tindria impacte en els procediments judicials a Europa. El carnet de conduir podria ser en català. Es podrien fer en català els exàmens al cos funcionarial de la UE.

Sense l’oficialitat, el català no està inclòs a l’Online Linguistic Support i els estudiants que venen d’Erasmus no poden aprendre’l abans d’arribar. El Registre que gestiona el domini .eu ha de promoure el multilingüisme a la xarxa, però ho entén únicament com a la promoció de les llengües oficials de la UE.

Resumint... L’oficialitat del català a la UE tindria un gran impacte en:

La comunicació entre els ciutadans i les institucions europees. En les comunicacions entre institucions dels territoris de llengua catalana i les institucions europees. En l’etiquetatge, les instruccions o els prospectes. En les sentències i normes. En l’accés als tràmits de la Unió Europea. En els  programes educatius i culturals. En el valor simbòlic del català. En les eines i les noves tecnologies lingüístiques i en l’ocupació laboral.

L’oficialitat del català a la UE, per si sola, però, no solucionarà els problemes de la llengua catalana. Sobretot no posarà remei a la nostra minsa consciència i estranya conducta lingüística que fa que només dos de cada deu catalans siguem capaços de mantenir la llengua en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del valencià Joan Fuster

Per normalitzar el català cal desnormalitzar el castellà.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

dimarts, 16 de maig del 2023

"De la resistència a la independència. El Consell de la República des de dins". Full de Ruta de l'ANC 2023-2024, esmena a la totalitat

Vull una resposta. 11a temporada, emès el 15 de maig de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Gerard Sesè, politòleg, actor i cantautor. Cap de comunicació del Consell de la República. Autor de “De la resistència a la independència. El Consell de la República des de dins”

Josep Pinyol, historiador. Col·lectiu Indesinenter. ANC Cornellà de Llobregat

Davantal

Si diem Consell de la República, segurament la majoria de conciutadans, sobretot si són independentistes, sabran de què estem parlant. Si preguntem què és el Consell, per què serveix, com funciona, quins són els seus objectius, seran molt pocs els que podran respondre amb un certa objectivitat i coneixement.

Avui presentarem el llibre “De la resistència a la independència: El Consell de la República des de dins” de Gerard Sesè. L’autor ens diu en el pròleg, manllevant una frase molt popular, que “pretén posar llum a la foscor”. Perquè, des  de determinats sectors, s’ha volgut envoltar el Consell de la República d’una certa penombra que acaba provocant l’aïlament i l’ostracisme. 

Les mitges veritats, les mitges mentides i les mentides completes envolten des de fa molt de temps el Consell. Per estendre-les, hi son col·laboradors actius o passius els mitjans de comunicació. Com diu l’autor del llibre, “No només la televisió pública catalana i les principals ràdios del país les que l’invisibilitzen, sinó que hi ha més fets que van molt més enllà en el món comunicatiu. Parlo de la nul·la presència en debats, opinadors que frivolitzen a consciència sobre el Consell a les tertúlies, articles d’opinió tendenciosos i tergiversats, articles que atien el conflicte, peces que furguen en llagues amb perfídia, la censura en publicitat en espais públics, des de la televisió a un cartell en una parada.”

En el programa d’avui parlarem també del Full de Ruta de l’ANC que s’haurà de votar i aprovar en la propera assemblea general que tindrà lloc, de manera telemàtica, del 18 al 24 de maig. Des d’algunes assemblees de base es presentarà una esmena a la totalitat del document i avui en coneixerem els perquès i les principals diferències entre aquesta esmena a la totalitat i el document que presentarà el SN de l’ANC.

Des que va néixer el Vull una resposta,  fa ja onze anys, hem presentat tots els fulls de ruta de l’Assemblea. Sempre hem tingut amb nosaltres algun representant del SN que ens ha explicat els punts més destacats de cadascun dels diferents documents. Avui, com sempre, hem intentat que vingués algun membre del SN actual per tal que presentés i defensés el seu projecte de full de ruta davant el que es presentarà com a esmena a la totalitat. No ens n’hem sortit i, per primera vegada en onze anys, cap dels SN actuals de l’Assemblea no ha pogut venir... deixem-ho així...  al Vull una resposta.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor colombià Gabriel Garcia Márquez

"No ploris perquè  es va acabar, somriu perquè va passar"

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a cas.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 15 de febrer del 2023

Poesia eròtica: Conversa amb el poeta Miquel Cartró. El judici a Laura Borràs


Convidats

Miquel Cartró  filòleg. Poeta i activista, especialitzat en poesia eròtica. N’ha publicat tres llibres. Amb la marina als ulls (2015), Festí (2017) i La pell sobre el setí (2019), editats a Neopàtria. Darrerament ha publicat el poemari  Habitació 103 (2022) que neix des de l’experiència com a pacient de la COVID-19.

Gerard Sesè, politòleg, actor i cantautor

Davantal

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Muriel Casals, una de les cares més visibles del procés independentista català va morir la matinada del 14 de febrer de 2016 a Barcelona, demà farà ja set anys. Economista, professora universitària, va ser presidenta d'Òmnium Cultural i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí.

El 1967, quan tenia 22 anys, va ingressar al PSUC amb un fort disgust del seu pare que era d’Unió Democràtica i creient practicant. La Muriel del PSUC, i posteriorment d’ICV, se sentia molt catalana, però no era independentista. Després de la mort del dictador va començar a mostrar-se en desacord amb el que ella denominava com la “timidesa catalanista” del partit i, poc a poc, a partir de les dècades dels 80 i 90 del segle passat, es va anar allunyant del partit.

La sentència del TC sobre l’Estatut del 2006 va marcar el punt d’inflexió cap a l’independentisme. Al capdavant d’Òmnium, el 2010, va organitzar la primera gran manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim”. A partir del 2012 va esdevenir una figura clau del procés d’independència.

Muriel Casals tenia una gran capacitat de diàleg i la gran virtut de saber escoltar. Mantenia sempre un gest serè, reposat... Era la perfecta encarnació de la bondat, la calma i la serenor, acompanyades, però, d’una fermesa i una determinació irreductibles.

La seva absència ha estat, probablement, impossible de cobrir. Ens ha fet falta la seva veu en molts dels moments difícils que hem hagut de viure, sobretot del 2017 fins ara.

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

380 anys abans de Crist, Plató va dir en el seu diàleg “El convit” que: “no hi ha Afrodita sense Eros”. Avui coneixerem la poesia eròtica de Miquel Cartró.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del gran Groucho Marx

“Aquests són els meus principis. Si no li agraden en tinc d’altres”

El pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

divendres, 18 de juny del 2021

"Contes" amb Josep Font i Via. El rei ha tornat a Barcelona. Els articles d'Oriol Junqueras i Jordi Sánchez. L'indult...una estafa?

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 17 de juny de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Font i Via, informàtic i escriptor

Lourdes Escardívol,  mestra, exSN ANC

Gerard Sesè, periodista. Responsable de comunicació del Consell x la República

Davantal

“Agafem la Declaració de Pedralbes, aterrem-les i comencem a caminar.” Així s’expressava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la inauguració de les jornades econòmiques del Cercle d’Economia..

No sé si recordeu la Declaració de Pedralbes... El 20 de desembre de 2018, el govern de l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya van acordar una declaració conjunta de quatre punts. Els recordem::

​1. Reconeixement de l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya

2. Aposta per un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana.

3. Potenciació dels espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya en el marc de la seguretat jurídica.

4. Esforç de totes les institucions, actors polítics i ciutadania en la via del diàleg.

Com podeu observar paraules abstractes que de fet, no diuen res: conflicte sobre el futur...Diàleg efectiu... espais de diàleg... proposta política... resposta democràtica en el marc de la seguretat jurídica...

En l’època medieval aquesta manera d’expressar-se emetent paraules sense un sentit clar i defensar-les com si el tinguessin, en deien “flatus vocis”. Doncs, bé, el ”flatus vocis” al segle XXI continua formant part del llenguatge dels polítics.

Els articles d’Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, el retorn a la Declaració de Pedralbes, la fotografia del president de la Generalitat amb Felip VI, el president del Cercle d’Economia, encapçalant el llistat dels que aposten pels indults són uns indicadors molt clars que una bona part de les elits catalanes, polítiques, socials i econòmiques han posat en marxa l’ofensiva per debilitar el moviment independentista, girar full de l’1 i l 3 d’octubre per tornar a l’autonomisme i esperar temps millors. Ara, ens diuen veladament, no és el moment...que és l’equivalent d’aquell “Això ara no toca” del president Pujol.

Tot plegat, indult inclòs, no posarà cap final al conflicte històric entre Catalunya i l’Estat espanyol que comença, fa uns quants segles, quan s’engega el projecte imperialista de la gran Castella.

Sense oblidar ni per un moment els més de 3.000 represaliats, els exiliats... Francisco Garrobo i Adrian Sans, els activistes que poden entrar a presó en qualsevol moment. Ni tampoc el cas més recent i que ens demostra que la repressió no té aturador, el de Marcel Vivet condemnat a cinc anys de presó, amb la Generalitat exercint també el paper d’acusació.

Vivim moments complicats... potser no tan complicats com els que els ha tocat viure als personatges dels contes de Josep Font i Via.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser líder de la Unió Soviètica després de Stalin, Nikita Khrusxov

“Els polítics són iguals a tot arreu. Prometen de construir un pont fins i tot allà on no hi ha cap riu.”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Avui amb un record especial per a l’activista Marcel Vivet que ha estat condemnat a cinc anys de presó.

Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 23 d’abril del 2021

"Portes endins" amb Noemí Morral. El Document d'Identitat Digital Republicana. 67 dies sense govern.


per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Noemí Morral, artista i poeta

Jordi Domingo, advocat

Gerard Sesè, periodista

Davantal

Aquesta setmana he llegit dos articles que m’han semblat, no només molt interessants, sinó que posen el dit a la nafra en la relació que existeix entre una part de l’independentisme, sobretot el de les elits i dirigents, i la nació que volen alliberar de ‘Estat espanyol. De la nació i tot el que inclou i representa: la llengua, la cultura, la història...

El primer en ordre de lectura el va publicar LA VEU de Poble Lliure, escrit per Ferran Lupescu i titulat “Contra el neoindependentisme anacional”. Escriu Lupescu:

“El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació [...] En definitiva, el neoindependentisme anacional és un corrent polític, d’arrel ideològicament postmoderna, que, ben correctament, reivindica la independència per motius de qualitat democràtica, de drets socioeconòmics, etc.; però que alhora, i de forma aberrant, descarta explícitament tota motivació pròpiament nacionalitària, com si hi fos incompatible o incongruent.”

El segon, d’avui mateix, l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb i titulat “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana”. Escriu Partal:

“Totes aquestes discussions absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de l’Albera com ho és el català. [...] Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.”

Clar i català.

Passejant arran d’aigua

recullo engrunes mar

perquè remullin

les meves platges

en el viatge incert

que continua

portes endins.

Portes endins... Aquest és el darrer poema de les 59 vinyetes poètiques del 2020. Un nou poemari de Noemí Morral escrit els dies del confinament de la primavera de 2020.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana serà avui la dedicatòria que fa Noemí Morral en el seu llibre “Portes endins”. Dedicatòria que també fem nostra:

“A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de COVID-19”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu un molt bon Sant Jordi i, com sempre, molt bona feina!

divendres, 5 de març del 2021

Novetats al Consell per la República. Notícies del País Valencià. La repressió i els pactes postelectorals

Convidats

Toni Infante,  Coordinador de Decidim. Plataforma pel Dret aDecidir del País Valencià

Gerard Sesè,  periodista. Comunicació del Consell per la República

Gabriel Ginebra, Creador del #ManagingIncompetence, Gestió de la Incompetència, Conferenciant i Coach i pare de 7 fills, que encara viuen tots a casa.

Davantal

Passat i present...

Passat... 2 de març de 1974. El franquisme agonitzant assassinava Salvador Puig Antich. L’assassinava sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich, un crim d’Estat, van marcar tota una generació.

Vicent Andrés Estellés el recordava en un poema: Jo no t’he conegut, però et recorde...

Passat... 3 de març de 1976. Vitòria. Feia uns mesos de la mort del dictador i a l’Estat ja regnava Joan Carles I. Aquell 3 de març, estava convocada una vaga general a Vitòria que va paralitzar la ciutat. A la tarda, milers d’obrers en vaga es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís per celebrar-hi una assemblea. Els treballadors es va negar a desallotjar l’església i es va ordenar gasejar el temple. Els qui eren dins van sortir enmig d'escenes de pànic. A les portes, foren tirotejats per la policia. Tres vaguistes van caure mortalment allí mateix, dos més van morir a conseqüència dels impactes de bala i un centenar llarg van quedar ferits.

Dos dies després, en una protesta en solidaritat amb els fets de Vitòria, va morir Juan Gabriel Knafo, perseguit per la policia i en estranyes circumstàncies mai aclarides.

Lluís Llach ho denunciava en el seu disc “Campanes a morts”: Assassins de raons, de vides,/ Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies /I que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Present... El 14 de febrer l’independentisme tornava a guanyar per majoria absoluta les eleccions al Parlament de Catalunya i obtenia gairebé el 52% dels vots.

15 de febrer. La fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics.

16 de febrer detenció i empresonament de Pablo Hasél.

22 de febrer. Comença el judici contra en Marcel Vivet, activista independentista.

1 de març. La fiscalia es querella per desobediència contra els independentistes de la mesa del parlament

2 de març. La fiscalia recorre el manteniment cautelar del tercer grau dels presos polítics.

3-4 de març. Judici contra els cinc síndics electorals designats per a l’1-O.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Desconec l’autor. Jo l’he sentida a la sèrie “The Walking dead”:

El pessimista mira cap al terra i es colpeja el cap. L’optimista mira cap al cel i perd l’equilibri. El realista mira sempre cap endavant i adapta el pas a allò que veu.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 8 de gener del 2021

Passat i present del Consolat de Mar. Referents internacionals demanen l'amnistia. Lluís Puig no serà extradit

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 7 de gener de 2021 per ETV Llobregat

Convidats:

Jordi Domingo,  advocat, cònsol major del Consolat del Mar

Olga Amargant, advocada

Gerard Sesè, periodista

Davantal

L’inici del 2021 ens ha portat una bona notícia: El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig. Tanmateix, ni el nou any ni els Reis d’Orient ens han ajudat a  vèncer la pandèmia. Les xifres cada vegada són més alarmants i les properes setmanes es preveuen força complicades... i no només des del punt de vista de la salut, sinó també del de l’economia. Hem obert l’any amb més d’un milió de desocupats en el conjunt dels Països Catalans, prop de mig milió al Principat i que signifiquen un 28,2% més que l’any passat.  

En poc més de sis mesos s’han produït 15 dimissions al Secretariat Nacional de l’ANC, un 20% del total. Des de l’Assemblea diuen que n’han explicat els diferents motius, però, o bé la gent no ho acaba d’entendre, o bé creu que les veritables motivacions han estat unes altres. Massa dimissions...

Més enllà dels motius de cadascú, és ben cert que, en certa manera, l’Assemblea és un reflex del propi país. Un país en què hi ha una mica de tot,  on el moviment independentista es dedica a llençar-se “floretes” els uns als altres i, en una demostració de creativitat lingüística, a inventar-se les etiquetes més sorprenents per penjar-se-les, ara a uns, ara als altres.

Així sabem que en aquest país hi ha independentistes que són hiperventilats, possibilistes, octubristes, processistes, unilateralistes, proselitistes, rupturistes, neoautonomistes... i, si bades una mica, apareix l’adjectiu “traïdor”.

A hores d’ara, ningú és capaç de pronosticar què farà tota aquesta “família” independentista el proper 14 de febrer. Més encara quan tot sembla indicar que continuarem convivint i malvivint amb la pandèmia i que, si  els avals o els pactes no hi posen remei, la “família” independentista disposarà d’una dotzena de candidatures a votar. Un panorama, doncs, més aviat boirós i incert.

A Catalunya, durant segles vam disposar del Consolat de Mar,  l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Confederació catalano-aragonesa, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l'Atlàntic.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La primera frase de l’any... de Bruce Springsteen

Quan dos elefants es barallen, és l’herba la que pateix.

Primer programa de l’any 2021 i hem de continuar marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

divendres, 20 de novembre del 2020

Torna el Major Trapero. Sondeig ICPS: el SÍ guanyaria el referèndum. Eleccions 14 de febrer













Vull una resposta. Novena temporada. 

Emès per ETV Llobregat el 19 de novembre de 2020

Convidats:

Albert Donaire,  activista. Candidat primàries per Demòcrates Girona

Natàlia Esteve, advocada

Gerard Sesè, periodista

Com va dir l’ara “emèrito” ja fa uns quants anys, “a nadie nunca se le obligó a hablar en castellano”. Aquesta setmana, al Congreso de los Diputados, hem tornat a presenciar, una vegada més, una nova  vexació a la llengua catalana... i a la gallega. Albert Botran i Néstor Rego han vist com se’ls ha retirat la paraula per no fer servir, com mana la llei, la llengua castellana.  

I el debat sobre la Llei d’educació ens ha portat tres grans paradoxes. La primera els  crits de “Libertad Libertad” en boca de representants tan amants de la democràcia com els del PP i de Vox. La segona, que només un partit català independentista ha votat a favor d’aquesta Llei. JxCat, PDeCat i la CUP s’hi ha abstingut, Els uns diuen que la Llei blinda la immersió lingüística i els altres que és molt ambigua i interpretable. La tercera i la més greu és que, en el fons, tot sembla d’una gran hipocresia política. Com ja s’ha denunciat moltes vegades, les lleis que afavoreixen la llengua catalana no es compleixen i que, en el cas de la immersió, el que es pot guanyar a primària es perd totalment a secundària. Tots coneixem instituts on la llengua vehicular és el castellà i tots en coneixem on bona part de l’ensenyament es fa en castellà. I no només a les àrees metropolitanes.

La llengua catalana, i amb ella la cultura d’aquest país, sofreix des de fa segles una llarga i forta repressió. La persecució “legal” s’origina a partir del moment que comencem a perdre les llibertats nacionals. Els anys, els segles, han anat passant, però els atacs lingüístics han continuat duent a terme una autèntica política de genocidi cultural i lingüístic.

La llengua catalana, però i de manera gairebé miraculosa, ha resistit aquesta persecució acarnissada que es va iniciar a finals del segle XVII als territoris del nord i que va continuar amb Felip V al segle XVIII, amb el jacobinisme il·lustrat i l’època liberal, i que va ser particularment brutal durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco que van assajar un autèntic intent de lingüicidi i de genocidi cultural contra la comunitat catalanoparlant. Les dècades finals del segle XX i els inicis del XXI són diferents pel que fa a mètode, però idèntiques en els objectius.

I així ens va...

L’actualitat política també ens ha portat la restitució en el seu càrrec del Major Trapero, el sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i el del Centre Investigacions Sociològiques.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del premi Nobel de literatura William Faulkner

“Podeu confiar plenament en les males persones... Mai no canvien.”

Des del Vull una resposta ens alegrem i ens indignem. Ens alegrem perquè Dani Gallardo està en llibertat provisional. Ens indignem perquè ha hagut de patir la presó provisional durant més d’un any.

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dissabte, 13 de juny del 2020

VÍDEO: Gestió d'incompetents i lideratge pacífic. L'inspectorJordi Arasa condemnat. Joan Carles I investigat. Institut Sobiranies, preparant el tercer tripartit? (Darrer programa de Vull una resposta)














Demà dissabte acaba el període d’eleccions per escollir el nou Secretariat Nacional que gestionarà l’Assemblea Nacional Catalana durant els propers dos anys.

Les eleccions al SN de l’ANC sempre han estat importants. Enguany, els moments crítics que viu el país fan que aquestes eleccions tinguin una importància cabdal per tal que l’ANC segueixi sent, tal com ha estat fins ara, una eina fonamental per aconseguir la independència de la nostra nació.

En aquest sentit, és imprescindible preservar el no partidisme i la transversalitat de l’entitat i la dels seus membres representants, els secretaris nacionals. També és imprescindible que l’ANC tingui i defensi un posicionament polític propi.

Els secretaris nacionals que surtin escollits d’aquestes eleccions haurien de ser persones que prioritzin el país i treballar per l’Estat propi per davant d’altres objectius -siguin socials o polítics- que, tot i ser importants, estan supeditats a l’objectiu principal: la independència.

Els valors i qualitats que haurien de definir els nous secretaris nacionals serien l’experiència i la implicació activa, la disponibilitat personal, la proximitat i la relació amb les bases, el contacte amb el territori i, sobretot, un pensament crític, al màxim independent dels partits polítics.

Tots som incompetents perquè som millorables i estem sempre en procés d’aprenentatge. Reconèixer la incompetència pròpia i aliena és l’inici de tota saviesa. En una època de crisi social i empresarial com la que vivim, aprendre a tractar la incompetència, començant per admetre-la, és una necessitat i una obligació.

Són paraules de Gabriel Ginebra, Màster en Direcció d’Empreses i Doctor en Filosofia en Organització d’Empreses amb qui avui parlarem del Lideratge Pacífic.

Tot seguit en parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

El nostre agraïment a tot l’equip del Vull una resposta, la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

La frase de la setmana no necessita presentació:

Por un beso de la flaca daría lo que fuera, por un beso d’ella, aunque solo uno fuera.

Pau Donés, sempre en el record.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina!

divendres, 17 de gener del 2020

VÍDEO: 1a setmana de Puigdemont i Comín al Parlament europeu. L'Aixeta, un espai per als creadors. El cas Blanquerna. La Taula de partits independentistes (Darrer programa de Vull una resposta)

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Marc Guerrero   professor de relacions internacionals
Maria Vidal, politòloga
Adrià Alsina, periodista i politòleg
Gerard Sesè, periodista 

Davantal

Dimarts es va produir una gran explosió a la petroquímica de Tarragona. Des del Vull una resposta volem manifestar el nostre suporti condol als familiars de les tres víctimes mortals que es van produir  i també tot el suport als vuit ferits i als seus familiars.

En Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, els Jordi’s, han demanat ja el seu primer permís penitenciari. Després de 822 dies empresonats, podran sortir durant 48 hores. Ara mateix, en Jordi Cuixart gaudeix dels primers dos dies de llibertat. 

La comparació, odiosa més que mai, amb altres casos de persones sentenciades i/o empresonades per corrupció, per frau, per apropiacions indegudes o per altres delictes, és del tot vergonyosa.  Sense anar més lluny,  els feixistes que l’11 de setembre de 2013 van atacar el Centre Cultural Blanquerna a Madrid no han trepitjat encara la presó, malgrat que tenen una sentència que oscil·la entre els 3 i 4 anys de condemna. En el seu moment, ja van quedar en llibertat provisional. Després, van presentar un recurs d’empara contra la sentència del Suprem i van continuar en llibertat. Ara, el TC ha admès aquest recurs i ha ordenat que es revisi la sentència. Mentrestant, evidentment, continuen lliures.

Un dels acusats, Iñigo Pérez de Herrasti, fill de marquesos, dirigent de Alianza Nacional, té un ampli historial delictiu i, també, vincles familiars amb l’exministre d’Educació Iñigo Méndez de Vigo i amb l’exministre de Defensa Pedro Morenés Eulate, ambdós del PP.

Com més hi penses, més fan esgarrifar la quantitat de dies que porten empresonats els polítics catalans i, en conseqüència, els dies que porten també fora de casa seva tots els exiliats.  

Sense oblidar tots els empresonats de l’esperpèntica operació Judas... Recordem, una operació de la Guardia Civil que va mobilitzar 500 efectius del cos, que va detenir 9 persones sota  l’acusació de terrorisme i que ha acabat, 3 mesos després, amb la llibertat sota fiança dels 9 empresonats.

Sense oblidar Dani Gallardo, empresonat des del 16 d’octubre a Madrid per una manifestació que es va fer a la capital de l’Estat en suport a Catalunya.

Sense oblidar Charaf Fadlaoui i Ibrahim Afkir, dos joves de 18 anys detinguts els 17 d’octubre i empresonats a Figueres.

Sense oblidar els més de 2.500 represaliats a Catalunya per “motius polítics” des del setembre de 2017.

Mario Benedetti va escriure “Tot s’enfonsa en la boira de l’oblit. Però quan la boira escampa, l’oblit és ple de memòria.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!