Davantal de La clau de la nostra història
Paper és una paraula que prové del grec papiros....El papir és una
planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània,
particularment a Egipte.
Les tiges d’aquesta planta, degudament tractades, proporcionaven un bon
suport per a l’escriptura. El papir més
antic conegut està en blanc i data del 3000 Abans de Crist i va ser descobert a
Egipte.
Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de
l'antiguitat, sobretot de l'Antic Egipte, així com altres textos bíblics.
A l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fins al 25 de setembre es pot visitar
l’exposició “Les flors del faraó. Un viatge pel Nil a través dels seus
papirs" que aplega una selecció d'unes 70 peces de les col·leccions de
l'abadia de Montserrat i de l'Arxiu Històric dels Jesuïtes de Barcelona per a
fer un recorregut per l'antic Egipte, de la Biblioteca d'Alexandria a Tebas.
Hi ha 70 obres exposades i totes tenen la seva història. Una història
molt acotada geogràficament a Egipte, perquè és l'únic lloc on s'han desenterrat
papirs Les condicions climatològiques (calor sec) han sigut decisives per
salvaguardar aquest suport. De papirs, però, se’n van fer servir a tot el
Mediterrani. Empúries, per exemple,
hauria estat un lloc ideal per recuperar papirs, però el problema de la humitat
de la zona no n’ha permès la conservació.
S’han conservat textos molt variats, que poden anar des de la Ilíada o
l'Odissea d'Homer fins a documents que ens revelen moltíssimes coses de la vida
quotidiana, tipus contractes de compra-venda de cases i terrenys, exercicis que
feien els nens a escola. I també textos sagrats.
Les dues grans col·leccions del país han permès dotar l'exposició de
peces tan curioses com una etiqueta que s'utilitzava per identificar els
cadàvers abans de ser momificats. Anava lligada al cap del difunt, i no al dit
del peu, però la seva funció era la mateixa: evitar confusions.
De ressonàncies amb l'actualitat n'hi ha un munt. Per exemple, un
document del segle II aC que detalla l'amnistia fiscal que va decretar Ptolomeu
V per calmar els ànims després d'una revolta camperola. Al costat de les
primeres edicions de la Ilíada i l'Odissea, creades en el centre del saber del
món antic, Alexandria, s'exhibeixen papirs tan simpàtics com una nota amb una
petició d'ajuda d'algú que acabava de ser arrestat al mercat i enigmàtics
objectes com ara un amulet amb una paraula màgica que els antics egipcis
pensaven que els feia baixar la febre.
En el programa d’avui de La clau de la nostra història
ens endinsarem en aquest món del papir que ens permet saber tant sobre el món
antic.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada