divendres, 1 de juliol de 2016

Els papirs de Catalunya (Davantal de La clau de la nostra història)


Paper és una paraula que prové del grec papiros....El papir és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Les tiges d’aquesta planta, degudament tractades, proporcionaven un bon suport per a l’escriptura.  El papir més antic conegut està en blanc i data del 3000 Abans de Crist i va ser descobert a Egipte.  

Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'Antic Egipte, així com altres textos bíblics.

A l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fins al 25 de setembre es pot visitar l’exposició “Les flors del faraó. Un viatge pel Nil a través dels seus papirs" que aplega una selecció d'unes 70 peces de les col·leccions de l'abadia de Montserrat i de l'Arxiu Històric dels Jesuïtes de Barcelona per a fer un recorregut per l'antic Egipte, de la Biblioteca d'Alexandria a Tebas.

Hi ha 70 obres exposades i totes tenen la seva història. Una història molt acotada geogràficament a Egipte, perquè és l'únic lloc on s'han desenterrat papirs Les condicions climatològiques (calor sec) han sigut decisives per salvaguardar aquest suport. De papirs, però, se’n van fer servir a tot el Mediterrani.  Empúries, per exemple, hauria estat un lloc ideal per recuperar papirs, però el problema de la humitat de la zona no n’ha permès la conservació. 

S’han conservat textos molt variats, que poden anar des de la Ilíada o l'Odissea d'Homer fins a documents que ens revelen moltíssimes coses de la vida quotidiana, tipus contractes de compra-venda de cases i terrenys, exercicis que feien els nens a escola. I també textos sagrats.

Les dues grans col·leccions del país han permès dotar l'exposició de peces tan curioses com una etiqueta que s'utilitzava per identificar els cadàvers abans de ser momificats. Anava lligada al cap del difunt, i no al dit del peu, però la seva funció era la mateixa: evitar confusions.

De ressonàncies amb l'actualitat n'hi ha un munt. Per exemple, un document del segle II aC que detalla l'amnistia fiscal que va decretar Ptolomeu V per calmar els ànims després d'una revolta camperola. Al costat de les primeres edicions de la Ilíada i l'Odissea, creades en el centre del saber del món antic, Alexandria, s'exhibeixen papirs tan simpàtics com una nota amb una petició d'ajuda d'algú que acabava de ser arrestat al mercat i enigmàtics objectes com ara un amulet amb una paraula màgica que els antics egipcis pensaven que els feia baixar la febre.

En el programa d’avui de La clau de la nostra història ens endinsarem en aquest món del papir que ens permet saber tant sobre el món antic

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada