Entre els milers de ratlles
que configuren els més de 40 articles del llibre “L’ànima dels poetes”, hi
podem trobar elements de crítica de la nostra societat catalana, sobretot pel
que fa al seu vessant cultural, molt extrapolable també a qualsevol dels àmbits
en què, com a catalans, vivim i convivim.
En els articles que parla de
Josep Maria de Sagarra, Comadira llença “un dard enverinat al cor dels
poderosos”(Àlvar Valls), entenent en aquest cas com a poderosos, les elits
culturals catalanes i l’entorn en què es mouen. Referint-se a “La ruta blava”, que Sagarra va escriure en
un viatge als Mars del Sud durant l’any 1936, diu: “ En un país com cal, i
Catalunya no ho ha estat gairebé mai, aquest imaginari hauria tingut (els Mars
del sud) un poderós component propi (La ruta blava)”. Es queixa, doncs, de
l’obscuritat en què viu aquest llibre que, en aquest volgut i desitjat país com
cal, hauríem llegit ja de nens, fins i tot a les escoles, com el que hauria d’haver
estat “una esplèndida contribució catalana a aquesta mena de literatura
confegida d’impossibles.”
El dard de Comadira vol, però,
anar molt més enllà i ferir també l’ànima de tants i tantes catalanoparlants,
alhora víctimes i inconscients botxins de la pròpia llengua. “La prosa de
Josep. M. De Sagarra és un model per a tots aquells que, encara, persistim en
aquesta bogeria de voler escriure en una llengua terminal, condemnada
irremissiblement no sols per l conjuntura política, sinó també per la mandra
congènita dels seus propis parlants, per la facilitat d’enlluernament provincià
que tenim, davant de coses que valen molt menys que moltes coses fetes aquí,
com, per exemple, La ruta blava.”
Per a Comadira, tres són els
escriptors més importants del segle XX, en poesia Jacint Verdaguer, i en prosa
Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. “Les Memòries de Sagarra i El quadern gris
de Josep Pla són les dues columnes que sostenen tot l’edifici de la prosa
catalana del segle XX.”
Verdaguer, Pla, Sagarra.... En
paraules de Comadira: “ja és ben curiós que la llengua catalana moderna hagi
estat forjada bàsicament per tres suspectes.”
Tres suspectes.... Tres
escriptors menyspreats per determinats sectors del catalanisme. Pla per
col·laboracionista; Verdaguer per capellà i per incòmode; Sagarra per poc
intel·lectual...
De fet és la mateixa societat
que renega d’Espriu per críptic i pesat, de Foix per medieval i massa culte i
de Carner per il·legible....
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada