dijous, 7 de juliol de 2016

L'Enric de l'Esquerra de l'Eixample


El dia que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals les estructures d’Estat de Catalunya, m’arriba la notícia de la mort d’Enric Castejon.

Vaig conèixer l’Enric el 2012. Crec recordar que llavors ell era el coordinador de la territorial en què sempre ha estat treballant: la de l’Esquerra de l’Eixample. Després, i des de fora del Secretariat Nacional, va estar col·laborant intensament amb la comissió d’Incidència Política, que coordinava en Pere Pugès, i era, bàsicament, el nostre enllaç amb l’ajuntament de Barcelona.

Els companys de la territorial el coneixien més que no pas jo i segur que en podrien dir moltes més coses. Personalment el recordo com un gran treballador, d’idees força clares i una persona amb qui podies confiar plenament.

Durant aquests 5 anys d’Assemblea hem hagut de patir l’adéu de molts companys i companyes. Persones entranyables, homes i dones, lluitadors i lluitadores incansables amb qui vam començar aquest camí junts, però que malauradament no n’han pogut veure el final.

Ho hem dit massa vegades. I avui, de nou, amb la veu enrogallada, ho repetim: Ho farem. Ho aconseguirem també per ells i per elles, També per als qui ja no hi són.

Serveixin aquestes ratlles i els versos finals de Joan Vinyoli per recordar i homenatjar la figura de l’Enric. El guerrer fidel al seu poble. Sempre  present en el record.

Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rera graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant

1 comentari :

  1. Des de l'Esquerra de l'Eixample, sempre ens quedarà el seu record com el de una persona amb les idees molt clares i perseverants. Jo vaig tenir la sort de compartir-les al seu costat.

    ResponElimina