dimarts, 27 de juny de 2017

L'impacte de la Gran Guerra en la cultura catalana. I ( DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)


El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria era assassinat a Sarajevo. Aquest va ser el detonant que va fer esclatar la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial. El 28 de juliol, Àustria declarava la guerra a Sèrbia. A partir d’aquí, la majoria d’estats europeus es van veure implicats en el conflicte.

Els camps de batalla van esdevenir autèntics inferns i es van utilitzar per primera vegada els gasos asfixiants. Es calcula que van morir 10 milions de soldats.

L’Estat espanyol va romandre neutral. La primera guerra mundial, doncs, no va arribar a Catalunya, però sí que va influir-hi de manera determinant, sobretot en la seva entrada a la modernitat artística, social i política. La neutralitat de la ciutat va fer tornar els artistes catalans que s'havien instal·lat a París per beure de les avantguardes.

Barcelona es va convertir en un silenciós, però implacable escenari de guerra on els espies de tots els països en guerra van desplegar la seva activitat durant els quatre anys del conflicte.

¡Bella Ciutat d'Ivori qui vius de ta fulgor! 
ets la Ciutat de Marbre del món exterior 
esdevinguda aurífica dins un esguart d'amor.

La ciutat d’ivori... que va preconitzar Guerau de Liost, va conviure amb una Barcelona nocturna molt activa. Els prostíbuls de luxe del Raval.... El Paral·lel, que es va convertir en la principal artèria cultural de la ciutat gràcies a les fortunes aconseguides pels industrials barcelonins, grans proveïdors de manufactures i armes per aliats. La cocaïna i la morfina es van convertir en drogues d’ús públic i desmesurat als cafès i cabarets de la Rambla del Centre o del carrer Nou de la Rambla.

Paral·lelament a tot això, Barcelona va ser la ciutat que va centralitzar totes les energies del canvi cultural i artístic. Mentre Europa estava immersa en el terrible conflicte bèl·lic, Barcelona vivia la gran revolució industrial, l’eclosió de la societat de masses i  l’aparició de nous mitjans d’expressió artística com la fotografia, el cartellisme i el cinema.

En aquest context evolucionà en el temps una nova orientació cultural, amb voluntat de reconstrucció nacional, que s’anomenà noucentisme. El nou corrent, teoritzat per Eugeni d’Ors a les pàgines de La Veu de Catalunya, elaborà un nou classicisme. L’entroncament del noucentisme amb l’avantguarda es va portar a terme a través de la generació del 1917.
Barcelona va esdevenir un dels centres de prosperitat mundial i de renovació profunda, cosa que va portar Josep Maria de Sagarra a afirmar en les seves memòries que «en aquells anys Barcelona va liquidar el seu segle XIX».

A LA CLAU de la nostra història d’avui ens endinsarem en l’impacte de la Gran Guerra en la cultura catalana. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada