diumenge, 20 d’agost del 2017

Pedrolo i Temps obert: Compromís i llegat (7. Temps Obert espera...)


Amb aquesta entrada finalitzen les reflexions que he titulat "Pedrolo i Temps Obert. Compromís i llegat" a l'entorn del gran projecte de la "novel·la total" que Pedrolo va iniciar amb el cicle Temps Obert.

Si voleu recuperar, per ordre, les sis anteriors entrades, aquí les teniu:


Temps Obert espera...

La novel·la total resta, doncs, incompleta. L’objectiu era inassolible. Tal com el mateix Pedrolo deia: “D’etapa en etapa, pots progressar cap a l’objectiu, però d’etapa en etapa t’adones que n’hi ha més de les previstes i pots fins i tot adonar-te que, a mesura que avances, es van multiplicant prou perquè qualsevol projecte es quedi sempre pel camí. S’hi ha quedat els meus”

El conte El millor novel·lista del món finalitzava amb aquestes ratlles:

-El fet és que tenim prop d’un milió de pàgines… Però totes les que heu vist, eren seves…

-I les altres?

-A poc a poc. Els altres s’han contagiat, si em permeteu la paraula, de la seva obsessió. L’ajuden… Infermers i tot… Desenvolupen totes les possibilitats que ell no tindrà temps d’insinuar.

Pedrolo sempre deia que Temps Obert era una novel·la impossible d’acabar, “no ho podria fer ni que visqués mil anys!”, exclamava. Però també havia dit que, en certa manera, li hagués fet gràcia que altres escriptors més joves haguessin volgut continuar el cicle: “Si, home, no te’n riguis! És una idea magnífica. T’imagines una colla d’escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d’acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal…”  

L’obra resta, doncs, oberta. Com les finestres que s’obren de nit, les possibilitats romanen intactes a l’espera de nous investigadors, de nous literats.

Temps Obert espera.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada