Iniciem la crònica del debat de la segona taula rodona: La construcció d'un nou paradigma. Hi van participar Arcadi Oliveeres, Miquel Puig, Josep Pinyol i Imma Tubella
Una visió humana de l’economia
Arcadi Oliveras trencà el gel de
la segona taula rodona amb una sentència tràgica: “mai com fins ara la
Humanitat ha tingut tants recursos a la seva mà, i mai ha fet patir tant als
seus pobladors. Tenim de tot, i la gent pateix”. Capgirar aquest sistema
“francament desastrós” serà molt complicat mentre les noves generacions no
concebin l’economia com aquella disciplina que administra els recursos escassos
de la naturalesa per a cobrir les necessitats humanes. Lamentablement, els
estudis econòmics impartits en els centres de batxillerat i les universitats
prescindeixen de l’esfera moral.
Aconseguir incorporar la dimensió
humana en l’estudi econòmic és un pas previ imprescindible per crear un nou
model econòmic basat en l’economia solidària, el decreixement i la lluita
contra l’especulació. En el trànsit cap aquest nou paradigma, Oliveras proposà
quatre mesures cabdals: abandonar l’euro, que promou les devaluacions de
l’economia mitjançant la lluita salarial; fomentar la creació d’una banca
ètica, que sigui responsable socialment; aplicar la Taxa Tobin sobre les
transaccions financeres; i finalment, reduir la jornada laboral de la classe
treballadora per aconseguir un repartiment més extensiu del treball. Unes
accions que, malgrat la seva ambició, difícilment seran aplicables sense la
creació d’un sindicat internacional: “si les transnacionals poden operar a
nivell mundial, els sindicats no han de limitar-se a l’àmbit estatal”,
subratllà.
Els reptes que Catalunya ha
d’afrontar en un futur immediat, tanmateix, han de superar l’estricte àmbit
econòmic. Expresident de l’Associació Justícia i Pau, Oliveras recordà que
Catalunya va votar l’any 1986 contra l’OTAN. Si Catalunya vol esdevenir un país
socialment avançat, necessita erradicar tot de control social i militarització,
aprofundint en aquells aspectes de la seguretat humana que sí tenen una
incidència real en el benestar de les persones: majors controls ambientals, en
el transport, en els productes alimentaris, etcètera.
Evitar la temptació d’identificar
enemics externs serà la millor manera de protegir els drets polítics que tots
els ciutadans han de tenir garantits.
Catalunya ha d’obrir-se sense por al món, permetent la lliure circulació
de persones en les seves fronteres i obrint els seus braços especialment a les
persones més desafavorides, com són els refugiats. En aquesta línia, ha de
tenir un paper actiu en la comunitat internacional, esdevenint un catalitzador
de les iniciatives més progressistes que es desenvolupen en el Consell Europeu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada