divendres, 1 de desembre de 2017

Per què vull sortir de l'Estat espanyol.- 4 (Reflexions de Joan Guarch)


En aquest quart article, en Joan Guarch ens parla de la Purga de Taula. Si voleu saber-ne més, li vam dedicar un dels programa de LA CLAU de la ostra història, el primer de la segona època. El podeu trobar aquí.

Aquesta és una diferència de com hem fet les coses els catalans des de temps immemorials. Us ho explico: 

Ja en temps de Pere II, veiem com disposem d’un sistema de govern dels més avançats d’Europa a la seva època. En aquest cas es posen les bases a un sistema anticorrupció que s’anomena la Purga de Taula, que val la pena fer-hi referència.

El 1283 a les Corts de Barcelona Pere II el Gran va ordenar una inquisició (investigació) sobre la forma de nomenament dels alts càrrecs de l’administració. Aquests criteris de nomenament es concreten i s’institucionalitzen entre el 1289 i el 1313 ja amb Jaume II que crea un despatx per fer la Purga de Taula que és el sistema  de retre comptes  que han de fer tots els que han ostentat algun alt càrrec a l’administració, en deixar el càrrec.

La provisió per ocupar un alt càrrec es feia sempre basada en la meritocràcia. Es proposaven persones capacitades i amb experiència demostrada per ocupar el càrrec i s’escollien pel sistema d’insaculació, és a dir, el nom de cadascuna de les persones proposades s’escrivia en un paper i embolicava amb cera i es posava dins un sac. Un nen, com a ma innocent, barrejava les boles de cera i n’agafava una, el nom que contenia era l’elegit, així no hi podien haver favoritismes de cap mena en escollir les persones.

Els càrrecs elegits ocupaven el càrrec un, dos o màxim tres anys i no podien repetir en l’elecció. Dipositaven una fiança per ocupar el càrrec i amb la Purga de Taula el càrrec electe declarava tots el seus bens i patrimoni en el moment d’ocupar el càrrec i en deixar el càrrec tornava a passar per la Purga de Taula i tornava a fer declaració i havien de retre comptes per comprovar que no hi havia hagut un enriquiment il·lícit fruit de la ostentació del càrrec.

Si es descobrien enriquiments o irregularitats  s’havien de fer restitucions, tornant els diners demostradament usurpats, i hi havien inhabilitacions per exercir cap mena ds càrrec públic, fins i tot a perpetuïtat. Això es feia per salvaguardar les institucions.

Tot aquest organitzat sistema de control sobre corrupció als alts càrrecs de l’administració se’n va en orris amb l’entrada dels borbònics a partir del 1716 i el Decret de Nova Planta. S’aboleix aquest procediment i els càrrecs passen a ser comprats de per vida, amb la intrínseca necessitat de rescabalar-se monetàriament, de la inversió feta.

Tan descarada era la corrupció que fins i tot els botiflers pro borbònics varen tornar a demanar la reinstauració de la Purga de Taula.

Us sona d’on ve la corrupció? Heus aquí una altra diferència entre Catalunya i Castella.

Algú vol romandre dins les estructures d’un estat feixista i corrupte com aquest?

La meva resposta és clara, jo NO! 

Per això crec que, com a país, cal que sortim de l’Estat espanyol.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada