dijous, 4 de gener de 2018

Full de ruta ANC 2018-2019: mentalitat i estratègies renovades


Dieu-me paranoic, si ho voleu, però sembla com si s’estigués escampant l’opinió que cal “liquidar” l’ANC abans del que estava previst, que no ho oblidem, era quan aquest país assolís la independència.

Estic d’acord que la situació i el context polític que estem vivint requerirà d’altres formes d’acció ciutadana que, indubtablement, però no només, passaran per les diferents maneres d’exercir la resistència no-violenta que, perquè pugui tenir èxit, necessitarà de gent disposada, però, sobretot, d’una gran xarxa territorial ben organitzada.

I és aquí on la meva “paranoia” em porta a pensar que a algú li fa nosa l’ANC, que pensa que ja ha fet tot el que podia fer i que ja és hora que sigui substituïda per altres tipus d’organització. En un dels molts comentaris i articles que corren pels mitjans llegeixo: “Veient que els polítics no estan a l'alçada de la situació hauríem d'anar iniciant els ciutadans sense partits, ni ANC ni Òmnium. D'entrada hauríem d'aconseguir que tots els independentistes de cor entrin a formar a part d'organitzacions com els CDR.” És a dir, les organitzacions que, des del 2012, han estat les capdavanteres del moviment independentista ara ja no serveixen.

És evident que no es pot obviar de cap manera l’aparició dels CDR. La seva intervenció va ser important durant l’1 d’octubre, però principalment durant l’aturada de país del 3 d’octubre i en menor grau el 8 de novembre. Les accions que van dur a terme en aquestes dues aturades de país ens indiquen molt bé quina és la seva principal estratègia. Han de tenir i tindran un paper important a curt i mitjà termini.

L’ANC, però, és la principal organització independentista de la societat civil. La seva xarxa territorial és la més extensa, present a més de 750 municipis. Les seves 50 sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals, omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República. Les 38 assemblees exteriors presents arreu del món col·laboren a ampliar-ne el ressò internacional. Aquesta xarxa, els seus prop de 50.000 associats i l’experiència organitzativa de més de cinc anys fan que sigui, no només absurd, sinó temerari i inconscient voler prescindir-ne o relegar-la a un segon terme en la proper lluita per la consolidació de la República.

L’ANC continua sent la base, els fonaments i l’estructura del gran moviment popular independentista i no es pot desaprofitar, deixar-la de banda i dedicar-se a engegar noves organitzacions.  Ara bé, dit això, també és inqüestionable que necessitem una ANC diferent, una ANC renovada. Cal modificar-ne funcionaments. Cal canviar les estratègies que han estat decisives per arribar fins a l’1 d’octubre i aplicar-ne de noves per a una nova etapa, molt diferent a la viscuda fins ara.

El 18 de febrer hi ha prevista l’Assemblea General (AG) de l’ANC. Una assemblea avançada a causa de la situació política. Ben aviat, les diferents assemblees territorials, sectorials i exteriors de l’ANC rebran els documents que caldrà debatre i aprovar, primer en l’àmbit propi de cada assemblea i, el 18 de febrer, en Assemblea General. Els dos documents clau seran la Ponència Marc i el Full de Ruta per al proper mandat.

Els diferents fulls de ruta de l’Assemblea han marcat des del 2012 l’actuació de l’ANC i han estat decisius per tal que el procés d’independència avancés i superés els diferents esculls amb què s’ha anat trobant durant els darrers anys. Enguany, el Full de Ruta que aprovem a l’AG ha de reflectir clarament aquesta necessària renovació de l’ANC que permeti situar l’organització, de nou, com a capdavantera del moviment independentista en aquesta nova etapa. El Full de Ruta ha de donar resposta a quina serà l’actuació de l’Assemblea, i ha d’incloure, principalment, la seva posició davant d’aquests punts bàsics:

La  situació dels presos i exiliats i com afrontar la repressió de l’Estat amb accions concretes i, sobretot, ben organitzades i planificades.
La relació i la coordinació amb els CDR i amb totes aquelles organitzacions que tinguin com a objectiu fer efectiva i consolidar la República. Així mateix, amb el Govern i amb els partits polítics independentistes. Des de la seva fundació, l’ANC sempre ha mantingut que la independència només serà una realitat si es manté la unitat d’acció entre les institucions, els partits i organitzacions polítiques i la societat civil.
L’inici del procés constituent. La millor manera de consolidar la República i d’afegir-hi molta més gent al projecte de construcció d’un nou país és debatent com voldríem que fos la Catalunya del futur.
El Full de Ruta, com sempre ha fet, ha de definir quin ha de ser el lloc de l’Assemblea i com ha d’assumir-ne les responsabilitats, les que corresponen a una organització popular, unitària, plural i democràtica.

Estic convençut que l’Assemblea sabrà estar a l’alçada que li exigeix el nou context polític. Estic segur que les assemblees territorials, sectorials i exteriors hi contribuiran de manera decisiva, debatent la proposta de Ponència i de Full de Ruta que els presenti el Secretariat Nacional. No dubto que, si cal, presentaran les esmenes que reforcin i potenciïn aquests documents per tal que l’AG, l’òrgan sobirà, aprovi un Full de Ruta renovat, engrescador, clar i potent. 

Una ANC amb mentalitat i estratègies renovades i amb capacitat de lideratge és el que cal per reforçar i potenciar la unitat d’acció de tot el moviment independentista. Una “nova” ANC, acompanyada d’una coordinació real i efectiva entre les forces polítiques, les institucions i la societat civil és el millor remei per evitar caure en un bucle “processista” sense fi o, el que seria encara pitjor, en un desgavell, desorganització i descontrol del moviment, en un campi qui pugui en què tothom actuï segons els seus criteris i estratègies.

4 comentaris :

  1. D´entrada jo penso que hem de recuperar la senyera.
    M´explico: Molts (jo entre ells) vam abraçar la estelada i la vam adoptar com a bandera de resistència i lluita, deixant de banda la senyera, aquella que ells molt hàbilment han adoptat com a seva, encara que no hi creuen ni de broma. Si vas a Barcelona sobre tot, als balcons hi penja la espanyola i la senyera. Recuperar això ens costarà molt més del que ens pensem. Òbviament, per nosaltres sempre és i ha estat la nostra ensenya, però anem en compte, l´adversari no es tant tonto com ens pensem.
    Estic 100% d´acord en el que has escrit. Per mi el segon punt fonamental es que ens ha mancat ser més didàctics i ens ha sobrat un cert paternalisme i transmetre que la república és el millor, sense explicar totes les dificultats que ens trobarem pel camí i que ha quedat demostrat que existeixen i que l´estat no ens ho posarà gens fàcil.
    En tercer lloc, hem de ser conscients que patirem persecució, querelles, citacions, etc... Hem de teoxir una xarxa intel·ligent de segones i terceres files de gent preparada per substituir als que caiguin (dit en el sentit més poétic). Noi podem de cap manera tornar a quedar escapçats i sense líders. Ens hem de reservar cartes a la màniga
    En quart lloc, ha quedat ben palés el pensament de cada una de les formacions a les darreres eleccions. I parlo dels "nostres". L´ANC s´haurà de enfrontar a una lluita "fraticida" fruit del interessos partidistes. Hem de recuperar el lideratge social, ampliar les bases, tenir un discurs i un full de ruta clar, explicar-lo, defensar-lo i fer pedagogia al territori. No és un començar de nou, hem avançat molt més del que alguns voldrien i això vol dir que estem en el bon camí.
    @pepfort

    ResponElimina
  2. la revolució dels somriures ja ha acabat. Entrem en una fase de desobediència civil. El problema és de lideratge, que s'atrevirà a donar la cara i enfrontar-se a la repressió i la violència de l'estat feixista?

    ResponElimina
  3. D'acord,Jaume. Només que l'ANC els darrers mesos sembla haver renunciat a encapçalar l'impuls de la lluita, deixant-la a mans dels partits, ecallats com estan en resoldre l'atzucac de la presidència i de la difícil formació de govern. Com es pot resoldre això amb el 155 vigent i atacant ? Què pintarà el nou Parlament encotillat pel 155 ?
    Han de ser l'ANC i els CDR coordinats, que dirigeixin i impulsin la imprescindible.mobilització popular.

    ResponElimina
  4. Una altra aportació al full de Ruta: https://blocs.mesvilaweb.cat/peretomic/2018/01/07/que-hauria-de-ser-lanc-aportacio-al-debat-sobre-el-nou-full-de-ruta/

    ResponElimina