divendres, 27 d’abril de 2018

La universitat del segle XXI (DAVANTAL de Catalunya segle XXI)



En les darreres dècades la universitat catalana no sols ha homologat el nivell de la seva docència i recerca amb el de l’entorn europeu, sinó que a més s’ha proposat d’esdevenir un agent de desenvolupament i de benestar col·lectiu. Malgrat això, i a causa de la crisi econòmica més recent, s’han produït retrocessos preocupants en un moment en què s’ha avivat el debat internacional sobre com ha de ser la universitat del futur.  
Les retallades, la reforma laboral, la disminució de les beques de recerca o de les taxes de reposició, entre més factors, han dut la universitat a una situació alarmant de reducció de plantilles, entrebancs i allargament dels processos d’estabilització, blocatge de les expectatives de promoció, augment de la precarietat i l’estrès laboral.
¿Com podem, no només revertir aquesta preocupant situació, sinó quines han de ser les mesures que caldria aplicar per tal que la universitat pogués fer front a tots els reptes que ens planteja el segle XXI?
Caldrà convertir l’educació superior en un bé privat comercialitzable?
La universitat catalana del segle XXI s’haurà de sotmetre a les lleis de l’oferta i la demanda?
Podrem disposar d’una universitat de qualitat comptant només amb el finançament públic?
Avui, a Catalunya segle XXI, hem convidat el Sr. Josep Ferrer, ex-rector de la UPC i que va ser president del Consell de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana.
Aquesta Convenció Ciutadana estava formada per representants d’entitats, organitzacions polítiques i sindicats. Es va constituir el 2013 i va comptar amb una àmplia participació de la comunitat universitària catalana. Durant quatre anys va celebrar debats, assemblees i ha generat una gran quantitat de ponències amb l’objectiu de proposar solucions per millorar el model actual i mantenir el paper social de la Universitat Catalana.
Entre moltes altres, les conclusions de la Convenció opten per reclamar una universitat oberta cap a la societat i que no perdi la condició fonamental de servei públic. L’accés a la universitat ha de ser equitatiu i igualitari i el col·lectiu d’estudiants, més divers i inclusiu, més conscient i orientat. Per a aconseguir-ho, les matrícules han de tendir a la gratuïtat i han d’augmentar les beques de desplaçament.
Avui, a Catalunya segle XXI parlem sobre la universitat catalana

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada