dijous, 28 de maig de 2020

VÍDEO: La cuina catalana, una història molt saborosa (Programa 172 de LA CLAU de la nostra història)













Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 172.

Voler fer un programa de 25 minuts parlant de la història de la cuina catalana és intentar un impossible. La cuina, l’art de cuinar és tot un món d’experiències del qual han parlat gran quantitat d’autors, molts d’ells de renom. Noms com Josep Pla, Néstor Lujan, Joan Perucho, Manuel Vazquez Montalban, Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Ignasi Domènech o Pere Sans són alguns dels escriptors que han escrit des de diferents vessants sobre aquest món extraordinari de la cuina.

La cuina catalana és una cuina molt elaborada que demana temps i paciència; que és resultat de migracions i emigracions. Una de les més importants la descoberta i colonització del Nou Món que va abastir de nous productes la cuina tradicional: el tomàquet, la patata, la xocolata... la llista seria interminable.

Jaume Fàbrega, considerat el primer escriptor gastronòmic de Catalunya, escriu que la cuina catalana ha estat capdavantera durant moltes èpoques de la història. Cita, sobretot, dos períodes d’excel·lència. El primer, entre els segles XV i XVI dels quals es troba documentació del menjar i dels costums de l’època a càrrec de Francesc Eiximenis, i com a màxim exponent culinari el mestre Robert, cuiner de la cort de Nàpols -la més refinada de l’època-. També, des de la cort vaticana liderada per la família Borja la cuina catalana es va situar al centre del món durant aquests segles. Fàbrega situà el segon període d’excel•lència en l’actualitat a partir de l’eixida de cuiners de la talla de Santi Santamaria, Carme Ruscalleda, Ferran Adrià i els germans Roca.

En la història de la cuina catalana hi trobarem detalls destacables com, per exemple, que la forquilla a la nació catalana ja era utilitzada en ple segle catorze quan no és fins al segle divuit que no esdevé d'ús comú a la refinada cort francesa de Versailles.

En aquest impossible que ens plantegem avui, parlarem del Llibre de Sent Soví o Llibre de totes maneres de potatges de menjar, un receptari medieval de l’any 1324. Un dels manuscrits més antics d’Europa. O del Llibre d'aparellar de menjar, de mitjans segle XIV. El Llibre del Coc del Mestre Robert, Rupert de Nola, cuiner del rei Ferran I de Nàpols de finals del segle XV.

Del capítol “Com usar de beure i menjar” de l’obra Lo Crestià, de Francesc Eiximenis de 1384. O del llibre de receptes “La Cuynera Catalana“ del 1835.

Ho farem amb en Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

Final

La frase de la setmana del polímata Benjamí Franklin

Al vi hi ha saviesa. A la cervesa hi ha força. A l’aigua hi ha bacteris.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Cuideu-vos molt i fins aviat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada