divendres, 5 de juny de 2020

VÍDEO: Història de l'habitatge a Catalunya (Programa 173 de LA CLAU de la nostra història)


Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història, programa 173

Podríem dir que la història de l’habitatge va començar als voltants del 12.000 A.C. quan els humans, que eren nòmades, van començar a viure en coves. 6.000 anys després, van començar a construir les seves pròpies tendes, fetes de branques d’arbres, pells d’animals adobades i cosides, i cordes fabricades amb fibres vegetals i cuir. Arribats al neolític, els humans van començar a construir poblats amb cabanes fetes de fusta, pedra i palla.

Entre els segles VII aC al III dC, els ibers van construir poblats envoltats per altres muralles fetes amb pedres molt grans. Els habitatges ibers eren força petits, les parets estaven fetes de fang i pedra. En canvi, les teulades eren de branques d’arbres i fang.

Al segle I d.C. els grecs van arribar a Catalunya. L’habitatge grec solia ser d’una o dues plantes. Al centre de la casa i havia un gran pati interior on donaven totes els habitacions. En un cantó de l’habitatge hi havien els estables, on vivia el bestiar.  També hi havia una habitació que servia com a menjador, una altra reservada només per les dones de la casa, una altra que era la cuina.

Durant l’Edat Mitjana es van construir ciutats importants envoltades per unes grans muralles. A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun turó, que protegia els habitants. Les ciutats estaven formades per habitatges de dues o més plantes on vivien els artesans. Les cases tenien també la funció de taller o de botiga. Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les teulades, feien servir teules i unes grans bigues de fusta.

Dels segles XVI-XVIII destacarem un tipus d’habitatge que va esdevenir el símbol del camp català: la Masia. Les masies de l’Edat Moderna estaven construïdes de pedra, amb unes grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, feta de teules. Eren unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos d’alçada. Al pis de sota s’hi guardava el bestiar. En aquest pis també hi havia les cambres comunes: un ampli menjador, amb una gran taula i bancs per menjar, una cuina amb una llar de foc que servia per cuinar i, a la vegada, per escalfar la casa. A la planta de dalt hi havia els dormitoris.

L’habitatge de la primera meitat del segle XX ja era molt divers. N’hi havia de tot tipus: cases aïllades, cases adossades i pisos. La majoria de les cuines feien servir carbó o llenya i els aliments es podien conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar amb blocs de gel.

El primer gratacels data de l’any 1885. Es va construir a Chicago (Estats Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava construït amb acer i totxanes. Els gratacels se sostenen per uns fonaments d’acer i de formigó.

Com ja heu pogut deduir, a LA CLAU de la nostra història d’avui parlarem de l’habitatge al llarg dels temps. Ho farem com sempre amb Víctor Cucurull el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i Cultura. 

Final

La frase de la setmana de l’actor i director nord-americà Clint Eastwood que aquesta setmana ha complert 90 anys.

Si no fos un somniador, no hauria aconseguit res de res

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve amb una nova CLAU de la nostra història.

Cuideu-vos molt. Fins aviat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada