Demà dissabte acaba el
període d’eleccions per escollir el nou Secretariat Nacional que gestionarà
l’Assemblea Nacional Catalana durant els propers dos anys.
Les eleccions al SN de l’ANC
sempre han estat importants. Enguany, els moments crítics que viu el país fan
que aquestes eleccions tinguin una importància cabdal per tal que l’ANC
segueixi sent, tal com ha estat fins ara, una eina fonamental per aconseguir la
independència de la nostra nació.
En aquest sentit, és
imprescindible preservar el no partidisme i la transversalitat de l’entitat i
la dels seus membres representants, els secretaris nacionals. També és
imprescindible que l’ANC tingui i defensi un posicionament polític propi.
Els secretaris nacionals que
surtin escollits d’aquestes eleccions haurien de ser persones que prioritzin el
país i treballar per l’Estat propi per davant d’altres objectius -siguin
socials o polítics- que, tot i ser importants, estan supeditats a l’objectiu
principal: la independència.
Els valors i qualitats que
haurien de definir els nous secretaris nacionals serien l’experiència i la
implicació activa, la disponibilitat personal, la proximitat i la relació amb
les bases, el contacte amb el territori i, sobretot, un pensament crític, al
màxim independent dels partits polítics.
Tots
som incompetents perquè som millorables i estem sempre en procés
d’aprenentatge. Reconèixer la incompetència pròpia i aliena és l’inici de tota
saviesa. En una època de crisi social i empresarial com la que vivim, aprendre
a tractar la incompetència, començant per admetre-la, és una necessitat i una
obligació.
Són paraules de Gabriel
Ginebra, Màster en Direcció d’Empreses i Doctor en Filosofia en Organització
d’Empreses amb qui avui parlarem del Lideratge Pacífic.
Tot seguit en parlem amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
El nostre agraïment a tot
l’equip del Vull una resposta, la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi
Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.
La frase de la setmana no
necessita presentació:
Por
un beso de la flaca daría lo que fuera, por un beso d’ella, aunque solo uno
fuera.
Pau Donés, sempre en el
record.
Marxem amb el pensament
posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada