dilluns, 29 de juny del 2020

109 microcontes per al confinament (Una macroabraçada i un macropetó, del Joan i de la Rosa)

Dibuix Rosa Armangué

Van dir al reu que tenia el dret d'una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s'entendrien pas (Pere Calders. "Qüestions de tràmit")

Durant 109 dies he tingut el plaer d'anar rebent i fent difusió dels microcontes que puntualment rebia d'en Joan Pinyol. Han estat 109 petites meravelles sempre acompanyades dels magnífics dibuixos de la Rosa Armangué.

Ara, comparteixo també amb tots vosaltres el "fins aviat" que m'ha fet arribar en Joan Pinyol.

109 MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

109 dies després d’aquell divendres 13 de març aquest viatge compartit a través dels microcontes propis arriba al final. Us estic profundament agraït. Quan vam entrar en aquesta nova situació, amb els moviments físics acotats i una introspecció obligada a cada casa, vaig voler que aquests microtextos us distraguessin una mica i us fessin pensar. Són dos dels propòsits d’un gènere que estimo de veritat. També el fet que demanen temps per pair-los, i com que en teníem, els vaig començar a esplaiar amb il•lusió. Després tot han estat alegries.

Contactar amb la Rosa Armangué (gràcies a la Pat Vila) perquè il•lustrés magistralment cada trama i compartíssim una complicitat màgica (encara no ens coneixem en persona!)  i també la vostra magnífica acollida i sinergies diàries. Les vostres mostres d’agraïment immediat, les reflexions escrites, les recreacions literàries, filosòfiques i fotogràfiques… Una altra complicitat meravellosa. 

No és un adéu, és un “aquí continuem per al que calgui!”. Si l’emoció d’un escriptor neix de la possibilitat de compartir les paraules, m’heu ben emocionat durant aquests més de tres mesos, en microdosis diàries. Ara faré tots els impossibles perquè algun dia els textos i les il•lustracions tornin a renéixer plegats en un llibre. Tot el futur ara és una enorme incertesa però tant de bo! I ja sabeu com soc de tossut quan m’ho proposo. Gràcies altra vegada a tots i a totes. Ha estat un plaer entrar cada dia a casa vostra. Una macroabraçada i un macropetó, també de part de la Rosa. I que cada matí del vostre món us continuï regalant un somriure. Us el mereixeu!

Joan Pinyol
www.escriptors.cat/autors/pinyolj

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada