La consulta d’Esplugues va
ser una gra més de sorra en aquest immens oceà d’arena que significa el procés
d’independència del nostre país. És evident que no tot ca començar a Esplugues,
ni tampoc a Arenys de Munt, ni amb la manifestació del 2010, ni amb la PDD...
Durant centenars d’anys hem anat acumulant grans der sorra.
Aquell diumenge 20 de juny
de 2010, però, a les 22h, Esplugues Decideix havia assolit l’objectiu que
s’havia plantejat: celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya a
Esplugues de Llobregat, municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Aquell dia de fa ja deu
anys, vam valorar com a molt positiva tota la feina feta durant més de tres
mesos, el que en algun moment vam anomenar “els 100 dies d’Esplugues Decideix”.
Els resultats van ser el menys important: 2.695 persones es van acostar a les
urnes aquell diumenge. En percentatge representaven un 6,72% dels que tenien
dret a fer-ho. 2.341 d’aquests vots van ser favorables a la independència. En
percentatge, un 87,03% de les persones que van votar es van mostrar favorables
que Catalunya esdevingués un estat dins de la Unió Europea.
La importància, no eren,
però, els resultats. La importància d’Esplugues Decideix va raure en tot el que
es va fer durant els tres mesos anteriors i que podem resumir en quatre punts:
Primer. La transversalitat
d’un projecte obert a tothom. Qui no hi
va participar va ser perquè es va autoexcloure..
Segon. Van generar un intens
debat. Ens vam fer ben visibles i, amb nosaltres, es va fer també visible el
dret a decidir, el dret a l’autodeterminació. Mai en tota la història
d’Esplugues s’havia parlat tant com durant aquells mesos sobre el tema del
sobiranisme i la independència.
Tercer. Vam situar el debat
sobre la independència en el centre de la normalitat. La que sempre hauria d’haver
tingut.
Quart. El fet mateix d’haver
celebrat la consulta. Desenganyem-vos, els pobles que no la van arribar a fer
va ser simplement perquè no es van veure capaços de tirar-la endavant.
Nosaltres, amb l’ajut de molta gent, ho vam fer possible.
Avui, deu anys després, m’agradaria compartir amb tots vosaltres les paraules finals que vaig dir en la presentació dels resultats a tots la gent que es va reunir a la pista de l’Avenç. Paraules que no van caure en el buit:
I
ara... què?
Continuar...
Esplugues decideix, les consultes, nos són res més que l’inici d’un llarg camí
que ens ha de conduir, no ho dubteu, a un referèndum vinculant organitzat per
la Generalitat de Catalunya.
El
repte continua perquè cal continuar en aquesta tasca de conscienciar la gent
que el Baix Llobregat forma part d’aquesta realitat nacional que anomenem
Catalunya (o Països Catalans, si ho preferiu). Una realitat territorial i
humana que, amb les seves diferències, algunes d’elles profundes, constitueix
un cos social, un cos nacional que té tot el dret (i crec que el deure) de
decidir sobre el seu futur; de decidir quin pot ser el camí més adequat per
avançar vers una societat més lliure i més justa.
Esplugues
decideix, ja des del 21 de juny, continua treballant pel dret a decidir, pel
dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Us
convidem a acompanyar-nos en aquest il•lusionant i esperançador camí de la
llibertat nacional.
Una vegada més, el meu
agraïment a tanta gent que, en un o altre moment, va col·laborar amb Esplugues
Decideix, alguns dels quals ens han deixat durant aquests anys. El meu
agraïment a totes les entitats i als tres partits polítics que es van sumar a
aquell projecte, una mica de somniadors, que era el de fer una consulta sobre
la independència a Esplugues de Llobregat.
I ara...? Ara... la lluita continua!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada