Podríem dir que la història de l’habitatge va començar als voltants del 12.000 A.C. quan els humans, que eren nòmades, van començar a viure en coves. 6.000 anys després, van començar a construir les seves pròpies tendes, fetes de branques d’arbres, pells d’animals adobades i cosides, i cordes fabricades amb fibres vegetals i cuir. Arribats al neolític, els humans van començar a construir poblats amb cabanes fetes de fusta, pedra i palla.
Entre els segles
VII aC al III dC, els ibers van construir poblats envoltats per altres muralles
fetes amb pedres molt grans. Els habitatges ibers eren força petits, les parets
estaven fetes de fang i pedra. En canvi, les teulades eren de branques d’arbres
i fang.
Al segle I d.C.
els grecs van arribar a Catalunya. L’habitatge grec solia ser d’una o dues
plantes. Al centre de la casa i havia un gran pati interior on donaven totes
els habitacions. En un cantó de l’habitatge hi havien els estables, on vivia el
bestiar. També hi havia una habitació
que servia com a menjador, una altra reservada només per les dones de la casa,
una altra que era la cuina.
Durant l’Edat
Mitjana es van construir ciutats importants envoltades per unes grans muralles.
A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun turó,
que protegia els habitants. Les ciutats estaven formades per habitatges de dues
o més plantes on vivien els artesans. Les cases tenien també la funció de taller
o de botiga. Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les
teulades, feien servir teules i unes grans bigues de fusta.
Dels segles XVI-XVIII destacarem un tipus
d’habitatge que va esdevenir el símbol del camp català: la Masia. Les masies de
l’Edat Moderna estaven construïdes de pedra, amb unes grans bigues de fusta que
aguantaven la teulada, feta de teules. Eren unes cases grans, que tenien entre
dos i tres pisos d’alçada. Al pis de sota s’hi guardava el bestiar. En aquest
pis també hi havia les cambres comunes: un ampli menjador, amb una gran taula i
bancs per menjar, una cuina amb una llar de foc que servia per cuinar i, a la
vegada, per escalfar la casa. A la planta de dalt hi havia els dormitoris.
L’habitatge de la primera meitat del segle XX ja era molt
divers. N’hi havia de tot tipus: cases aïllades, cases adossades i pisos. La
majoria de les cuines feien servir carbó o llenya i els aliments es podien
conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar amb blocs de gel.
El primer gratacels data de l’any 1885. Es va construir a
Chicago (Estats Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava construït amb
acer i totxanes. Els gratacels se sostenen per uns fonaments d’acer i de
formigó.
Com ja heu pogut deduir, a LA CLAU de la nostra història
d’avui parlarem de l’habitatge al llarg dels temps. Ho farem com sempre amb
Víctor Cucurull el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat
i Cultura.
Final
La frase de la setmana de l’actor i director nord-americà
Clint Eastwood que aquesta setmana ha complert 90 anys.
Si
no fos un somniador, no hauria aconseguit res de res
Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent. La
que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve amb una nova CLAU de la nostra
història.
Cuideu-vos molt. Fins aviat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada