Postconfinament i... nova normalitat?
Quan et mores, no saps que estàs mort, no pateixes per aquest fet, però és molt dur per a la resta. Passa exactament el mateix quan ets imbècil (Albert Einstein).
MICROCONTES PER AL POSTCONFINAMENT
CENT-TRESÈ DIA (DIMARTS 23 DE JUNY)
Microconte 103 : Exclusiva precoç
Avorrit de no incrementar el més mínim el volum de vendes des de feia mesos, el quiosquer va tenir una pensada que estava convençut que trasbalsaria el gremi. Un bon dia penjà un cartell a tocar de la premsa segons el qual oferia la venda del diari del dia següent, amb totes les notícies i novetats de l’endemà. A mig matí, i després de contínues mirades incrèdules per part dels vianants, el mateix quiosquer abordà un d’aquests convilatans i li qüestionà per què no aprofitaven l’avinentesa d’avançar-se al futur. La resposta del vianant es carregà d’una contundencia sense precedents: preferia de totes totes la monòtona incertesa de l’avenir, ja que els distreia molt més el present. Poc després de pronunciar aquestes paraules, la porta metàl•lica del quiosc fou baixada amb més celeritat que mai.
Joan Pinyol
(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada