divendres, 23 d’octubre del 2020

"Historia de un republicano español". Absolts el Major Trapero i la cúpula dels Mossos. 14 paraules noves relacionades amb el lèxic LGBTI al diccionari de l'IEC

 

Convidats:

Joan Aldavert,  escriptor i editor

Maria Vidal, politòloga

Josep Cortada, sectorial LGTBI de l'ANC

Davantal

Josep Lluís Trapero, va ser el màxim responsable de la investigació dels atemptats jihadistes a Barcelona i a Cambrils. El màxim responsable d’un cos policial que aquells dies va fer una gestió exemplar.

És el mateix Josep Lluís Trapero que, pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel·lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col·lectius vulnerables. I finalitzava el seu comunicat afegint “que s’han de tenir en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

El Major Trapero, exemple de professionalitat, va ser una de les primers víctimes del cop d’estat del 155. Va viure, des del 28 d’octubre en ple ostracisme i amb l’espasa de Damòcles de l’acusació de rebel·lió per la qual li demanaven 11 anys de presó. Així han hagut de viure els darrers tres anys Trapero, Pere Soler, César Puig i la intendent Teresa Laplana. El màxim responsable policial que va afrontar amb èxit els atemptats de Barcelona i Cambrils; el cap policial i la cúpula dels Mossos que van afrontar l’1 d’octubre amb la màxima professionalitat i servint i respectant la ciutadania de tot el país, han hagut de viure un autèntic calvari durant tres anys.

Finalment, per una vegada en tot el procés, s’ha fet justícia. Encara que tots estem pendents de si el fiscal acaba recorrent la sentència al Tribunal Suprem. De moment, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, li ha servit en safata de plata al fiscal aquest recurs. El seu vot particular en contra té 461 pàgs. La sentència en té només 91.

S’ha fet justícia perquè, com va dir el president Puigdemont, el major Trapero no és independentista, però sí demòcrata. Un excel·lent policia que no va participar en els plans del govern independentista i que. tal com ell mateix va manifestar en el judici, tenien preparat un operatiu per detenir el president i tots els consellers si el jutge ho demanava.

És a dir, el Govern va intentar tirar endavant la independència saben que no es tenia, ni es tindria, ni el control ni el suport dels Mossos.

Aquesta, però, és una altra història...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem!

Final

La frase de la setmana... Recordarem el Major Trapero aquell dia d’agost de 2017 en què alguns professionals de la comunicació abandonaven la roda de premsa en què s’informava dels atemptats de Barcelona i Cambrils perquè la informació es feia en la llengua del país, perquè es feia en català. Trapero va dir la frase que es va fer viral a les xarxes:

 “Bueno, pues molt bé, pues adiós”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili, Es volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada