Convidats:
Joan Aldavert, escriptor i editor
Maria Vidal, politòloga
Josep Cortada, sectorial LGTBI
de l'ANC
Davantal
Josep Lluís
Trapero, va ser el màxim responsable de la
investigació dels atemptats jihadistes a Barcelona i a Cambrils. El màxim
responsable d’un cos policial que aquells dies va fer una gestió exemplar.
És el mateix Josep Lluís Trapero que, pocs dies abans de l’1’octubre emetia
un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el
diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en
casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel·lir-la
dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que
calia en tot moment valorar les conseqüències de l’ús de la força i
evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia
presència de menors d’edat, gent gran o col·lectius vulnerables. I finalitzava
el seu comunicat afegint “que s’han de tenir en compte els principis de
congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la
pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”
El Major Trapero, exemple de professionalitat, va ser una de les primers
víctimes del cop d’estat del 155. Va viure, des del 28 d’octubre en ple
ostracisme i amb l’espasa de Damòcles de l’acusació de rebel·lió per la qual li
demanaven 11 anys de presó. Així han hagut de viure els darrers tres anys
Trapero, Pere Soler, César Puig i la intendent Teresa Laplana. El màxim
responsable policial que va afrontar amb èxit els atemptats de Barcelona i
Cambrils; el cap policial i la cúpula dels Mossos que van afrontar l’1
d’octubre amb la màxima professionalitat i servint i respectant la ciutadania
de tot el país, han hagut de viure un autèntic calvari durant tres anys.
Finalment, per una vegada en tot el procés, s’ha fet justícia. Encara que
tots estem pendents de si el fiscal acaba recorrent la sentència al Tribunal
Suprem. De moment, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, li ha servit
en safata de plata al fiscal aquest recurs. El seu vot particular en contra té
461 pàgs. La sentència en té només 91.
S’ha fet justícia perquè, com va dir el president Puigdemont, el major
Trapero no és independentista, però sí demòcrata. Un excel·lent policia que no
va participar en els plans del govern independentista i que. tal com ell mateix
va manifestar en el judici, tenien preparat un operatiu per detenir el
president i tots els consellers si el jutge ho demanava.
És a dir, el Govern va intentar tirar endavant la independència saben que
no es tenia, ni es tindria, ni el control ni el suport dels Mossos.
Aquesta, però, és una altra història...
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi! Comencem!
Final
La frase de la setmana... Recordarem el Major Trapero aquell dia d’agost de
2017 en què alguns professionals de la comunicació abandonaven la roda de
premsa en què s’informava dels atemptats de Barcelona i Cambrils perquè la
informació es feia en la llengua del país, perquè es feia en català. Trapero va
dir la frase que es va fer viral a les xarxes:
“Bueno, pues molt bé, pues adiós”
Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que
pateix repressió, presó i exili, Es volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada