Canal Malaia, continguts en català per a Internet. Tamara Carrasco, de terrorista a lliure de càrrecs. Els catalans no tenim rei (Vull una resposta emès el 8 d'octubre de 2020)

 

Vull una resposta, programa emès el 8 d'octubre de 2020

Convidats

Francesc Abad, analista polític

Olga Amargant, advocada

Marc Lesan, youtuber Canal Malaia

Madrid, 255.615 casos de coronavirus diagnosticats per PCR. 9.634 morts. 

Tot i així, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha tombat les mesures de restricció que havia dictat el ministeri de Sanitat espanyol per intentar frenar els contagis del coronavirus. És una autèntica paradoxa que els jutges passin per sobre dels professionals de la sanitat. Més paradoxal encara és l’argument que han utilitzat per frenar aquestes mesures... diuen que afecten els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans. No sé què en deuen pensar sobre aquest argument els més de 2.800 represaliats catalans que tenen causes obertes per la justícia espanyola i que han vist trepitjats, una i altra vegada, els seus drets fonamentals.

“La Audiencia Nacional ordena la detención de dos cabecillas de los CDR por los cortes de la AP-7 y sabotajes. Se les acusa de rebelión y terrorismo.” Titular del  País de l’11 d’abril de 2018.

Tamara Carrasco, la 'cabecilla' de los Comités de Defensa de la República (CDR) guardaba en su domicilio, entre otro material incautado, una papeleta del referéndum ilegal del 1 de octubre en el que participó y la careta de Jordi Cuixart... Titular de El Español.

Aquell mes d’abril de 2018 tot els joves que havien participat en les accions contra la sentència al procés podrien haver estat Tamara Carrasco o Adrià Carrasco. L’objectiu era reprimir durament qualsevol membre dels CDR per escampar la por i frenar les accions d’un col·lectiu molt difícil de desarticular, precisament per la manca d’una estructura clàssica.

El calvari personal de Tamara Carrasco ha durat dos anys i mig.  Acusada de sedició, rebel·lió i terrorisme, va ser empresonada a Madrid. Posteriorment, la fiscalia espanyola la va arribar a acusar de preparar un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona. El  novembre de 2018, després de desestimar els delictes que se li imputaven i delegar el cas a la justícia ordinària, se li va imposar un confinament municipal d’un any i un mes. La seva particular presó, una presó de 20 Km quadrats, com ella mateixa manifestava.

Finalment, Tamara Carrasco ha estat absolta del darrer delicte que li imputaven: incitació a desordres públics. La jutgessa ha considerat “poc seriosa” l’actuació de la Guardia Civil i a més ha desmuntat tot el relat de criminalització dels CDR per les protestes no violentes que van fer aquells dies.

El particular calvari de Tamara Carrasco sembla que ha arribat a la seva fi. Mentrestant, no podem oblidar, però, que continua el d’Adri Carrasco, l’altra jove imputat i que continua patint l’exili a Bèlgica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del dramaturg, novel·lista i poeta irlandès Samuel Beckett, concretament de la seva obra “Tot esperant Godot”.

Com més gent em trobo, més feliç sóc. Amb la criatura més insignificant, aprenc, m’enriqueixo, assaboreixo molt millor la seva felicitat.

Tot celebrant l’absolució de Tamara Carrasco, marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!