El dimecres 4/03 hi havia plenari del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. Únic punt a l’ordre
del dia: debatre i aprovar el Full de ruta. Un Full de ruta que a partir de l'endemà mateix ja poden debatre totes les assemblees territorials i exteriors i, si ho
creuen convenient, presentar-hi esmenes perquè finalment pugui ser aprovat en l’Assemblea
General del proper 12 d’abril.
La
capacitat de sorprendre’m es veu que no té límits, perquè el mateix dia 4, amb l’inestimable
suport pel que fa a la difusió del diari ARA, en Jordi Martínez, exsecretari de
l’ANC i fins fa poc membre del SN, inaugurava el seu blog amb un article titulat
La força de l’ANC no és als despatxos: el 27S i les llistes.
Abans d'entrar de ple en el tema, vull deixar ben clar el meu afecte per en Jordi Martínez. Un afecte fruit d'haver compartit tres anys amb ell al SN i els dos primers al Comitè Permanent. És un home molt jove, intel·ligent i de gran valua. Estic convençut que en el seu article predomina l'honradesa i la bona fe i també m'agradaria que em pressuposés el mateix pel que fa al meu.
Considero l'article totalment desafortunat, tant pel que fa al contingut com, sobretot, al moment en què ha decidit fer-lo públic. No és cap casualitat que el dia en què es preveia
un debat intens al voltant del Full de ruta, en Jordi decideixi publicar les
seves opinions a l’entorn de les estratègies de l’Assemblea, acompanyades d'insinuacions vagues sobre determinats interessos personals de membres del SN. A més, aquestes
opinions esbiaixades, no sé ben bé com, obtenen un espai magnífic de ressonància a les pàgines del
diari ARA. Espero que aquesta resposta també pugui obtenir el mateix ressò.
Per
cert, i sigui dit de passada, el plenari del dimecres va ser un autèntic exemple de
debat democràtic; un autèntic exemple de l'assemblearisme ben entès; un
autèntic exemple de la maduresa humana i política de la gent que compon el SN.
Després de més de 5 hores de debat, es va assolir un consens pràcticament absolut (un sol vot en
contra) a l’entorn de tot el Full de ruta i de la ponència marc 2015-2016.
Anem
a les opinions d’en Jordi Martínez.... Primer de tot li aconsellaria que es
llegís la proposta de Full de ruta aprovada pel SN i així podrà veure la realitat, més enllà del que li
hagin explicat o dels documents de treball que li hagin pogut fer arribar. Quan un parla o escriu a través del que li arriba, sense esperar al document aprovat, li pot passar que no n'encerti ni una.
A desgrat que aquest article acabi sent massa llarg, crec que és convenient que reprodueixi
en quin context figura l’opció de candidatura de país en la proposta de Full de
ruta aprovada dimecres. Crec que ja ho puc fer públic, tenint en compte que totes les nostres assemblees ja disposen d'ambdós documents. Em permeto remarcar en negreta alguns puts importants:
"[...] Per tant, superat el punt mort polític produït fins a
l’acord del 14 de gener entre els caps dels dos partits principals de
Catalunya, l’ANC treballarà per aconseguir que, en el marc de la nova
configuració de la Taula de forces polítiques i socials per l’Estat propi, s’assoleixi un acord sòlid entre les forces
polítiques sobiranistes per tal que
les eleccions del 27S puguin ser llegides amb caràcter inequívocament
plebiscitari.
En aquest camí hem de preveure possibles provocacions
de l’estat espanyol com la inhabilitació del president i consellers o altres
atemptats greus contra les institucions i representants del país, que donaran
coherència a la proposta de l’ANC, ja descrita en el Full de Ruta precedent,
empenyent la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces
socials que proposin la Declaració de Sobirania com un dels primers actes del
nou Parlament i donar-hi tot el suport actiu. La candidatura ha de dur inequívocament
en el seu programa que, en cas de majoria d’escons al Parlament i un cop
esgotades les possibilitats de negociació amb l’Estat per una secessió
acordada, proclamaran la independència
Tanmateix, en el cas que en el marc de l’esmentada
Taula no fos possible la configuració d’un pacte en la línia anterior, com
també en el supòsit que les eleccions del 27S fossin ajornades per qualsevol
motiu diferent d’una ingerència de l’Estat espanyol, l’ANC es plantejarà la
possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país,
representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials de forma
transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència.
Aquesta possibilitat és coherent amb la proposta de candidatura unitària que,
d’acord amb l’anterior full de ruta de l’ANC, constituïa l’opció preferent,
però que va quedar superada per l’acord del 14 de gener entre el president de
la Generalitat i el cap de l’oposició."
I en l’apartat de
requisits, acaba dient:
" [...] En aquests moments correspon als partits polítics
sobiranistes arribar als acords de mínims abans esmentats. Tanmateix, si fins a
final de juny de 2015 les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord
en la línea expressada, l’ANC es plantejarà organitzar una consulta interna a
tots els seus associats, oberta a tots els simpatitzants que vulguin, per conèixer la seva opinió sobre si l’ANC
ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de
ser el paper de l’ANC."
Crec que queda més que
clar i molt allunyat de les opinions que considero desinformades i partidistes d'en Jordi. Un Full de ruta aprovat amb un sol vot en contra i que, insisteixo, no passa de ser una proposta i que encara ha de ser debatut i objecte d’esmenes,
si cal, per totes les nostres assemblees.
En Jordi Martínez, militant
amb carnet de partit, pensa que la feina de l’ANC és “convèncer indecisos” i
organitzar onzes de setembre. Evidentment, un dels objectius principals de l’Assemblea
des del seu naixement és el d’ampliar la majoria social favorable a la
independència. Hi hem treballat i ho continuarem fent perquè és un tema cabdal.
Ara bé, en Jordi sembla oblidar que l’ANC va néixer per aconseguir un gran
objectiu polític: la independència i amb ella la constitució de la República
catalana independent com un estat de dret, democràtic i social.
I si volem aconseguir l’objectiu, si volem que l'independentisme
guanyi de manera inqüestionable les eleccions del 27S, cal que l’ANC s’impliqui
en el procés com ha fet sempre, des de la Conferència Nacional del 2011. No som un partit polític, no ens presentarem a cap procés electoral, però
som un actor polític de primer ordre.
Després del 9N vam cometre un error: vam
cedir el lideratge del procés als partits polítics tots sabem com ens ha anat. Aquest va ser el nostre principal error i no el podem tornar a repetir. Han estat dos mesos d'autèntica pobresa política partidista.
Un article massa llarg... Espero que hàgiu
arribat fins aquí.
Encara, però, em queda un tema per tractar: els interessos
personals que, segons en Jordi Martínez, busquen una sortida, també personal,
millor que la que tenen ara a l’ANC.
En parlarem ben aviat....
Completament d'acord Jaume!
ResponEliminaJa friso per llegir el següent article que promets. Bona feina!
ResponEliminaJosep Antolí