El problema de ser
present a les xarxes socials és que de vegades em veig incapaç de respondre la
quantitat de piulades en què, per un o altre motiu, m’hi veig citat… Tampoc no
és gens fàcil construir respostes aclaridores en 140 caràcters. Així que
intentaré fer una resposta general a algunes dels darrers twitters que he pogut
veure, això sí, a risc d’iniciar un nou allau que em sigui impossible d’atendre.
Començo pel més fàcil
de respondre… @CatDiuProu, @perGarriga i altres es pregunten i ens pregunten sobre les signatures de la campanya Signa
un Vot i també sobre les que es van recollir durant el 9N. Totes les nostres
assemblees han rebut informació completa sobre com s’estan desenvolupant ambdós
processos. Les de Signa un Vot es van lliurar al Parlament i segueixen els
tràmits marcats per la Comissió de Peticions del propi Parlament. Malgrat els
desitjos que molts puguem tenir, suposo que entendrem que tot i la importància
e les signatures recollides, no podem fer una DUI amb 750.000 peticions.
L’acta notarial i les signatures
digitalitzades que es van recollir durant la jornada del 9N es lliuraran de manera oficial i solemne a les
Nacions Unides, al Parlament europeu, a la Comissió europea, al Consell
d'Europa i a l’OSCE. Com segurament tothom entendrà, no és gens fàcil
que ens rebin en aquestes institucions. Hem establert els contactes oficials i
ben aviat se’n començar a veure els resultats.
Hi ha també tres articles que em vaig
proposar de respondre i que començaré a fer-ho ara mateix.
El primer és de fa ja
dies, l’escrivia en Xavier Massot i el titulava ANC: els carnets deixeu-los ala porta.
L’article, bàsicament, gira a l’entorn
de les properes eleccions al Secretariat Nacional (SN) de l’Assemblea i a la possible
militància en partits de membres de l’ANC.
Crec que a hores d’ara
ningú deu tenir ja dubtes sobre que no hi haurà cap retard en les eleccions al
SN. Ningú dels que per Estatuts ens toca deixar els càrrecs ens hem plantejat
mai de fer cap “pròrroga” que ens permetés continuar durant uns mesos o un any
més. Malgrat que, en aquest sentit, hi ha hagut força peticions demanant-la. Les
eleccions toquen quan toquen i amb el relleu passa exactament igual.
Estic d’acord que la
renovació serà bona per a l’ANC... hi estic d’acord, però no pels motius que
exposa en Xavier. L’estructura de l’Assemblea no grinyola per res ni molt menys
tendeix a cap paràlisi. Qualsevol dels companys del SN crec
que opinaria exactament igual. Durant aquests darrers mesos, en què suposo es
fonamenta l’argument de “grinyola i paràlisi” l’Assemblea ha fet un treball
intens, de caire intern, tant en la Taula de Forces Polítiques i Socials com
també pel que fa al Pla d’Actuació per als propers mesos. Penso que, després de
l’acte del passat divendres, ningú podrà dir que l’ANC està “paralitzada”.
Em sembla bé que es
demani que hi hagi més gent jove a l’ANC. Ara bé, sempre he cregut, fins i tot quan era
jove, que sempre és millor una combinació equilibrada de gent jove amb gent que
pot aportar el gran valor (o no?) de l’experiència. Una organització com l'Assemblea necessita disposar també d'una certa transversalitat pel que fa a l'edat dels que la componen i, en aquest sentit, la mitjana d’edat actual
del SN està per sota de la mitjana d’edat de la població del país.
L’article també sembla
insinuar que els partits polítics han influït en les decisions de l’Assemblea.
És l’argument que es fa córrer sovint des de determinades posicions de l’independentisme.
Només teniu la meva paraula, però us puc assegurar que en cap moment, durant
els 5 anys que porto en aquest projecte, mai hi ha hagut cap
instrumentalització ni manipulació per part de cap partit... i no serà perquè
no ho hagin intentat, els uns i els altres.
Dels 75 membres del SN,
els que tenen carnet de partit no superen el 10%. Dels 15 membres actuals del
Comitè Permanent només 3 són militants de partit... i de diferents partits. I,
evidentment, cap ni un té càrrecs de responsabilitat dins del seu partit, perquè
això ja ho prohibeixen els estatuts de l’ANC.
Acabo ja... Pel que fa al memoràndum que han dut a terme la sectorial d’arquitectura, més enllà de
debatre si és o no interessant i si cal fer-lo o no, és un feina de la pròpia
sectorial que, com totes, té tota la llibertat per fer els estudis que cregui més convenients.
Les nostres
assemblees, afortunadament, fan molt més que “costellades i trobades culinàries”
i, a més, no em sembla gens malament que, de tant en tant, en facin, perquè també cal
mantenir l’esperit i la cohesió interna de grup. Hi ha moltíssims adherits i
simpatitzants que, per raons diverses, només es poden trobar en aquestes
activitats. Benvingudes siguin, doncs.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada