“Us desitjo que sigueu
bojament estimats”
El darrer article d’en David Fernández, “Sortim-nos-en”, em va recordar, entre altres, el personatge d’André Breton. Breton va ser un poeta i crític francès ideòleg i principal teòric del moviment surrealista en la seva expressió literària.
La frase amb què he iniciat aquest article és el desig, transformat
en plural, que André Breton dedicava a la seva filla i que jo us desitjo a tots
vosaltres.
El personatge d’André Breton,
com el d’Alexander Pope, el mateix Beckett
o el mateix Josep Maria Esquirol són personatges desconeguts per a una gran
majoria de gent. El text mateix està farcit de de metàfores, cites, frases en
llatí i algunes paraules (corol·lari, exordi...) de difícil comprensió per a
aquesta majoria de persones que citàvem. Resumint, per a mi és un article
amarat d’una excessiva càrrega intel·lectual.
No és el meu objectiu, però,
carregar-me l’estil literari d’en David Fernández, cadascú escriu com bonament
sap i pot. El que vull és fer arribar a tothom una frase d’un dels personatges
citats en l’article i que en David també deu conèixer. El meu desig seria que
reflexionés, que reflexionessin, que reflexionéssim a l’entorn d’aquesta cita d’André
Breton:
“No
s’han de carregar els nostres pensaments
amb el
pes de les nostres sabates”
La meva lliure interpretació
d’aquesta frase no és altra que la concreció i la solució als nostre problemes
només les podem trobar en el nostre cervell, en la nostra ment. És únicament
allí, en el reducte de les idees, en l’espai dels pensaments, on es couen les
decisions on podem, on devem, on ens cal processar-ho tot perquè porti la marca
inconfusible del raciocini i del nostre intel·lecte.
Hi ha persones que
construeixen amb les seves mans i que tot seguit, allò que amb tanta cura
havien construït, ho enderroquen i ho destrueixen amb els peus.
No enderroquem, doncs,
allò que tant ens ha costat construir. Utilitzem el raciocini i l’intel·lecte per
acabar definitivament de bastir l’edifici de la llibertat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada