Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris David Fernández. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris David Fernández. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de març del 2023

Desobediència civil i acció noviolenta. El judici a Laura Borràs. Indesinenter

 

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 27 de febrer de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Lluís Sobrevia Vidal  arquitecte. Membre del col·lectiu Pau i Treva” i del “Seminari Estat de Pau” Participa en la formació en acció noviolenta activa de l’espai “En Peu de Pau. Ex SN ANC

Josep Ferrer, president d’AExRC

David Fernández, empresari. Exvicepresident ANC


Davantal

La guerra judicial o lawfare és una forma de guerra que consisteix a utilitzar el sistema legal contra un enemic, perjudicant-lo, deslegitimant-lo, fent-li perdre temps i diners, o obtenir una victòria política.  

Què es necessita per muntar un cas de Lawfare? Segons explica la periodista russa Anna Afinogenova: “Diverses coses alhora: primer, un aparell judicial reorganitzat a la meva manera (amb 'tecnòcrates' vinculats a mi en espais clau). Després, triar el culpable. A continuació, cercar proves (i aquí l'ordre és important, compte, primer assenyalem el culpable, comencem per la condemna, i després, si apareixen, les proves, i si no apareixen, tindrem la condemna igual).

Necessitem, a més, una maquinària mediàtica al nostre servei, que la premsa hi participi activament, perquè si no, no arribarem enlloc. I ja amb tot això, només ens queda escollir el moment perfecte per llençar-nos. Èxit assegurat.

Com s’ha orquestrat el cas contra la Molt Honorable presidenta del Parlament Laura Borràs?

L’inici ja va ser irregular. La jutgessa Sílvia Mejía, propera a Ciudadanos, sense tenir competències per investigar-la, va iniciar una investigació prospectiva, expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional que, de fet, no buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona.

L’origen de la investigació és el suposat fraccionament d’uns contractes quan Laura Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.  En tot cas, ho fes o no ho fes, el fraccionament de contractes no és un delicte, sinó una irregularitat administrativa, no una causa penal.

Sobre el possible fraccionament, Mossos afirma en el seu informe: “Tot i així, aquesta Instrucció considera que, amb les dades i informació disponibles, no hi ha elements suficients per afirmar que existeixi cap tipus d’irregularitat pel que fa al fraccionament dels contractes”.

Després d’aquest informe, la jutgessa aparta Mossos de la investigació i l’adjudica a la Guardia Civil. L’excusa van ser “filtracions” sobre la investigació. Justament des que investiga la GC és quan es produeixen filtracions, sempre coincidint amb moments significats políticament.

Durant 4 anys, se la va acusar de 4 delictes. A l’hora de la veritat la fiscalia no va poder sostenir els dos més greus vinculables al concepte de corrupció: malversació i frau.

L’encarregat de jutjar Laura Borràs és el jutge Jesús Maria Barrientos el mateix que l’exvicepresident de la cambra, Josep Costa, va aconseguir recusar en el judici contra l’antiga Mesa del Parlament per falta d’imparcialitat. A més, recentment el Tribunal Suprem va ordenar repetir el de la Mesa del 2017 justament pel mateix motiu.

Avui mateix, els pèrits de la defensa de Borràs ha posat en dubte l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, han denunciat el trencament de la cadena de custòdia de les proves i han assegurat que s’ha alterat el contingut dels discs durs requisats a Isaías Herrero. A la tarda, ha començat la declaració de Laura Borràs.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de la periodista Irene López Alonso:

"El 'lawfare' ha convertit el dret en tot el contrari: una arma de guerra, un instrument per perseguir, represaliar i tombar l’adversari polític.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 28 de setembre del 2022

Un pronunciament parlamentari per l’amnistia, l’autodeterminació i la república? Cinc anys de l'1-0 de 2017

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 26 de setembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 

Convidats:

David Fernández, empresari, exvicepresident ANC

Josep Ferrer, president Acord d’Esquerres República Catalana

Manel Carrasco, activista, exSN de l’ANC

Davantal

1 d’0ctubre de 2017. Han passat ja cinc anys de la gran victòria popular del referèndum d’autodeterminació. L’1 d’octubre del 2017, malgrat la dura repressió que vam haver de suportar, vam posar l’Estat espanyol contra les cordes. L’1 i el 3 d’octubre de 2017 van ser una gran victòria i vam tenir la independència més a prop que mai.

Han passat cinc anys i molts de nosaltres continuem preguntant-nos què va passar exactament aquell mes d’octubre de 2017.

Els polítics no tenien res preparat per al dia després del referèndum? Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament el 2017, deia: “Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol”. Ernesto Elkáizer en el seu llibre “Cataluña año cero”, tot reflectint una conversa del president Puigdemont amb Marta Pascal i David Bonvehí, el primer confessa: “No tenim res preparat per a després de la declaració d’independència.”

Durant aquests darrers anys, els independentistes ens hem anat preguntant si els nostres representants volien fer realment el referèndum. Si estaven disposats a fer efectiva la independència. Aquests dubtes es van anar confirmant amb les declaracions que va fer en aquest mateix programa Natàlia Esteve, vicepresident de l’Assemblea el mes d’octubre de 2017, quan va afirmar que “no hi havia res fet perquè ningú s’esperava que passés. En Jordi Sánchez sempre em va dir que no se celebraria el referèndum. Les seves instruccions eren que no s’havia de votar, que el que calia era fer una cua amb el vot a la mà per poder difondre les imatges.”

L’engany pren unes dimensions considerables perquè no només afecta als polítics, sinó al propi “Estat Major” que incloïa l’Assemblea i Òmnium. Com és possible que el president de l’ANC no confiés que el referèndum s’acabaria fent? Com és possible que, en paraules seves del 30 de setembre, deia que “obtenir un milió de vots ja seria un èxit desbordant"? Per què es va desactivar l’operació que l’Assemblea tenia preparada des de feia molt de temps per defensar el resultat de les urnes?

Els dos articles/carta del mes de juny de 2021 “Mirant al futur” d’Oriol Junqueras, publicada a l’ARA i a la Sexta i “L’1 d’octubre no va ser un error”, que Jordi Sánchez va publicar  a l’ARA van acabar de reblar el clau de l’engany i la rendició.

Avui, cinc anys després del referèndum, sentir-te enganyat no ha provocat, en cap cas, el desànim ni molt menys la retirada en la lluita per la independència. El moviment independentista està reconduint el desencís, la indignació i la ràbia transformant-ho en energia positiva per continuar avançant en aquesta llarga lluita per la llibertat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana de l’activista i defensor dels drets civils dels negres nord-americans conegut com a Malcom X

Quan les persones estan tristes no fan res, només ploren la seva condició, però quan estan enfadats, provoquen el canvi.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 30 de març del 2022

El castellà posa el peu a la Llei de Política Lingüística. "Decàleg irreverent per a la defensa del català". El Full de ruta 2022-2023 de l'ANC

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 28 de març de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Gerard Furest, filòleg, professor català secundària, redactor del  digital de cultura Núvol

David Fernández, vicepresident de l’ANC

“Modificarem la normativa per blindar la immersió lingüística” Aquesta és la frase que va pronunciar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de la primera cimera sobre la llengua que va tenir lloc el desemble de l’any passat.

El principi d’acord a què van arribar ahir JxCat (a darrera hora sembla que se’n vol desmarcar) ERC, Comuns i PSC sobre la reforma de la Llei de Política Lingüística ha fet esclatar entitats, associacions i sindicats d’ensenyament.

El redactat actual de la Llei diu que El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

La proposta acordada pels partits proposa que digui El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3.

No pot haver-hi cap mena de dubte sobre l’abast dels canvis en la Llei. De fet és una claudicació definitiva i que permetrà, ara ja de manera oficial, la fi de la immersió lingüística.

Per què des del Govern se’ns diu que és “una solució intel·ligent”?

Perquè al  Govern, que no està disposat a desobeir ,se li ha acudit una manera possible d’esquivar  la sentència  i és reformant la Llei de Política Lingüística. D’aquesta manera deixa en mans dels centres educatius, i del seu propi projecte lingüístic, la possibilitat que el castellà sigui, tal com diu la proposta, la llengua “normalment” emprada com a llengua vehicular i del sistema d’aprenentatge educatiu

Amb aquesta modificació, el Govern “normalitza” la situació actual, que no és altra que la ja coneguda que hi ha molts centres educatius que des de fa anys ja no fan immersió lingüística i on el castellà és la llengua usada més habitualment. Així pretenen “protegir” aquells centres on encara es practica la immersió o si més no s’hi apropen força.

Normalitzar” una situació totalment injusta i deixar en mans de cada centre l’execució del seu propi projecte lingüístic és rendir-se davant d’aquells que des de fa segles s’esforcen per assimilar-nos lingüísticament, culturalment i nacionalment.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

Frase de la setmana, de l’escriptor Pacon Candel autor de "Els altres catalans":

“Si ets aquí, ets català; excepte que et fiquis al cap que no et dóna la gana de ser-ho.”

En qualsevol moment e l Tribunal Suprem pot fer efectiu el seu posicionament sobre el recurs de cassació que la defensa d’Adrià Sas va presentar el passat 24 de febrer. Adrià Sas pot ser ja definiitvament condemnat a uan sentència  de 3 anys, 6 mesos i 1 dia de presó per un delicte de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Els fets van passar durant les protestes  davant el Parlament de Catalunya, l’1 d’octubre de 2018, en el primer ’aniversari del referèndum per la independència.

El nostre pensament està amb l’Adrià i amb tots els empresonats, represaliats i exiliats. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 14 de maig del 2021

Sense acord per fer realitat el 52%. Congrés d'Independències Unilaterals. Assemblea General i Full de ruta 2021-2022 ANC.

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 13 de maig de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

David Fernández,  vicepresident ANC

Albert Jaime,  membre del SN de l’ANC

Carles Suárez, excoordinador ANC Anglaterra

Davantal

Aquest nostre país, aquest  nostre petit món independentista està farcit de batalles, petites i grans... d’il·lusions i esperances, petites i grans... de baralles i malentesos, petits i grans... grans... grans... de derrotes, de victòries, de caure, de caure, de caure i de tornar-nos a aixecar, a aixecar a aixecar... I passen els anys, i les dècades i fins i tot els segles i aquí estem... sempre hi som, malgrat tot, hi som... hi som sempre i continuem... continuem anant-hi, anant-hi... anant-hi...

Ara bé, l’espectacle que estan oferint els polítics i partits independentistes és del tot depriment. Incapaços d’arribar a acords concrets per establir una estratègia comuna es llencen desesperadament els plats al cap els uns als altres. Incapaços de representar dignament el 52% dels vots que el poble els ha atorgat. On han quedat les velles proclames? En quin racó del mals endreços heu enterrat l’1 i el 3 d’octubre?

Avui, en aquest davantal, vull donar la veu a una persona anònima. Un vell amic que m’ha fet arribar per whatsapp un missatge de veu, una trista reflexió producte d’aguantar ara sí, ara també, la decepció:

Tal com me l’enviat el reprodueixo. No he canviat ni una coma:

Avui, vull dir-vos unes paraules dedicades a tots els polítics catalans de signe independentista. Mai no m’hauria pogut creure que us podria dir falsos i mentiders i, per extensió, inútils. Heu fet perdre una il·lusió que la bona gent de Catalunya teníem clavada al cor, de ser independents. De ben segur que no està bé criticar perquè tots tenim fallides, no és una crítica, és un “despreci”. Com us heu atrevit a jugar amb nosaltres! Us vam donar el vot per treballar junts cap al camí desitjat i programat que, vosaltres mateixos, vau preveure. Nosaltres hem fet la feina, l’hem feta.

Desitjo anar a unes noves eleccions perquè pugueu veure a les urnes el que la majoria del poble català pensa de vosaltres i que, vosaltres, heu fet que tinguem aquest pensament. Us heu guanyat quedar sols, perquè no teniu vergonya. No sou polítics. No vull que em governi gent com vosaltres. No vull.

No puc creure que havent tingut tan a mà les coses, les hàgiu pogut fer tan malbé com ho heu fet. El 52% dels vots era per parlar d’altra manera. Ja no es tracta d’enfrontar-se amb ningú. Ja no es tracta de fer grans coses. Però sí que es tracta de respectar molt la idea que es portava. Com us heu cregut que podíeu fer el que esteu fent! Es sincerament aberrant. Ens heu fet perdre la confiança. No demaneu ni més trobades, ni més autopistes plenes. No hi serem. Us ho heu de guanyar pas a pas tot el que vulgueu fer.. si convé per al país, no per a vosaltres. 

Visca la Catalunya lliure que porto al cor.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del dramaturg anglès William Shakespeare:

Llavors, i només llavors, sabràs realment el que ets capaç de suportar, que ets fort i que podràs anar molt més lluny del que pensaves quan creies que no podies més. És que realment la vida val quan tens el valor d’enfrontar-t’hi.

Marxem una setmana més amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui, tot el suport a la Laia Estrada.... Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 6 de novembre del 2020

Crisi a l'ANC? Parlem amb el vicepresident David Fernández. Analitzem la darrera enquesta del CEO

Vull una resposta emès el 5 de novembre de 2020 per ETV Llobregat

9a temporada

Convidats:

David Fernández,  vicepresident ANC

Olga Amargant, advocada

Francesc Abad, analista polític.      

El mes de març passat, l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar la seva VIII Assemblea General Ordinària en el marc de la qual es va aprovar el Full de Ruta 2020. En aquest Full de Ruta s’especificava de manera concreta quina havia de ser la posició de l’Assemblea davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Tot i així, el Secretariat Nacional va decidir convocar una reunió el passat 25 d’octubre per decidir, malgrat constar en el Full de Ruta, quin havia de ser el posicionament de l’organització en els eleccions previstes per al proper 14 de febrer.

Aquest darrer plenari va resultar molt conflictiu i ha acabat provocant la dimissió de sis membres del SN, quatre dels quals pertanyen al Comitè Permanent. Els diferents mitjans han parlat d’una crisi sense precedents a l’Assemblea Nacional Catalana.

Una crisi que possiblement no és d’ara, sinó que ha anat creixent i s’ha anat enquistant en el si del SN de l’ANC. Problemes que arrenquen de fa uns anys amb la presidència de Jordi Sánchez i que s’han anat accentuant des que Elisenda Paluzie està al capdavant de l’organització. 

El primer que hauríem de tenir tots ben present és que cal diferenciar entre el Secretariat Nacional (SN) de l’ANC, que és un òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals i allò que realment és l’Assemblea, que són els seus associats i, per damunt de tot, les seves assemblees de base, altrament dites territorials, sectorials o exteriors. Aquesta és la veritable, única i gran força de l’Assemblea.

Crisi a l’ANC? En tot cas hauríem de parlar de crisi en el SN de l’organització.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del polític britànic Winston Churchill:

Un optimista veu una oportunitat en qualsevol calamitat. Un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 8 de setembre del 2020

Un 11-S marcat per la COVID-19. La Crida, liquidació en 15 dies. Analitzem l'enquesta de La Vanguardia (Primer programa 9a temporada de Vull una resposta)

 

Primer programa de la novena temporada de VULL UNA RESPOSTA, emès el 7 de setembre de 2020

Convidats

David Fernández, vicepresident de l’ANC

Francesc Abad, analista polític

Josep Lluís Fernández, coordinador corrent d’esquerres de la Crida

Avui, 7 de setembre de 2020, el Vull una resposta inicia la seva novena temporada d’emissió ininterrompuda. Malauradament, la comencem com la vam acabar: des de casa, però intentant que aquest programa que ens ha acompanyat des de l’octubre de 2012 continuï portant-vos l’actualitat de la política catalana en general i molt especialment del moviment independentista

El 17 de juliol passat emetíem el darrer programa de la temporada del Vull una resposta. En el davantal destacàvem tres temes: El postconfinament no acabava de funcionar i es començaven a produir diversos brots de coronavirus arreu del país: La més que probable dissolució de la Crida i la nova etapa que iniciava l’Assemblea Nacional Catalana.

Des d’aquell dia, els contagis per coronavirus s’han disparat a l’Estat espanyol, que presenta les pitjors xifres d’Europa. A Catalunya es produeixen mil casos diaris de contagis i tot això a una setmana de l’inici del curs escolar.

En poc més de 15 dies es va liquidar la Crida. Les bases van decidir de forma majoritària dissoldre's com a força política per convertir-se en "fundació de suport al nou partit", el nou JxCat del president Puigdemont. Ara tot resta pendent de l’Assemblea General que tindrà lloc d’aquí a pocs dies i que ha d’implementar els resultats de la consulta.  

L’Assemblea Nacional Catalana ha hagut d’adaptar a la Covid-19, el proper l’11 de setembre. Concentracions delimitades de proximitat. Control estricte dels accessos. Inscripcions prèvies.

La fusió de CaixaBank amb Bankia és la fi del sistema financer català, ha afirmat l’historiador d’economia Francesc Cabanes, i ha afegit “és un cop de sabre al procés independentista.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana.... un petit poema del poeta i artista Joan Brossa

'Mentre el meu amor vigila les cantonades,

pinto amb un esprai vermell en una paret:

Visquen els Països Catalans!

Els dies i els anys passen i nosaltres hem de continuar marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!


divendres, 24 de gener del 2020

VÍDEO: El Consell per la República i els Consells locals. El paper de l'ANC el 2020. Trobada d'assemblees de base de l'ANC. Judici a la cúpula dels Mossos (Darrer programa de Vull una resposta)

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

David Fernández,  Membre del Secretariat Nacional de l'ANC
Montserrat Rossell, coordinadora sectorial empresaris ANC
Francesc Cara, empresari

Davantal

Una vegada més hem de començar aquest programa parlant d’uns dies realment tràgics. El temporal Glòria ha colpejat amb força els Països Catalans. Espectaculars onades de fins a 12 metres. L’escuma envaint les poblacions costaneres de Tossa o de Banyuls. El desbordament de la Tordera que ha ocasionat autèntiques destrosses en les infraestructures i també en els conreus. Devastació també als conreus del Maresme. El perill constant de desbordament del Ter, l’Onyar i el Fluvià. També a Mallorca, on les ones de més de sis metres van obligar a desallotjar algunes cases de Portocolom. El Delta de l’Ebre ha patit especialment la duresa del temporal que ha inundat 3.000 hectàrees d’arrossars i ha erosionat bona part del litoral. Un Delta de l’Ebre que ja fa massa anys que demana mesures per preservar aquest fràgil espai natural. Veïns desallotjats. Destrosses a les vies fèrries, carreteres tallades. Quantiosos danys al litoral de València i Castelló. Els ports de València, Gandia i Sagunt han patit el temporal més intens dels últims 30 anys. I el més greu de tot plegat....el temporal Glòria ha deixat, de moment, un balanç de 5 persones mortes al País Valencià i 4 morts i un desaparegut al Principat.

Jules Verne va dir: “Podem desafiar les lleis humanes, però no podem resistir-nos a les naturals”

Ha començat a l’Audiència Nacional el judici contra el major Trapero, acusat de rebel·lió,  i contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El Major Trapero s’ha desvinculat totalment de les decisions del govern de Puigdemont, ha acusat d’irresponsabilitat les declaracions fetes pel Govern en el sentit que els Mossos garantirien el referèndum i ha tornat a afirmar que el cos estava preparat per si s'havia de detenir el president i els consellers després de la declaració d'independència del 27-O.

El Consell per la República a l’exili i els Consells Locals a l’interior de país, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana són dos dels pilars imprescindibles sobre els quals ha de gravitar l’estratègia d’aquesta segona fase del procés d’independència.

La ciutadania, però, encara manté algunes incògnites o dubtes a l’entorn del Consell per la República i del paper que han de tenir els Consells locals a l’interior del país. També, per a alguns, l’Assemblea Nacional Catalana ha anat perdent protagonisme i, sobretot, aquella força que tenia davant dels partits polítics. Manté la seva capacitat de convocatòria gràcies, com sempre ha estat, a la seva gran xarxa d’implantació, la més important i nombrosa del país. En aquest sentit, hi ha una bona part d’assemblees de base que creuen que l’Assemblea es troba en una cruïlla històrica i que li cal, imperiosament, un canvi de rumb, un replantejament. Que cal una segona etapa de l’ANC que doni resposta a la pregunta “Quin ha de ser el paper de l’ANC en el context polític actual?”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

divendres, 18 d’octubre del 2019

VÍDEO: Analitzem la sentència i la resposta de país. Marxes, incidents, vaga general (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany 
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

Roser Palol SN de la Intersindical

Jordi Domingo advocat i coordinador de l'advocacia de Catalunya

David Fernández SN de l’ANC i coordinador de Fem República 

Davantal 

En dies com avui, no és gens fàcil redactar el davantal del programa. Dies convulsos en què es barregen infinitat de sentiments i sensacions. Dies en què cal fer front a les pròpies contradiccions i en què costa molt trobar les paraules adequades que, alhora, siguin clares i encertades.

La condemna de prop de cent anys per als presos polítics catalans ha estat el desencadenat que ja feia temps que s’esperava. La gent ha ocupat el seu espai, el carrer, de mil maneres diferents. Les mobilitzacions espontànies de dilluns que van acabar amb l’ocupació, de manera totalment pacífica, de l’aeroport de Barcelona. Lles Marxes per la Llibertat que recorren el país per confluir a Barcelona, demà, divendres, en un dia de vaga general. Les nits de confrontacions entre els manifestants i la policia, on s’han traspassat algunes línies vermelles de la no violència.

Algunes de les accions que s’han viscut aquestes darreres nits, sobretot a Barcelona, em fan sentir, si més no, preocupat.  Abans d’ahir, fins a la matinada, va estar cremant el centre de Barcelona i altres localitats. Ahir, es van cremar alguns cotxes i es van llançar objectes, pedres, pirotècnia i alguns còctels molotov contra la policia.

És cert i cal no oblidar-ho que la violència primera sempre ha estat de part de l’Estat i que ve de molt lluny. En els darrers temps, de la repressió iniciada l’octubre de 2017 i que ha culminat, de moment, amb les dures sentències per als presos polítics. És cert, i cal no oblidar-ho, que el cos de Mossos està farcit d’agents i també de comandaments, molts d’ells provinents dels cossos estatals, que no és que no estiguin amb nosaltres, és que estan radicalment en contra. És cert, i cal no oblidar-ho, que bona part d’aquesta policia, catalana i espanyola, acompanyen els provocadors habituals que arrosseguen grups de gent molt jove que no són capaços d’adonar-se que els segueixen el joc, que no és altre que  fomentar el relat de la violència. És cert, i cal no oblidar-ho, que determinades accions dels manifestants no poden excusar de cap manera l’actuació violenta dels cossos policials.

Però també és cert, i aquí entren en joc les pròpies contradiccions, que tots els que estem per la desobediència civil i la lluita no violenta no podem acceptar, malgrat poder arribar a entendre-les, segons quines accions. Accions que creiem no afavoreixen de cap manera la lluita per la independència.

Aquesta setmana, s’ha publicat un document titulat “Sobre la lluita noviolenta contra la sentència” M’agradaria compartir amb tots vosaltres dos dels paràgrafs:

La lluita no violenta demana aprendre a gestionar la por, la ràbia, la tristesa, la impaciència... perquè cadascú pugui donar una resposta més intel·ligent que la resposta instintiva que vol provocar les violències estructurals, culturals i repressives.

La lluita noviolenta demana unes accions coherents amb aquesta estratègia que canalitzin aquestes actituds intel·ligents, que tinguin objectius concrets, assolibles que portin a l’objectiu final.

En l’actual context, la crida a la mobilització no pot ser només la crida a accions de carrer que fàcilment permeten construir relats d’enfrontaments i que poden fer confondre qui són els adversaris reals.

En parlem de tot plegat amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem!

divendres, 28 de juny del 2019

VÍDEO: El col·lectiu Ales i LLum, poesia per als presos. ANC:11 de setembre i Consum estratègic (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 26 de juny de 2019


Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Anna Gorina Col·lectiu Ales i Llum

Víctor Espiga Col·lectiu Ales i Llum

David Fernández Secretariat ANC Coordinador Comissió Fem República

Davantal

L'incendi que es va declarar ahir a la Ribera d'Ebre continua sense control i ha cremat ja més de 6.000 hectàrees. Des del Vull una resposta i des d'ETV Llobregat volem fer arribar el nostre suport i la nostra solidaritat a tota la gent de la zona: Flix, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Bovera, Maials... El nostre agraïment i respecte més profund per a tots els proessionals i voluntaris, per a tota la gent que ara mateix està lluitant contra el foc, amb el desig que ben aviat ppugi ser controlat i sufocat.

Els presos polítics ja són a Catalunya.  Carme Forcadell i Dolors Bassa van fer el viatge d’una tirada i ja són al Mas d’Enric i al Puig de les Basses, respectivament. En canvi, el trasllat d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ha estat esperpèntic. Han fet el viatge en dos dies, amb parades a Valdemoro, Zuera i Brians, abans d’arribar a Lledoners. Un trasllat humiliant. 

Objectiu Independència. Aquest és el lema i el missatge amb què l’Assemblea convoca a la manifestació de l’11 de setembre d’enguany. La concentració tindrà lloc en els sis carrers que desemboquen a la plaça d’Espanya de Barcelona. En la presentació que es va fer ahir, la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie va dir: “Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític” I ha remarcat la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència.

Consum estratègic, la campanya de l’Assemblea que va començar el novembre de l’any passat, va iniciar dijous la seva segona fase. A partir d’ara, el web consumestrategic.cat comptarà amb un cercador que permetrà buscar empreses a partir de diversos criteris.  Des que es va impulsar la campanya Consum Estratègic, s’han dut a terme 148.000 canvis de contractes, 115 xerrades i 92 fires fetes a tot el país.

Joaquim Forn, en el seu llibre “Escrits de presó”, diu: “Una altra cosa curiosa és la gran quantitat de persones que escriuen poesia i ens fan arribar els seus versos o fins i tot llibres que han publicat amb els seus poemes. Fins i tot hi ha un col·lectiu, Ales i Llum que periòdicament ens envia cartres amb algun poema.” En el Vull una resposta d’avui, podrem conèixer millor aquest col·lectiu: Ales i Llum.

Des seguida ens hi posem. Som-hi. Comencem!

divendres, 9 de novembre del 2018

VÍDEO: Consum estratègic. Referèndum Nova Caledònia. Actualitat política catalana (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 8 de novembre  de 2018
Consum estratègic. Referèndum Nova Caledònia. Actualitat política catalana


Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

David Fernández,  del Secretariat Nacional de l'ANC. Coordinador de la comissió Fem República!
Tomàs Callau, de la Federació d'Entitats de la Mediterrània
Mireia Sala,  estudiant de Dret i de Ciències Polítiques
Josep Pedrol,  economista 

Les fiscalies del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional han presentat aquest divendres els seus escrits d'acusació contra els líders independentistes i els quatre càrrecs dels Mossos processats. En total l’Estat demana 214 anys per als acusats. L’acusació particular que exerceix el partit ultradretà demana fins a més de 700 anys de presó per als inculpats. Les acusacions inclouen els delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència.

Tot això passa mentre els descrèdit de la justícia espanyola va en augment. Aquesta ha estat una altra setmana horribilis per a la Justícia espanyola. Dimarts, va rebre un cop molt fort amb la sentència del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg que va sentenciar que Arnaldo Otegui no va tenir un judici just. Ahir, el Tribunal Suprem culminava un joc dels despropòsits dictaminant, per 15 vots a favor i 13 en contra, que són els clients els que han de pagar l’impost d’Actes Jurídics Documentats. I, per si fos poc, el muntatge policial sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco es desploma totalment després que ahir, després de set mesos de malson, l’Audiència Nacional abandonés la causa per terrorisme que tenien oberta. 

La Justícia espanyola es troba en caiguda lliure de desprestigi. I la frase del musicòleg i filòsof francès Vladimir Jankélevitch sembla més apropiada que mai:  Pare, no els perdonis, que saben què fan. 

Molts temes, doncs, per al Vull una resposta d’avui. Perquè també volem parlar del referèndum d’autodeterminació que va tenir lloc a Nova Caledònia en què va guanyar el NO per un 56,67%. I coneixerem una de les campanyes importants que avui mateix ha presentat l’ANC: Consum estratègic. 

I esperem tenir temps per comentar l’informe sobre la vulneració de drets a Catalunya durant l'1-O i l'aplicació del 155 que ahir va presentar Rafael Ribó, Síndic de Greuges.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Comencem!

dilluns, 19 de juny del 2017

Els empresaris volem saber (Darrer programa de Vull una resposta)

Emès el dijous 15 de juny de 2017

Parlem amb David Poudevida, president del Fòrum empresarial Creiem en Catalunya, organitzadors del cicle de conferències "Els empresaris volem saber". Després tertúlia d'actualitat política.

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
David Poudevida, empresari i president de Creiem en Catalunya
David Fernàndez, empresari, membre del Cercle Català de Negocis
Mireia Galceran politòloga
Jaume Marfany, activista. Vicepresident CAL

Els empresaris volem saber. Aquest és el títol d’un cicle de conferències que intenta donar la veu a persones del sector per expressar el seu punt de vista i els seus dubtes sobre els reptes que planteja l’economia catalana. Aquest cicle ja s’ha celebrat, amb un gran èxit d’assistència, a Tarragona, Lleida i Girona. I aquest proper 20 de juny arribarà a Barcelona. Una conferència que radiografiarà el futur econòmic i empresarial del país. Els empresaris tenen por? Votaran aquest proper 1 d’octubre encara el referèndum sigui unilateral? Quines conseqüències pot tenir això per a l’economia catalana? Avui nosaltres  volem escoltar què hi diuen els empresaris. 

Fa uns mesos, Antoni Abad, president de la CECOT, deia: "Els empresaris catalans fa dècades que plantegem la necessitat de tenir un país homologable internacionalment. O canviem el país o canviem de país. Refundar o fundar". .

De seguida, ens hi posem. Som-hi. Comencem.