A-N Jaufre Rudel outra mar és un sirventès escrit per Marcabrú[1]
que sembla indicar que Rudel es trobava a Orient formant part d’alguna
expedició de les Croades. Hi ha un altre fet que també corrobora aquesta
hipòtesi i és la referència que fa el trobador en les seves composicions de
determinats personatges:
Car
si l’auran en Caersi
En
Bertrans e·l coms en Tolza, a, a.[2]
Tramet
lo vers, que chantam
En
plana lengua romana,
A·N Hugo Bru per Filhol[3]
En efecte, el comte de Tolosa, Alfons Jordan, i el
seu fill natural Bertran, citats en el primer fragment, així com Hugues VII de
Lusignan, mencionat en el segon, van prendre part en l’expedició que,
capitenajada pel senyor del trobador, el comte d’Angulema, Guilhem VI, va
arribar per mar a San Juan d’Acre el 13 d’abril de 1148. És perfectament verossímil,
doncs, que Rudel prengués part en aquesta croada. A partir d’aquí, es perden
les dades sobre la seva vida. Possiblement, va morir a Terra Santa.
La Vida ens diu, però, que Jaufré va morir en
braços de la comtessa de Trípoli, a causa de la qual, i per la voluntat de
veure-la, s’havia fer croat: E per voluntat de leis vezer, el se croset e
mes en se mar…/…E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al sieu leit,
e pres lo entre sos bratz…/…et enaissi el mori entre sos bratz.[4]
Si bé ningú pot afirmar la veracitat o no d’aquest final, sí que una part
de la crítica ha sostingut que l’amor de Jaufré Rudel, a qui va dedicar bona
part del seu cançoner, era una dona real.[5]
Altres, però, mantenen la tesi que l’amor de lohn és una metàfora, una
al·lusió o fins i tot que pot tenir una interpretació mística. Sigui com sigui,
l’obra de Rudel ens mostra una autèntica reflexió sobre l’amor, fins al punt
que no és possible pensar en el mite de l’amor a Occident sense pensar en
Jaufré Rudel.
[1]
Marcabrú va ser un trobador que va escriure la seva obra entre 1130 i 1149. No
se’n coneixen gaires coses de la seva vida. Alguns diuen que primer va ser un
joglar i altres que va ser un clergue dedicat a escrure en provençal. En les
dues Vides que se’n coneixen es fa referència al seu origen humil.
[2]
Rudel, Jaufré. No sap chantar qui so non di. (V. 35-36).
[3]
Rudel, Jaufré. Quan lo rius de la fontana. (V. 30-32).
[4]
Anònim. Vida de Jaufré Rudel.
[5]
S’especula amb Melisenda, filla de Raimon II de Trípoli; la seva mare, Odierna,
esposa de Raimon II; Leonor d’Aquitania, esposa de Lluís VII de França.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada