Santiago Espot ha estat citat
a declarar, demà, 7 de novembre, davant l’Audiència Nacional com a investigat
per l’autoria del “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i al rei FelipVI”. La Fiscalia General de l’Estat espanyol considera el fet com un delicte d’injúries molt greus a la Corona
i també d’ultratge als símbols d’Espanya.
A hores d’ara, em sobta l’escàs
ressò, no només a nivell mediàtic, sinó també a nivell polític i ciutadà del
que es produirà aquest dilluns. Si no és perquè el mateix Santiago Espot hagi
expressat que vol afrontar aquesta situació sense gaire enrenou (cosa que m’estranyaria
moltíssim) em costa d’entendre el silenci de la gran majoria de partits
polítics i de les entitats de la societat civil. Que jo conegui, ni des de l’ANC
ni des d’Òmnium han manifestat cap suport públic a Santiago Espot, si més no,
jo mateix com a membre de l’Assemblea no he rebut cap comunicat ni correu en
aquest sentit. L’única reacció coneguda és la del col·lectiu #MoltesMercès que
ha convocat una concentració davant de la delegació del govern espanyol per al
mateix 7 de novembre a les 19h per denunciar aquestes accions obertes arran de
la xiulada en la final de copa del 2015.
Ens trobem en la fase final
del procés d’independència que es caracteritzarà, en un dels seus múltiples
vessants, per l’atac i la repressió constant dels òrgans judicials de l’Estat
espanyol, principalment, contra càrrecs electes, però, com es pot veure en el
cas de Santiago Espot, no n’estem exempts les persones que no tenim cap suport
específic de cap partit parlamentari, ni de cap institució municipal o
nacional.
Santiago Espot és el primer
membre de la societat civil cridat a declarar davant l’Audiència Nacional per
exercir la seva llibertat d’expressió en favor de la independència del país.
Els càrrecs que se li imputen són greus. Constitueixen un delicte tipificat en
el codi penal espanyol. Per injúries a
la Corona, es preveuen penes de presó que poden anar de quatre fins a
vint-i-quatre mesos. Pel delicte d’ultratges als símbols d’Espanya les penes
van des de la multa fins a la presó, de set a dotze mesos.
Per culminar amb èxit aquest procés d’independència ens cal unitat d’acció i una estratègia comuna entre les institucions, els partits i la societat civil organitzada. Ens cal una unitat d’acció i una estratègia comuna, també, en tots els casos que pateixin la repressió judicial espanyola, ja sigui en exercici del seu càrrec electe, ja sigui en exercici de la llibertat d’expressió individual o col·lectiva. Sense diferències de cap mena.
Per culminar amb èxit aquest procés d’independència ens cal unitat d’acció i una estratègia comuna entre les institucions, els partits i la societat civil organitzada. Ens cal una unitat d’acció i una estratègia comuna, també, en tots els casos que pateixin la repressió judicial espanyola, ja sigui en exercici del seu càrrec electe, ja sigui en exercici de la llibertat d’expressió individual o col·lectiva. Sense diferències de cap mena.
O una DIU, o valdrà més plegar.
ResponEliminaMoltes Mercès pel teu comentari i suport a en Santiago Espot, Jaume Marfany!!
ResponElimina