dimarts, 29 de novembre de 2016

La guitarra "espanyola" (Davantal de LA CLAU de la nostra història)


Francesc Guerau, Joan Carles Amat, Andrés Segovia, Agustín Castellón "Sabicas, Narciso Yepes, Baden Powell, Miquel Llobet, Paco de Lucía, Raimundo Amador, Jimmy Hendrix....

Tots aquests noms tenen un element comú, tots han estat o són grans mestres de la guitarra.

Els orígens i evolució de la guitarra no són gaire clars. En els segles XI i XII hi ha dos tipus de “guitarres” la morisca o mandora, similar al llaüt o a la mandolina,  i la guitarra llatina, una evolució de l’antiga cítara. Els dos tipus de guitarra van coexistir durant el segle XIII amb la viola de mà, instrument precursor de la guitarra moderna molt vinculat a la Corona Catalanoaragonesa.

La guitarra no va aconseguir arribar a desenvolupar tot el potencial fins a finals del segle XVIII, quan algunes guitarres van començar a fer-se amb sis cordes simples: abans tenien una corda simple i quatre ordres (parells de cordes).

Durant el segle XVI apareix el tractat més antic sobre la guitarra clàssica que va ser publicat a Barcelona per Joan Carles Amat sota el títol de “Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes”.

La guitarra ha anat evolucionant durant els darrers segles i avui en dia podem trobar des de la guitarra flamenca, l’acústica, l’elèctrica o l’electroacústica, seguides d’un munt de variacions  des de guitarres sense trast a la guitarra amb 8 cordes tot passat per la guitarra baríton, la guitarra amb doble diapasó i moltes altres.

A LA CLAU de la nostra història d’avui parlarem de la guitarra, dels seus orígens i evolució, des de l’Edat Mitjana fins el segle XVII, on es generalitza l’expressió “guitarra espanyola”.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada