Francesc Guerau, Joan Carles
Amat, Andrés Segovia, Agustín Castellón "Sabicas, Narciso Yepes, Baden
Powell, Miquel Llobet, Paco de Lucía, Raimundo Amador, Jimmy Hendrix....
Tots aquests noms tenen un
element comú, tots han estat o són grans mestres de la guitarra.
Els orígens i evolució de la
guitarra no són gaire clars. En els segles XI i XII hi ha dos tipus de
“guitarres” la morisca o mandora, similar al llaüt o a la mandolina, i la guitarra llatina, una evolució de
l’antiga cítara. Els dos tipus de guitarra van coexistir durant el segle XIII
amb la viola de mà, instrument precursor de la guitarra moderna molt vinculat a
la Corona Catalanoaragonesa.
La guitarra no va aconseguir
arribar a desenvolupar tot el potencial fins a finals del segle XVIII, quan algunes
guitarres van començar a fer-se amb sis cordes simples: abans tenien una corda
simple i quatre ordres (parells de cordes).
Durant el segle XVI apareix el
tractat més antic sobre la guitarra clàssica que va ser publicat a Barcelona per
Joan Carles Amat sota el títol de “Guitarra española y vandola, en dos maneras
de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes”.
La guitarra ha anat
evolucionant durant els darrers segles i avui en dia podem trobar des de la
guitarra flamenca, l’acústica, l’elèctrica o l’electroacústica, seguides d’un
munt de variacions des de guitarres
sense trast a la guitarra amb 8 cordes tot passat per la guitarra baríton, la
guitarra amb doble diapasó i moltes altres.
A LA CLAU de la nostra
història d’avui parlarem de la guitarra, dels seus orígens i evolució, des de
l’Edat Mitjana fins el segle XVII, on es generalitza l’expressió “guitarra
espanyola”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada