dissabte, 3 de desembre de 2016

El poble prohibit (Davantal de LA CLAU de la nostra història)


11 de setembre de 2012. Més d’un milió de persones envaeixen democràticament i pacíficament els carrers de Barcelona. És una manifestació diferent. De fet, és més una concentració que no pas una manifestació, perquè la gent no es pot moure del lloca causa de la gran aglomeració de persones. És una manifestació en positiu, hi ha il·lusió i projecte de futur. És una manifestació transversal, pel que fa a les ideologies i a les classes socials. També transversal des del punt de vista generacional. Així  ens hem acostumat va veure i a viure concentracions i manifestacions en què participava tota la família. Avis i àvies, pares i mares, fills i filles i fins i tot nadons hem omplert a vessar els carrers, sobretot de Barcelona, però també d’arreu de Catalunya.

El 2013, novament la gent va sortir al carrer, aquesta vegada per formar una gran cadena humana des de El Pertús fins a Alcanar. El 2014, el 2015, el 2016.... El 9 de novembre de 2014, més de 2 milions tres-centes mil persones van desafiar l’Estat espanyol i van anar a votar en un acte de sobirania popular sense precedents.

El procés d’independència català és, com totes les seves accions al carrer, únic i diferent. Un procés carregat d’il·lusió i convenciment, però també de molta força i coratge. Un procés que, sens dubte, passarà als llibres d’història.

Avui, a LA CLAU de la nostra història parlarem d’un documental quebequès: “La peuple interdit” “El poble prohibit. Una mirada quebequesa al procés català.”. Un relat cinematogràfic que ens transporta al cor de les més grans manifestacions d’Europa, enmig de militants que desafien les prohibicions de la justícia espanyola per exigir un procés democràtic digne de les seves aspiracions: una Catalunya independent.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada