11 de setembre de 2012. Més
d’un milió de persones envaeixen democràticament i pacíficament els carrers de
Barcelona. És una manifestació diferent. De fet, és més una concentració que no
pas una manifestació, perquè la gent no es pot moure del lloca causa de la gran
aglomeració de persones. És una manifestació en positiu, hi ha il·lusió i
projecte de futur. És una manifestació transversal, pel que fa a les ideologies
i a les classes socials. També transversal des del punt de vista generacional.
Així ens hem acostumat va veure i a
viure concentracions i manifestacions en què participava tota la família. Avis
i àvies, pares i mares, fills i filles i fins i tot nadons hem omplert a vessar
els carrers, sobretot de Barcelona, però també d’arreu de Catalunya.
El 2013, novament la gent va
sortir al carrer, aquesta vegada per formar una gran cadena humana des de El
Pertús fins a Alcanar. El 2014, el 2015, el 2016.... El 9 de novembre de 2014,
més de 2 milions tres-centes mil persones van desafiar l’Estat espanyol i van
anar a votar en un acte de sobirania popular sense precedents.
El procés d’independència
català és, com totes les seves accions al carrer, únic i diferent. Un procés
carregat d’il·lusió i convenciment, però també de molta força i coratge. Un
procés que, sens dubte, passarà als llibres d’història.
Avui, a LA CLAU de la nostra
història parlarem d’un documental quebequès: “La peuple interdit” “El poble
prohibit. Una mirada quebequesa al procés català.”. Un relat cinematogràfic que
ens transporta al cor de les més grans manifestacions d’Europa, enmig de
militants que desafien les prohibicions de la justícia espanyola per exigir un
procés democràtic digne de les seves aspiracions: una Catalunya independent.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada