dimarts, 13 de desembre del 2016

La República d'Espanya contra Catalunya (Davantal programa LA CLAU de la nostra història)


Estoy haciendo la guerra por España y para España. Por su grandeza y para su grandeza. Se equivocan los que otra cosa supongan. No hay mas que una nación: ¡España!

Alguns podríeu pensar que aquestes paraules van ser pronunciades per algun franquista o fins i tot pel mateix Franco. Res més lluny de la veritat. Són paraules pronunciades l’any 1937 per Juan Negrín president del govern espanyol durant la República.

Les hemeroteques històriques ens permetre conèixer altres discursos similars com el president de la República espanyola l’any 1930 que afirmava:

Yo nunca he sido españolista ni patriotero. Pero antes estas cosas me .indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderiamos nosotros o nuestros hijos o quien fuere. Pero esos hombres son inaguantables. Acabarian por dar la razón a Franco.

Des del final de la dictadura de Primo de Rivera i el Pacte de Sant Sebastià, el 1930, les discussions i enfrontaments entre republicans espanyols i catalans van ser continus.

La proclamació de la República catalana el 14 d’abril de 1931 i les pressions del govern de Madrid que fan que acabi en una simple autonomia. .. El viacrucis pel qual va haver de passar l’Estatut de Núria, que va ser aprovat en referèndum el 2 d’agost de 1931 i que no es va començar a discutir a les Corts fins després de 8 mesos... La campanya que es va desencadenar contra Catalunya als diaris, la ràdio, al carrer,, als comerços... Les 200 esmenes en contra que s’hi van presentar i que van acabar el 15 de setembre de 1932 amb l’aprovació d’un Estatut retallat per totes bandes....

La llei de Contractes de Conreu de 1934... El Sis d’octubre...

El dèficit fiscal... Un ciutadà català de l’època pagava 123 pessetes l’any a l’Estat, mentre que la resta pagava només 60 pessetes.

La llengua i la cultura.... Serveixi com a mostra les paraules de l’intel·lectual espanyol  Miguel de Unamuno que, el 1931, no admetia que els catalans es poguessin relacionar en el seu idioma amb les autoritats republicanes: “Como funcionario de la República, del Estado entonces, yo no admito que se me dirijan en catalán”.

Tot plegat ens mostra com la catalanofòbia i la intenció de mantenir Catalunya en una situació gairebé colonial pel que respecte a l’Estat espanyol no són pròpies ni característiques d’una determinada ideologia, ni tampoc d’un sol règim de govern, sinó que, pel que fa als diferents governs i les forces de l’Estat, són d’una gran transversalitat ideològica.

El programa d’avui de LA CLAU de la nostra història, l’hem titulat “La República d’Espanya contra Catalunya”. Parlarem d’alguns dels posicionaments polítics i de fets protagonitzats per la República espanyola contra els interessos i objectius nacionals de Catalunya.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada